Resultats de la cerca

Es graduà en música a la Universitat de Nova York, estudis que posteriorment amplià a Potsdam, on es formà en tècnica vocal amb P Misslin Novament a Nova York, del 1983 al 1987 estudià a l’American Opera Center de la Juilliard School, activitat que compaginà amb cursos amb A Augér i E Schwarzkopf a Europa El 1989 debutà amb La bohème a la New York City Opera, i tres anys més tard ho feu al Metropolitan en el paper de la Comtessa d’Almaviva de Les noces de Fígaro , personatge que interpretà amb èxit a San Francisco, Viena, Ginebra i Glyndebourne A partir d’aleshores es convertí en…

La primera destinació de la qual es té certesa fou la de l’església d’El Pilar de Saragossa, on fou nomenat mestre de capella l’any 1531 Del 1549 al 1562 i del 1566 al 1569 ocupà el mateix càrrec a la catedral de Tarragona i possiblement, durant aquest període, feu una curta estada a Roma A partir del 1569 s’establí novament a Saragossa, on es feu càrrec del magisteri de cant de la catedral i on romangué la resta de la seva vida A la seu saragossana desplegà una gran activitat musical i formà deixebles de mèrit com Pedro Ruimonte i Sebastián Aguilera de Heredia La seva producció…

Fill d’un editor, de jove s’interessà per la pintura i començà a estudiar piano Fou alumne de S Giner i de M Penella, mestres que marcaren la seva carrera compositiva Participà activament amb el periodista, poeta i polític Teodor Llorente en la societat Lo Rat-Penat, entitat cultural creada el 1878 per a la difusió de les idees de la Renaixença Se’l considera un dels compositors valencians més actius de la Renaixença valenciana Compongué més de vuitanta sarsueles, entre les quals Coses de la terreta , El presidiari o Carceleras , la darrera de les quals tingué molta acceptació en la seva…

El 1973 guanyà una etapa del Tour de l’Avenir Fou professional en el període del 1976 al 1984 Amb l’equip Kas, el primer any 1976 guanyà el Gran Premi de Biscaia, fou tercer en el Campionat d’Espanya de carretera i desè al Giro d’Itàlia, on finalitzà com a segon millor jove de la cursa El 1977 debutà al Tour de França i guanyà el Gran Premi Nostra Senyora d’Or El 1979 debutà amb el Transmallorca a la Vuelta a Espanya, que disputà fins el 1984 En aquesta temporada guanyà a més una etapa de la Vuelta a la Costa del Azahar El 1980 passà a l’equip Kelme i guanyà una etapa de la Vuelta a Astúries…

Base, amb el Club Esportiu Mataró fou campió d’Espanya infantil i juvenil Formà part del primer equip de l’entitat fins el 1970 i aconseguí l’ascens a la màxima categoria espanyola el 1963 Entre el 1970 i el 1979 jugà 222 partits amb el Club Esportiu Manresa, del qual fou capità És el màxim anotador de la història del club a la màxima categoria El 1979 retornà al Mataró, amb el qual jugà dues temporades més Internacional en diferents categories, amb la selecció absoluta disputà 34 partits Exercí com a entrenador en les categories inferiors del Club Esportiu Mataró Dirigí el primer equip del…

Començà la seva trajectòria a vint anys, obtingué el primer Campionat de Catalunya amb Miquel Àngel Fernández 1994 i repetí títol els anys 1997 i 1998 amb Joan Frequent i M A Fernández, novament Durant dos anys 1998, 1999 fou copilot de l’equip júnior de Carlos Sainz en els Campionats d’Espanya de rallis de terra, i l’any 2000 passà al Campionat del Món de rallis d’asfalt amb l’equip Skoda, fent parella amb Lluís Climent El 2001 corregué per primer cop el Dakar, el qual guanyà en la categoria de debutant amb José Luis Monterde El 2007, el 2008 i el 2009 acompanyà Nani Roma en la…

Membre del Club Natació Atlètic de Barcelona, s’especialitzà en crol en proves de mig fons i de fons Fou campió de Catalunya absolut de 400 m i 1500 m lliure 1933 i doble subcampió a la Travessia del Port de Barcelona 1931, 1932 Després de la Guerra Civil assolí el títol dels 1500 m lliure en els Campionats de Catalunya 1939 i novament el subcampionat a la Travessia del Port de Barcelona 1939, 1940, així com el Campionat de Catalunya de waterpolo de segona categoria Ja retirat fou entrenador del CE Mediterrani 1943-45 i del CN Atlètic 1948-53 El 1954 s’integrà com a professor del…

El 906 fou consagrada una església dedicada a Santa Maria, que fou reedificada i tornada a consagrar, el 1086, pel prevere Gontric s’hi reuní un grup de preveres, que el 1102 reberen la regla canonical augustiniana de mans del bisbe de Vic, Arnau de Malla La comunitat, regida per un prior, arribà a tenir set canonges i dos preveres seculars, que tenien cura de les parròquies de manlleu i Vilacetrú Tingué una filial o pabordia a Puigpardines plana d’en Bas, Garrotxa Des de mitjan s XIV inicià la decadència, que culminà als s XV i XVI, amb priors comendataris Fou secularitzada el…

Al final del segle XVII i principi del XVIII conegué la seva època de més esplendor, el representant més destacat de la qual fou el compositor Henry Purcell, autor d’obres mestres del gènere com King Arthur 1691 o The Fairy Queen 1692 Les arrels de la semiòpera tenen influència de les comédies-ballets i tragédies-lyriques franceses que n’inspiraren els primers compositors, com Matthew Locke, autor de diverses composicions escèniques en collaboració amb altres autors Després de la mort de Purcell, el gènere fou conreat encara per altres músics, però la introducció de l’òpera italiana a…

Fou fundat el 1968 per Jean Mouillière, primer violí des d’aleshores El lloc de segon violí ha estat ocupat per Jean-Pierre Sabouret 1968, Hervé Le Floch 1968-71, Alain Moglia 1971-75 i novament Jean-Pierre Sabouret des del 1975 René Jeannerey 1968-69, Gérard Caussé 1969-71 i Claude Naveau des del 1971 han estat la viola, i René Benedetti 1968-71, Roland Pidoux 1971-78 i Jean-Marie Gamard des del 1978, el violoncel La música contemporània ocupa gran part del seu repertori Ha estrenat obres de G Ligeti, A Tisné i G Finzi, i ha collaborat amb els solistes més prestigiosos, com I Stern, M…