Resultats de la cerca
Es mostren 2401 resultats
Oriol Junyent Munera

Oriol Junyent Munera
José Porras
Basquetbol
Jugador de basquetbol.
S’inicià en l’equip de les Termes i posteriorment en el CN Sabadell Desprès fitxà pel FC Barcelona, en què jugà en les categories inferiors i en els equips vinculats del CB Santfeliuenc 1993-95 i CB Cornellà 1995-97 A partir de la temporada 1997-98 començà una peregrinació per diferents equips de l’ACB i en alguna ocasió de la LEB Granada 1997-98, part de la temporada 2001-02, 2006-07, FC Barcelona 1998-99, on es proclamà campió de l’ACB i de la Copa Korac, Fuenlabrada 1999-01, Alacant 2002-06, CB Ciudad de Huelva 2007-08, Estudiantes 2008-09, CB Valladolid inici 2009-10, CAB…
Oleguer Presas Renom
Futbol
Futbolista conegut amb el nom d'Oleguer.
Sorgit del Lepanto de Sabadell, es formà també al juvenil del Sant Gabriel, i la temporada 1997-98 fitxà per la UDA Gramenet B Jugà tres temporades al primer equip de Santa Coloma, i en l’edició 2001-02 passà al Barcelona B A partir de la temporada 2003-04, passà al primer equip, on jugà com a lateral dret o defensa central fins a la temporada 2007-08 Disputà 168 partits oficials i marcà un gol Guanyà una Lliga de Campions 2006, dues Lligues 2005, 2006, dues Supercopes d’Espanya 2005, 2006 i tres vegades la Copa Catalunya 2004, 2005, 2007 En deixar el Barça jugà tres temporades a…
Maria Lourdes Becerra Portero
Natació
Nedadora.
S’inicià al Club Natació Sabadell Guanyà el Campionat d’Espanya d’estiu de 200 m braça 1995, 1996, 1998, 2000, 2001, 200 m estils 1990, 1999, 2000 i 400 m estils 1996, 1998, 2000 i el Campionat d’Espanya d’hivern de 100 m braça 1991, 2001, 200 m braça 1991, 1992, 1994-2000, 100 m estils 1999, 200 m estils 1991, 1993, 1997-2000 i 400 m estils 1996-2000, a més de nombrosos campionats en proves de relleus Baté el rècord estatal en les proves de 200 m braça i 400 m estils Membre de la selecció espanyola durant dotze anys, participà en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, Atlanta 1996…
Manel Chércoles Fort
Hoquei sobre patins
Jugador d’hoquei sobre patins.
Format als equips inferiors del Club de Futbol Arrahona de Sabadell, la temporada 1962-63 jugà al Cerdanyola Club d’Hoquei i el 1964 fitxà pel Futbol Club Barcelona Jugà a l’equip blaugrana fins la temporada 1975-76 i guanyà una Lliga 1974, dues copes d’Espanya 1972, 1975 i dues copes d’Europa 1973, 1974 Posteriorment, jugà al Club Hoquei Sentmenat 1976-81, al Club Patí Vilanova 1981-82 i al Club Hoquei Lloret 1982-85, aquest darrer a primera divisió Amb la selecció espanyola guanyà el Campionat d’Europa júnior 1962 Fou 116 vegades internacional amb la selecció absoluta i guanyà…
Judith Forca Ariza
Waterpolo
Jugadora de waterpolo.
Formada al Club Natació Sabadell, debutà a la divisió d’honor espanyola la temporada 2009-10 Ha estat campiona de la Lliga espanyola 2011-19, 2021, la Copa de la Reina 2011-15, 2017-21, 2023, la Supercopa d’Espanya 2009-18, 2020, la Copa d’Europa 2011, 2013, 2014, 2016, 2019 i la Supercopa d’Europa 2013, 2014, 2016 i també subcampiona de la Copa d’Europa 2015, 2018, la Supercopa d’Europa 2012, 2019, la Supercopa d’Espanya 2019 i la Copa de la Reina 2016, 2022 Membre de la selecció espanyola, participà en el Campionat del Món 2015, 2017, 2019 —on es proclamà subcampiona 2017, 2019…
Teresa Claramunt
Política
Dirigent anarcosindicalista.
Obrera del ram tèxtil, organitzà un grup anarquista a Sabadell el 1884, influïda per l’enginyer Tarrida del Mármol Detinguda a conseqüència dels atemptats anarquistes del 1893 i del 1896, i bandejada després del procés de Montjuïc 1896, residí a França i a Anglaterra, però tornà a Barcelona el 1898 Participà molt activament com a propagandista en la campanya de reivindicacions socials promoguda a Barcelona al començament del s XX Fundà la revista El Productor 1901 Al gran míting obrer del Circ Espanyol 16 de febrer de 1902 féu una crida de solidaritat amb els vaguistes del ram…
Genoveva Masip i Torner

Genoveva Masip i Torner
© Ared, Fundación para la Reinserción de Mujeres
Cristianisme
Religiosa.
Ingressà el 1944 a la Companyia de les Filles de la Caritat , on començà la seva activitat com a mestra en una escola de Barcelona Posteriorment retornà a Sabadell, on fou directora de la Casa de la Caritat De nou a Barcelona el 1967, compaginà els treballs dins l’orde amb les tasques d’assistència social L’any 1980 creà al barri de la Barceloneta el Centre de Convalescència Nostra Senyora de Montserrat, dedicada als drogoaddictes Gestionat des del 1984 per les Filles de la Caritat, donà lloc a l’Obra Social Santa Lluïsa de Marillac, de la qual el 1993 l’orde n’esdevingué…
Joan Baptista Codina i Formosa
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Filòleg.
Eclesiàstic, fou professor d’hebreu i de grec des del 1884 i prefecte d’estudis 1905-17 del Seminari de Barcelona, sobre el qual recopilà dades per a la seva història Efemérides para la historia del Seminario Conciliar de Barcelona El seminario de Montalegre 1593-1772, 1908 Publicà, entre altres estudis, la tesi doctoral sobre la declinació llatina 1884, el discurs d’ingrés a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona sobre la profecia de Jeremies Antología sobre la profecía de Jeremías, 1899 i, també a l’Acadèmia, una versió catalana medieval del Llibre dels ensenyaments de bona parleria…
,
Antoni Dalmases i Pardo
Literatura catalana
Novel·lista.
Filòleg i professor, ha conreat la narrativa infantil i juvenil De la primera destaquen Són estranys, els grans 1995, El grill tabalot 1995 i Els ulls d’en Joan 1996 de la segona, Els llums irreals 1989, Doble joc 1994, premi Gran Angular 1993, Silvestre Malasang 2001 i Els silencis de la Blu 2015 És autor d’una desena de novelles, i obtingué el premi Fiter i Rosell 1987 per La revolta de Job 1992, el Marià Vayreda 1991 per La infinitud dels parcs 1993, l’Andròmina de narrativa 1992 per L’última primavera 1993, el Sant Joan 1998 per Al mig del camí i el premi Gran Angular 2005 per Jo, el…
Jaume Bach i Núñez

Jaume Bach i Núñez (esquerra) i el seu fill Eugeni
© Bach Arquitectos
Arquitectura
Arquitecte, germà del poeta Josep Ramon Bach .
Format a l' Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona Escola d’Arquitectura de Barcelona 1969, de la qual és professor titular des del 1970 i on es doctorà el 1991, també ha estat professor visitant a Hannover, Dublín i Torí És autor de la casa Olèrdola, a Barcelona 1975-81, premi FAD Del 1976 al 1998 treballà associat amb Gabriel Móra i Gramunt , amb qui realitzà uns blocs d’apartaments a Cerler i l’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya a la Universitat Autònoma de Barcelona 1984 Pel remodelatge de les estacions dels Ferrocarrils de la Generalitat rebé el premi…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina