Resultats de la cerca

Després de la inestabilitat provocada a l’Àsia Menor per les penetracions cimmèries, es produí un segon establiment milesi el 676 aC Durant la guerra del Peloponès, s’hi lliurà una batalla naval 410 aC entre els atenesos i els espartans La victòria dels primers serví per a alliberar la regió dels estrets En temps de l’imperi Romà fou capital de la província de l’Hellespont Als seus voltants, Lúcul vencé Mitridates el 74 aC

La unitat bàsica de l’administració local és el municipi, però pot existir una altra categoria de persones públiques, la de les situades entre els municipis i l’administració central, que agrupen diversos municipis limítrofs en una unitat superior, i que s’anomena, segons els estats, província, departament, regió, etc Els municipis són regits per un consell municipal o ajuntament, i les persones intermèdies, per organismes que han rebut diverses denominacions segons els estats i les èpoques històriques

Frare de l’orde de Sant Agustí, doctor i mestre en teologia, desenvolupà diversos càrrecs en els convents d’Alcoi, València i Castelló de la Plana Escriví un llibre sobre sant Agustí i un catàleg de sants augustinians En el camp de la historiografia publicà en tres toms la Historia de la provincia de la Corona de Aragón de la sagrada orden de los ermitaños del gran padre san Agustín 1704 dues edicions més el 1712

Des del s III fou província romana i comprenia tot l’Alt Egipte A la seva zona desèrtica florí, des del s III, la vida anacorètica amb figures tan destacades com sant Pau l’Ermità, sant Antoni, sant Pacomi i la seva germana Maria Esdevingué tan famosa la vida dels monjos que poblaven la Tebaida, que aquest nom s’ha convertit, en el llenguatge cristià, en sinònim dels llocs destinats al recés i a la contemplació

Indústria de la construcció, de la fusta, del tabac, tèxtil i alimentària Dominada per Roma, l’antiga Scodra esdevingué, sota Dioclecià, capital de la província Bizantina fins al s XII, pertangué després a serbis, turcs i venecians 1396, amb el nom de Scutari, passà a l’imperi Otomà 1477 fins el 1913 i fou presa encara per montenegrins i austríacs i per les tropes de l’Entesa És seu del metropolita de l’església nacional ortodoxa

24 víctimes mortals, entre els quals dos nadons i les seves mares, és el resultat de l’atac d’un escamot armat en un hospital maternal de la capital de l’Afganistan, contra el qual respon la policia El mateix dia, un atemptat suïcida amb bomba a la província de Nangarhar provoca també una vintena de morts en un funeral L’endemà, l’enviat dels Estats Units acusa l’anomenat Estat Islàmic de les dues accions terroristes

Més de deu morts és el resultat dels enfrontaments a la província iraquiana de Diyala entre militants de l’anomenat Estat Islàmic i membres de les Forces de Mobilització Popular, organització paramilitar xiïta que collabora amb les forces governamentals Tot i que EI va perdre el març de 2019 el darrer dels territoris que controlava, escamots d’insurgents continuen des de llavors les seves accions, intensificades des de les protestes antigovernamentals del novembre i la crisi de govern subsegüent

El Consorci Internacional de Periodistes Investigadors ICIJ, format per mitjans internacionals, fa públic un informe elaborat clandestinament on es detallen les pràctiques a què són sotmesos els detinguts de la minoria musulmana als camps de reeducació de la província de Xinjiang Uigur L’informe descriu l’estricta disciplina, els càstigs i les pràctiques destinades a assimilar els interns a la cultura xinesa El govern xinès manté que els centres de detenció són per a la “reeducació voluntària”

L’organització gihadista Estat Islàmic confirma la mort del seu líder Abu Bakr al-Baghdadi dos dies després que ho faci el president dels Estats Units Donald Trump Baghdadi va detonar les bombes que portava en ser acorralat durant un atac de forces especials nord-americanes, a la província siriana d’Idlib, en data no especificada En el mateix comunicat, EI fa públic que Abu Ibrahim al-Hashemi al-Qurayshi és el nou líder del grup i “califa”

Catedràtic a Las Palmas 1874, fou destituït per raons polítiques Retornà a Madrid, on fundà , junt amb d’altres professors destituïts, la Institución Libre de Enseñanza Obtingué la càtedra de geologia de la Universitat de Sevilla 1884, i més tard fou traslladat a Madrid Fou autor d’estudis sobre les roques volcàniques, especialment de les de Canàries, i de la Memoria sobre las formaciones volcánicas de la provincia de Gerona 1907, així com de Los minerales de España 1911