Resultats de la cerca

S'establí a Londres com a metge 1797-1800 i fou secretari de la Royal Society 1806 Investigà les piles voltaiques, els espectres, la refractivitat, etc Descobrí el palladi 1803 i el rodi 1804 Estudià les ratlles de l’espectre solar i ideà un goniòmetre per a mesurar els angles dels cristalls

Fou cap de l’estat major central durant la Segona Guerra Mundial Després del seu retir, ocupà diversos càrrecs civils durant la presidència de Harry STruman Com a secretari d’estat, fou responsable del pla d’ajuda econòmica a Europa conegut com a Pla Marshall Fou premi Nobel de la pau el 1953

Conegué Lerroux a Madrid dins la redacció d' El País i posteriorment anà a Logronyo, on dirigí el diari Heraldo de la Rioja i fundà La Unión Republicana El 1906 passà a residir a Barcelona com a secretari polític de Lerroux i dirigí la revista El Progreso Ilustrado en 1912-13 fou regidor

Diputat des del 1919 i secretari del partit socialista 1924, fou un dels caps de l’oposició parlamentària a Mussolini El seu assassinat per milicians feixistes provocà revoltes arreu del país, que donaren peu que Mussolini suprimís les darreres llibertats polítiques Els assassins de Matteotti foren jutjats el 1947 i condemnats a presó

Fou secretari de l’Acadèmia de Ciències i Arts i membre de diverses societats Publicà un gran nombre d’obres de comerç, comptabilitat, matemàtiques, geografia i estadística Geografía y estadística económico-industrial , 1899, d’administració i finances públiques, dret Manual de leyes sobre el trabajo , 1905 i agricultura Cooperativas de crédito agrícola , 1904

Es doctorà en dret a l’Estudi General de Lleida Fou secretari del comú de Puigcerdà El 1584 escriví un cèlebre dietari d’aquesta vila, titulat Llibre de les cerimònies i coses memorables de la fidelíssima vila de Puigcerdà Assistí a les corts de Montsó 1585, on fou ennoblit per Felip II

Collaborà en La Campana de Gràcia , La Humanitat i Justícia Social , i dirigí Ilustración Ibérica 1925 Fou secretari general de la Conselleria de Treball de la Generalitat 1933-34 Publicà diversos llibres de poemes El camí invisible 1928, L’atzar i el ritme 1934 i Analecta 1937 Fou empresonat del 1939 el 1946

Es declarà hereu del Partido Sindicalista d’Ángel Pestaña i es proposà d’aconseguir la participació politicoelectoral dels anarcosindicalistes Concorregué a les eleccions legislatives de 1979 per Barcelona 5927 vots El secretari federal a Catalunya fou Pere Serrad Beltrán Premsa Libertad , Cuadernos de Autogestión , El Sindicalista i Catalunya Llibertària Posteriorment, Serrad liderà els Collectius Llibertaris

El secretari és Enric Vidal Com a agrupació d’electors obtingué 154 vots 3,6% en les eleccions al Consell General d’Aran de 1995 En les de 1999, amb Unitat d’Aran i el Partit dels Socialistes de Catalunya en el marc de la federació Progrés Municipal de Catalunya obtingué 1311 vots 28,6%

El president del Govern espanyol, José María Aznar, el de la Comissió Europea, Jacques Santer, i Hansjörg Geiger, secretari d’Estat del Ministeri de Justícia alemany, assisteixen a Alacant a la inauguració de l’Oficina d’Harmonització del Mercat Interior, l’oficina europea de patents i marques, que té la seu a la ciutat valenciana