Resultats de la cerca

És format per dos nuclis, el principal, al voltant de Santa Maria de Taüll , i un segon, en forma de carrer allargassat, que s’estén fins prop de l’església de Sant Climent de Taüll i que té part de l’església antiga de Sant Martí El 1970 es descobriren, adossats a l’edifici que servia d’escola, dos absis romànics, un d’ells del segle XI amb arcuacions i bandes llombardes, i restes dels murs de l’antiga església de Sant Martí, que donà nom a la font de Sant Martí i al riu de Sant Martí i sembla haver estat la primitiva parroquial Els indicis apunten que aquesta església s’esfondrà per una…

Situació Vista exterior de l’església de Santa Magdalena de Parella des del costat de mestral M Anglada Aquesta capella es troba coronant un dels petits puigs que emmarquen la banda dreta del riu Ter, entre Sant Joan de les Abadesses i Sant Pau de Segúries, a 900 m d’altitud i a la falda de la serra Cavallera que li fa de fons, vora l’extrem de llevant del terme municipal Mapa 256M781 Situació 31TDG451787 El camí per a anar-hi comença en un trencall, a mà esquerra vers tramuntana, situat al punt quilomètric 15,30 de la carretera de Sant Joan a Camprodon, poc abans d’arribar al…

Forma part de la línia de crestes que separa el Ripollès del Conflent És anomenat també pic d’Ombriaga

L’actual edifici és un notable casal del s XVIII el lloc és esmentat ja el 997 Al s XV una pubilla del casal de Saderra aportà el patrimoni als Espona La família es cognomenà, a partir de mitjan s XVIII, Esteve i aviat Barnola, nom de l’actual propietari

Situació i presentació Limita al N amb els municipis de Susqueda i la Cellera de Ter, a l’E amb els d’Anglès i Brunyola, al S amb els de Santa Coloma de Farners i Sant Hilari Sacalm i a l’W novament amb els de Sant Hilari i Susqueda S’estén al fons de la vall drenada per la riera d’Osor que desemboca al Ter prop d’Anglès i és voltada per les serres de Porta Barrada, Sant Benet, el Coll, Sant Gregori i pel massís de Solterra i els seus contraforts Un dels arbres característics de les muntanyes selvatanes, especialment a les valls d’Osor i Sant Hilari Sacalm, és el castanyer, de gran capçada i…

Panoràmica des de la rodalia del Puig Gros, amb els vessants de Montdois, i el Collsacabra al darrere Els alzinars s’enfilen pels dos costats de la vall del Ter, el fons de la qual omplen les aigües de l’embassament de Susqueda Ernest Costa Les Guilleries 12, entre els principals espais naturals del sistema litoral català Les Guilleries formen part de l’extrem septentrional de la Serralada Pre-litoral Catalana Són un espai de transició entre la regió mediterrània, que penetra des de la Depressió de la Selva i per la vall del Ter, i la regió eurosiberiana que apareix…

Separa la plataforma estructural del Collsacabra W de materials eocènics, i la plana d’en Bas E, de materials quaternaris, i part de la fossa tectònica d’Olot La seva singularitat ve de constituir l’extrem ENE d’un anticlinal de gran radi de curvatura, el del Bellmunt-serra del Curull-Puigsacalm, segat per una falla mestra NNW-SSE, que ensorra uns 800 m la vall d’en Bas La línia de carena va aproximadament del coll del Forn 1120 m alt, el puig Corneli 1362, el coll de Joanetes, el puig del Llop, el Puigsacalm 1515, el Puigsacalm Xic 1480 a l’W, el puig dels Olivellers 1454, el puig Tosell Xic…

Situació Aquesta necròpoli era situada en un turó de la riba esquerra del Ter, al terme municipal de Sant Julià de Ramis, uns 6 km al nord de la ciutat de Girona JBM Necròpoli La necròpoli de les Goges fou excavada l’any 1991 Els enterraments, 207 tombes distribuïdes en diversos rengles, eren orientats, com és normal, d’est a oest, amb els peus situats a llevant La major part de les tombes havien estat cavades a la roca i eren rectangulars n’hi havia amb els angles escairats i també amb els angles lleugerament arrodonits Algunes de les tombes eren pisciformes i d’altres, gairebé…