Resultats de la cerca
Es mostren 1764 resultats
Modificacions en l’aparell genital en el climateri
La part de l’organisme que més acusa l’efecte de la reducció dels nivells d’hormones femenines correspon, com és lògic de suposar, a l’esfera genital, ja que el climateri comporta una supressió de l’activitat reproductora en què estan implicats els òrgans genitals D’una part, es produeixen notables modificacions en els genitals interns, ja que els ovaris sofreixen una atròfia progressiva, alhora que l’úter ja no presenta les típiques variacions del cicle menstrual En definitiva, tant els ovaris com l’úter o les trompes de Fallopi disminueixen de volum, per bé que aquestes…
abscés

Abscés provocat per una càries dentària
© Fototeca.cat
Patologia humana
Acumulació delimitada de pus en un teixit orgànic.
Descripció La majoria de bacteris poden iniciar un procés infecciós supuratiu quan troben els teixits amb una capacitat menor de resistència, com a conseqüència de traumes locals, hematomes, irritants químics droga injectada, cossos estranys o isquèmia En aquests casos hi ha, generalment, una fase preliminar de cellulitis amb infiltració de plasma i fenòmens d’imbibició, sense supuració En aquest moment, si la causa no és prou intensa, el procés pot retrocedir Altrament, aquesta fase inicial va seguida de la formació de l’abscés Els abscessos localitzats en regions superficials es manifesten…
minúscula
Escriptura i paleografia
Disseny i arts gràfiques
Cadascuna de les lletres d’alguns alfabets, com el grec i el llatí, que s’utilitzen normalment per a escriure el cos d’un text seguit.
Es distingeixen de les majúscules pel mòdul, que és més petit en general, per l’alçada variable de les lletres comparades entre elles que es poden incloure entre quatre línies paralleles i sobretot per la forma diferent d’algunes lletres la resta és pràcticament igual en ambdós sistemes Les formes minúscules de l’alfabet llatí utilitzades en el català apareixen cap al final del segle III amb el pas de l’escriptura capital clàssica a la semiuncial Les formes actuals deriven del tipus semiuncial, passat per l’escriptura carolina i finalment per la humanística, que fou imitada i fixada…
baix obstinat
Música
Motiu melòdic que es va repetint sempre igual en el baix, mentre les parts superiors desenvolupen una sèrie de variacions o, a vegades, una melodia contínua.
Derivat del cantus firmus, serveix de base unificadora d’una composició com en el cas de xacona
soma
Biologia
Massa del cos, constituïda per les cèl·lules vegetatives o corporals, que, bé que es modifiquen per influència del medi, no transmeten per herència les variacions adquirides.
Aquest terme és emprat en oposició a germen
cabaletta
Música
Ària d’òpera, curta, de ritme viu i sovint amb variacions, situada al final d’una ària, duet o concertant i que clou generalment una escena.
Forma freqüent en l’òpera italiana del s XIX, n'és un dels exemples més característics “Di quella pira”, d' Il Trovatore , de G Verdi
estatoscopi
Transports
Instrument emprat en navegació aèria per a determinar els moviments d’ascens i de descens d’un avió, basat en les variacions de la pressió exterior.
Witold Lutoslawski
Música
Compositor polonès.
Vida Es formà al Conservatori de Varsòvia amb J Lefeld i W Maliszewski, on obtingué la diplomatura de piano 1936 i la de composició 1937 Combinà la música amb els estudis de matemàtiques a la universitat Entre el 1932 i el 1955 actuà com a pianista, i l’any 1952 s’inicià en la direcció orquestral Membre del consell i, després, vicepresident de la SIMC 1959-65, el 1962 ingressà a la Reial Acadèmia d’Estocolm Obtingué nombrosos premis, entre els quals el de la Unió de Compositors Polonesos 1959 i 1973, tres vegades el de la UNESCO a París, el Premi Koussevitzky 1964 i el Sibelius 1973 L’…
Nikos Skalkottas
Música
Compositor i violinista grec.
Vida Tingué com a primer mestre de música el seu pare, que l’inicià en el violí, i el 1914 ingressà al Conservatori d’Atenes, on estudià amb T Schultze violí i Ekonomidis harmonia i es graduà el 1920 Gràcies a una beca es traslladà a Berlín 1921, on residí durant dotze anys A la capital alemanya fou deixeble de W Hesse violí i P Kahn composició a la Hochschule für Musik L’any 1923 decidí d’abandonar el violí per dedicar-se a la composició Amb aquest objectiu continuà la seva formació com a compositor amb K Weill 1924-25, Ph Jarnach 1925-27 i A Schönberg 1927-31 El 1933, quan A Hitler fou…
Fumarell carablanc
El fumarell carablanc Chidonias hybrida és difícil de distingir a l’hivern dels altres fumarells, mentre que a l’estiu s’identifica per la taca blanca de les galtes, que contrasta amb el color negre del capell, com a l’exemplar de la fotografia, feta al Fondo En vol es distingeix pel blanc de dessota les ales Fa el niu surant en aigües somes i és colonial José Damián Navarro El fumarell carablanc és una espècie estival comuna, que a la major part del territori continental es presenta durant les migracions, especialment la primaveral en algunes localitats marjalenques litorals nidifica i/o…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina