Resultats de la cerca
Es mostren 13637 resultats
Castell de Tornafort (Soriguera)
Art romànic
En una convinença de l’any 1066, el comte Artau I de Pallars Sobirà definí al comte Ramon V de Pallars Jussà el castell de Tornafort Tornastort Aquest castell passà a integrar els’dominis dels vescomtes de Pallars, anomenats primer de Siarb, i a partir del segle XII, de Vilamur Com a conseqüència del fracàs de la conspiració nobiliària contra Pere el Gran, l’any 1280 Ramon de Vilamur hagué de lliurar al procurador reial els principals castells, entre ells el de Tornafort, que posteriorment li serien retornats El lloc de Tornafort, que l’any 1381 tenia cinc focs, continuà formant part del…
Francisco León Villampando
Boxa
Boxador.
Fill de púgil, començà a boxejar el 1971 Fou campió de Catalunya i d’Espanya amateur del pes lleuger 1974 Després de 39 victòries i cap derrota com a aficionat, el 1975 passà a professionals Fou campió d’Espanya d’aquest mateix pes el 1979 L’1 de juny de 1980 es proclamà campió d’Europa dels pesos lleugers al camp de futbol de Terrassa, després de guanyar l’italià Giancarlo Usai El 1981 es passà al pes superwèlter, i aquella mateixa temporada es proclamà campió d’Espanya Es retirà el 1983, després de perdre el combat pel títol europeu de la categoria a Nàpols davant l’italià Patrizio Oliva Al…
principat d’Orange
Història
Títol i territori que tenia com a cap la ciutat d’Aurenja
.
Creat com a senyoria, fou després un comtat que passà a diverses famílies de Provença i esdevingué principat al s XII A la darreria del s XIV s’alià amb el ducat de Borgonya L’any 1517 fou pres per Francesc I de França a Filibert I 1502-30, que fou succeït pel seu nebot, Renat de Nassau-Dillenburg, i aquest, pel seu cosí 1544, Guillem de Nassau-Dillenburg, el qual prengué el títol de príncep d’Orange, que hom li reconegué el 1559 Ocupat de nou per França 1672, fins el 1697 hom no en confirmà la sobirania als Nassau Mort Guillem III de Nassau-Orange 1702, França el pretengué i se l’annexà 1713…
Ferran Eiximenis d’Arenós
Història
Un dels caps de l’expedició de Roger de Flor amb els almogàvers a Orient.
Abandonà la companyia a causa de dissensions amb el cap durant l’hivern de 1303-04 i passà al servei del duc d’Atenes S'hi reincorporà a la primeria del 1306, acudint amb una galera i uns 80 catalans i aragonesos en ajuda de les forces establertes a Gallípoli S'emparà del castell de Màditos i s’hi establí En sorgir desavinences entre Berenguer d’Entença i Bernat de Rocafort, prengué el partit del primer reconegué l’autoritat de l’infant Ferran Durant el xoc a dues jornades de Kabāla, que costà la vida a Berenguer d’Entença, cercà refugi, amb alguns dels seus homes, en un castell de l’…
Elisabeth Fernández Currius
Natació
Nedadora.
Especialitzada en proves de llarga distància en aigües obertes, s’inicià al Club Natació Torelló Fou campiona absoluta de Catalunya de 800 m lliure 2001 El 2003 passà al Club Natació Sant Andreu i es proclamà subcampiona d’Espanya dels 25 km El mateix any participà amb la selecció estatal en el Campionat d’Europa júnior 5 km, la Copa LEN 10 km i els Campionats del Món de Barcelona, on nedà els 25 km El 2005 guanyà la Travessia de Platja d’Aro Retornà al CN Torelló, passà a competir en piscina i, ja en categoria màster de més de 25 anys, fou campiona d’Espanya de 200, 400 i 800 m lliure i de…
Alejandro Gusano Galindo
Voleibol
Entrenador i directiu de voleibol.
Començà com a tècnic a l’equip femení del Santa Isabel de Barcelona Dirigí el CV Cornellà 1977-81, amb el qual disputà la Recopa i la Copa d’Europa i guanyà la Lliga 1980 El 1981 es feu càrrec del Collegi Alpe, que militava a la primera divisió masculina i que es fusionà amb l’Hispano-Francès dos anys més tard Amb aquest equip disputà la Recopa d’Europa 1984 El 1988 tornà al voleibol femení, amb el CV Santa Coloma, posteriorment anomenat Nou Barris Grup 86 El 1990 passà a l’ACD Bombers de la divisió d’honor masculina El 1997 passà al FC Barcelona i més tard estigué vinculat a la Federació…
comtat d’Isnello
Història
Títol concedit a Sicília per Felip IV de Castella el 1625 a Arnau de Santa Coloma.
Passà als Termini
comtat de les Illes
Història
Títol concedit el 1643 per Lluís XIII de França i confirmat per Lluís XIV el 1661 al seu mariscal de camp Josep d’Ardena i de Sabastida
(mort el 1677), senyor de Darnius i de la baronia de Mont-roig.
Passà als Taverner
marquesat de Cruïlles
Història
Títol concedit, al regne de les Dues Sicílies, el 1735, a Joaquim de Montserrat i de Cruïlles, virrei de Nova Espanya.
Passà als Salvador
comtat del Llobregat
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina