Resultats de la cerca
Es mostren 68650 resultats
nou moscada
Nou moscada
© Fototeca.cat
Alimentació
Farmàcia
Llavor de l’arbre de la nou moscada, molt apreciada com a espècia, de la qual hom extreu també un oli d’utilitat en farmàcia.
missionera dels Sagrats Cors de Jesús i Maria
Cristianisme
Membre de la congregació fundada a Campos (Mallorca ) el 1891 per Sebastiana Lladó i Sala, dita, com a religiosa, Maria Rafaela del Cor de Jesús
.
El fi de la congregació és la formació de la infància i de la joventut, la cura de malalts i la propagació de les devocions als cors de Jesús i de Maria
mini d’alumini
Química
Òxid d’alumini, amb un contingut d’òxid de ferro que pot variar entre el 25 i el 30%, que hom empra com a pigment.
sirga
Pesca
Corda proveïda d’un plom en un extrem i d’un suro a l’altre, emprada com a element auxiliar dels palangres quan són calats.
central sindical
Política
Sociologia
Organització obrera formada per l’agrupació de diversos sindicat corresponents tant a organitzacions de tipus territorial com a les diverses branques industrials (sindicats d’indústria).
Es coordinen d’acord amb uns mateixos principis ideològics i una estructura organitzadora comuna sindicalisme
tancat | tancada
Fonètica i fonologia
Dit de l’emissió fonemàtica que ofereix, com a característica distintiva, un grau d’oclusió superior a una altra o a algunes altres emissions fonemàtiques.
També s’anomena així la síllaba travada, que acaba en consonant per exemple, cel, per-dut , etc
zahirita
Islamisme
Membre d’una escola jurídica de l’islam que admet com a única font legal el sentit extern de l’Alcorà i de la sunna.
Fundada a l’Iraq per Dawūd ibn Ḫalaf al-Iṣfahānī al segle IX, únicament assolí el reconeixement oficial durant el califat almohade d’Almansor segle XII, bé que ha tingut sempre adeptes aïllats, entre els quals destaca l’andalusí Ibn Ḥazm
roca Foradada
Serra
Serra del municipi de Benifallet (Baix Ebre), a la riba dreta de l’Ebre, amb lo Portell (200 m d’altitud) com a màxima elevació.
cili
Parameci (Paramoecium caudatum) en el qual s’observen els cilis en el seu exterior
Biologia
Prolongació citoplasmàtica de forma cilíndrica acuminada que emergeix de la superfície de moltes cèl·lules, tant d’éssers unicel·lulars com d’éssers pluricel·lulars animals o vegetals.
Els cilis solen ésser nombrosos i molt petits 5-15 microns de llargada i 0,1-0,3 microns de diàmetre La part que emergeix, o tija ciliar, continua, dins la cèllula, en el mastigosoma i el rizoplast associat, estès profundament cap a l’interior La tija ciliar és recoberta per la membrana cellular La substructura del mastigosoma és semblant a la del centríol, però la de la tija ciliar, a nivell de la seva part mitjana, comporta nou túbuls perifèrics laterals, més dos de centrals, aquests últims embolicats per una beina finíssima Les funcions del cili són la contracció i la conducció Amb la…
castanyola
Botànica
Nom aplicat a algunes umbel·líferes com l’anyol i les espècies del gènere Bunium
, que fan uns tubercles que s’assemblen a una petita castanya.