Resultats de la cerca
Es mostren 2377 resultats
bobinadora
Indústria tèxtil
Màquina emprada per a fer bobines amb el fil procedent d’altres formes d’enrotllament, com ara madeixes, corones, fusades, o de bobines de mides o forma diferents.
Les bobinadores poden formar la bobina per enrotllament del fil sobre una ànima posada en un fus o una pua o per contacte tangencial amb un tambor o cilindre que té a la superfície unes ranures en espiral disposades en els dos sentits que guien el fil En les primeres, un guiafils, animat d’un ràpid moviment de vaivé que recolza en l’ànima, guia el fil que s’enrotlla en ella i de la qual es va apartant a mesura que augmenta el diàmetre La inversió gairebé instantània del moviment de vaivé del guiafils i la seva rapidesa fan que la velocitat de la màquina sigui limitada En les segones, pel fet…
Lluís Miquel Reyes Asmarats
Automobilisme
Pilot de motociclisme i automobilisme.
Debutà en motociclisme de velocitat el 1977, guanyà la Copa Ossa i participà en el Trofeu Yankee L’any 1978 fou subcampió d’Espanya de 250 cc i el 1981 guanyà el Superprestigio Internacional de 250 cc Disputà set edicions de les 24 Hores de Montjuïc, i aconseguí dues victòries amb Ducati 1983, 1984, la darrera de les quals, fent equip amb Benjamí Grau i Enrique de Juan, suposà el Campionat d’Espanya de resistència 1984 Participà en el Mundial de velocitat en les categories de 250 cc 1983, 1984, 1985, 80 cc 1986, 1987 i 125 cc 1988-91 i disputà un total de cinquanta-dues curses Retirat de les…
picat
Transports
Descens d’una aeronau, amb motor o sense, en el qual la velocitat pròpia sobrepassa la velocitat màxima possible en vol horitzontal.
prestacions
Transports
Conjunt de qualitats que caracteritzen quantitativament les possibilitats d’un avió, d’un automòbil, d’una motocicleta.
En aeronàutica les prestacions comprenen les velocitats màxima i de creuer, l’autonomia, el radi d’acció, el sostre accessible, les distàncies d’envol i d’aterratge, etc, i pel que fa als automòbils i les motocicletes, l’acceleració, la velocitat màxima, l’eficàcia de la frenada, etc
octà
Química
Alcà que ocorre en el petroli i que pot presentar 18 isòmers de cadena.
Els més importants són el n-octà , que bull a 126°C i és emprat com a dissolvent, i l' isooctà 2,2,4-trimetilpentà, líquid d’un punt d’ebullició de 99,2°C, emprat, juntament amb el n -heptà, per a determinar la velocitat de detonació dels combustibles líquids
deflagració
Química
Militar
Reacció de transformació de certs explosius en la qual l’acció inicial, tèrmica o mecànica, es propaga molt de pressa a tota la superfície de l’explosiu, que entra en combustió de fora a dins.
La combustió s’esdevé rapidíssimament a causa de l’augment de pressió i de temperatura dels gasos produïts durant la reacció La deflagració comprèn dos períodes, el d’inflamació i el de combustió La inflamació és pràcticament instantània, i la combustió té una velocitat entorn dels decímetres per segon
Johann Friedrich Benzenberg
Astronomia
Física
Físic alemany, professor de física i d’astronomia a Düsseldorf des del 1807.
Demostrà la rotació de la terra per la desviació d’un cos en caiguda lliure i féu experiments sobre la variació de la velocitat del so amb la temperatura Amb HW Brandes, féu els primers experiments sobre les trajectòries dels meteorits i en concloí l’origen extraterrestre 1798
Albert de Saxònia
Cristianisme
Deixeble de Joan Buridà, professor i rector a les universitats de París i de Viena, i, des de l’any 1366, bisbe de Halberstadt.
Continuà les investigacions de Buridà sobre la “teoria de l’ímpetu”, i es preocupà especialment d’explicar la força de la gravetat, i d’estudiar la relació entre la velocitat, l’espai i el temps D’ell s’han conservat valuosos estudis lògics, que mostren la influència d’Ockham
turbocodi
Codi de comunicació d’alt rendiment, amb capacitat de correcció d’errors, desenvolupat l any 1993.
Si bé la seva descodificació és lleugerament complexa, permet reduir el consum dels transmissors mantenint la velocitat de transmissió de les dades Es basa en la concatenació de dos codificadors més senzills separats per un d’entrellaçat, de manera que en resulta un conjunt similar a un únic codificador convolucional
raigs crepusculars
Astronomia
Meteorologia
Il·luminació difusa deguda a la presència de diminutes partícules de pols i humitat en l’aire, que precedeix l’aurora i que segueix la posta de sol (crepuscle).
La duració de la llum crepuscular, que prolonga la duració de la llum diürna d’una manera notable, depèn de la composició de l’atmosfera i de la velocitat amb què el sol surt i desapareix per l’horitzó, o sia de la latitud i de l’època de l’any
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina