Resultats de la cerca
Es mostren 2600 resultats
Sant Martí de Serraïma

Vista de l’ermita de Sant Martí de Serraïma (Sallent)
© C.I.C. - Moià
Església
Antiga església parroquial i quadra de Serraïma, situada al NE del municipi de Sallent (Bages), al límit amb el d’Avinyó.
Existia el 1003 i es trobava sota el domini de Sant Benet de Bages Conserva en part l’església, romànica, bé que molt transformada al segle XVIII Havia tingut 18 masos al segle XIV, que es reduïren a 3 el 1515, els mateixos que en l’actualitat En depenia d’ella el santuari de Santa Maria de Fucimanya
castell de Montclús
Castell
Antic castell del municipi de Mediano (Sobrarb), aturonat a l’esquerra del Cinca, a la confluència amb el barranc de la Usia, dins el territori de la Fova de Terrantona, que formà part de l’antic comtat de Ribagorça i del Principat de Catalunya fins al començament del s XIX.
Era centre de la senyoria de Montclús La capella del castell esdevingué santuari de la Mare de Déu de Montclús Aigua avall, a l’entrada del congost d’Entremont, hi ha l’antic pont de Montclús , d’un arc a gran altitud damunt el Cinca, on fou assassinat el 1045 el comte Gonçal I de Ribagorça
Varese
Ciutat
Capital de la província homònima, a la Llombardia, Itàlia.
Nucli industrial i centre comercial important, situat a la vora del llac del mateix nom, a la zona prealpina S'hi destaquen les construccions aeronàutiques, de motocicletes i bicicletes i la indústria tèxtil de punt Centre d’estiueig important Als afores s’alça el Sacro Monte 867 m alt, amb el santuari de Santa Maria del Monte s XV
Caregue
Poble
Poble (1 154 m alt.) del municipi de Rialb (Pallars Sobirà), a la vall d’Àssua.
És en un coster, a la dreta del riu de Caregue que neix al Muntanyó i s’uneix, prop d’Escàs, amb el riu de Berasti per formar el riu de Sant Antoni De l’església parroquial depèn el santuari de la Mare de Déu de la Muntanya Pertangué al vescomtat de Castellbò quarter de Rialb
serra de Brufaganya
Serra
Massís muntanyós situat a l’est de l’estret de Gaià, en gran part dins el municipi de Pontils, que forma part del llarg rengle de muntanyes calcàries que, des de les muntanyes de Prades als altiplans de la Segarra, formen la vora de la Depressió Central Catalana.
Separa la conca de l’alt Gaià Conca de Barberà de la vall de Miralles Anoia i aconsegueix 924 m d’altitud La vall de Sant Magí, a l’extrem septentrional del massís, reuneix la major part dels nuclis de població Montalegre, Vilaperdius, Valldeperes i Rocamora i el santuari i antic priorat de Sant Magí de Brufaganya
Patum extraordinària en el centenari de la Mare de Déu de Queralt
Berga celebra una Patum fora de temporada per Corpus per celebrar la coronació de la Mare de Déu de Queralt, que se celebra cada vint-i-cinc anys des del 1916, i que uneix els dos grans símbols de la ciutat la Patum i el santuari de Queralt El 2016 coincideix també amb el centenari de la coronació
Guadalupe
El claustre del monestir de Guadalupe, a la població del mateix nom, a Extremadura
© B. Llebaria
Monestir
Monestir aixecat a la vila homònima, a Extremadura, al s XIII.
El primitiu santuari fou reformat per Alfons XI de Castella i el 1389 hom el convertí en monestir de jerònims Del s XV és l’església vella d’estil goticomudèjar del XVII, la sagristia, el cambril i el retaule major i del XVIII, l’església nova Posseeix obres de Carducho, Caxes, Zurbarán i Lucas Jordán, entre altres
viacrucis
Cristianisme
Conjunt de les catorze estacions que representen els episodis del viacrucis davant els quals hom practica aquesta devoció.
Solen ésser simples creus, bé que també són freqüents les representacions pictòriques o esculpides dels episodis hom sol penjar-les al voltant dels murs interiors de les esglésies També és freqüent que els viacrucis siguin erigits en un puig proper a una població o a un santuari, on solen adoptar formes més monumentals com a Montserrat, a Núria, etc
telesteri
Arquitectura
Religió
Sala on era celebrada la iniciació als misteris
.
És famós el telesteri del santuari d'Eleusis, on eren celebrats els misteris de Demèter D’època micènica i retocat i ampliat diverses vegades, l’edifici actual és del s XII aC A la fi del s IV aC l’arquitecte Filó hi afegí el vestíbul de dotze columnes dòriques A l’època romana fou dividit en vuit naus
Mare de Déu de Biuse (Llavorsí)
Art romànic
Aquest popular santuari té el seu origen en una església parroquial documentada des de l’any 1314 i que centrava un important poblat, avui abandonat Segurament Biuse, indret conegut des del 1128, no superà la crisi de la baixa edat mitjana i la seva església restà a partir d’aquell moment com una capella de la parròquia de Llavorsí
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina