Resultats de la cerca

Existia el 1003 i es trobava sota el domini de Sant Benet de Bages Conserva en part l’església, romànica, bé que molt transformada al segle XVIII Havia tingut 18 masos al segle XIV, que es reduïren a 3 el 1515, els mateixos que en l’actualitat En depenia d’ella el santuari de Santa Maria de Fucimanya

Era centre de la senyoria de Montclús La capella del castell esdevingué santuari de la Mare de Déu de Montclús Aigua avall, a l’entrada del congost d’Entremont, hi ha l’antic pont de Montclús , d’un arc a gran altitud damunt el Cinca, on fou assassinat el 1045 el comte Gonçal I de Ribagorça

Nucli industrial i centre comercial important, situat a la vora del llac del mateix nom, a la zona prealpina S'hi destaquen les construccions aeronàutiques, de motocicletes i bicicletes i la indústria tèxtil de punt Centre d’estiueig important Als afores s’alça el Sacro Monte 867 m alt, amb el santuari de Santa Maria del Monte s XV

És en un coster, a la dreta del riu de Caregue que neix al Muntanyó i s’uneix, prop d’Escàs, amb el riu de Berasti per formar el riu de Sant Antoni De l’església parroquial depèn el santuari de la Mare de Déu de la Muntanya Pertangué al vescomtat de Castellbò quarter de Rialb

Separa la conca de l’alt Gaià Conca de Barberà de la vall de Miralles Anoia i aconsegueix 924 m d’altitud La vall de Sant Magí, a l’extrem septentrional del massís, reuneix la major part dels nuclis de població Montalegre, Vilaperdius, Valldeperes i Rocamora i el santuari i antic priorat de Sant Magí de Brufaganya

Berga celebra una Patum fora de temporada per Corpus per celebrar la coronació de la Mare de Déu de Queralt, que se celebra cada vint-i-cinc anys des del 1916, i que uneix els dos grans símbols de la ciutat la Patum i el santuari de Queralt El 2016 coincideix també amb el centenari de la coronació

El primitiu santuari fou reformat per Alfons XI de Castella i el 1389 hom el convertí en monestir de jerònims Del s XV és l’església vella d’estil goticomudèjar del XVII, la sagristia, el cambril i el retaule major i del XVIII, l’església nova Posseeix obres de Carducho, Caxes, Zurbarán i Lucas Jordán, entre altres

Solen ésser simples creus, bé que també són freqüents les representacions pictòriques o esculpides dels episodis hom sol penjar-les al voltant dels murs interiors de les esglésies També és freqüent que els viacrucis siguin erigits en un puig proper a una població o a un santuari, on solen adoptar formes més monumentals com a Montserrat, a Núria, etc

És famós el telesteri del santuari d'Eleusis, on eren celebrats els misteris de Demèter D’època micènica i retocat i ampliat diverses vegades, l’edifici actual és del s XII aC A la fi del s IV aC l’arquitecte Filó hi afegí el vestíbul de dotze columnes dòriques A l’època romana fou dividit en vuit naus

Aquest popular santuari té el seu origen en una església parroquial documentada des de l’any 1314 i que centrava un important poblat, avui abandonat Segurament Biuse, indret conegut des del 1128, no superà la crisi de la baixa edat mitjana i la seva església restà a partir d’aquell moment com una capella de la parròquia de Llavorsí