Resultats de la cerca

Fou professional 1943-59, tant de carretera com de pista Fou campió de Catalunya de ciclocròs 1947 i subcampió d’Espanya de pista darrere moto 1950-53 Guanyà dues edicions de la Volta Catalunya 1948, 1957 Formà part dels equips Agrupació Montjuïc, Club Ciclista Barcelonès, Faema, Ignis i Cacaolat Un cop retirat ocupà diferents càrrecs dins de la federació espanyola 1961-95, com el de seleccionador i director tècnic Fou director de l’equip Superser 1975-76 Dirigí les proves de ciclisme dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992

Fundat el 1984, és un dels primers clubs d’esquaix de Catalunya El 1986 guanyà la segona Lliga Catalana d’esquaix amb un equip entrenat per Joan Guergué Participà en alguna edició del Campionat d’Espanya d’esquaix i diversos jugadors aconseguiren èxits en competicions catalanes, com Xavi i Jordi Hernández, Josep Dénia, Ignasi Pérez o Seti Herrero, guanyador de la prova d’esquaix del Campionat del Món de Bombers 2008 Organitza l’Obert Català Squash Marconi i, el 2009, acollí el Campionat de Catalunya d’esquaix per equips

A les files del Reus Deportiu, l’any 1952 fou campió d’Espanya del Frente de Juventudes en 400 m tanques, subcampió en 4×400 m i bronze en 400 m, així com campió de Catalunya en 4×800 m Un cop retirat, es vinculà al bàsquet Fou president de la delegació territorial a Tarragona 1985-2002 de la federació catalana, de la qual era directiu des del 1962 Presidí també l’associació Hesperia destinada a la promoció del bàsquet de base Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 2003

Ingressà al Centre d’Esports Sabadell l’any 1920, juntament amb els seus germans Tena I i Tena III Jugà durant vuit temporades com a davanter centre i interior, abans d’incorporar-se al Reial Club Deportiu Espanyol, on jugà tres temporades 1928-31 Fou campió de Catalunya i d’Espanya 1929, i marcà el primer gol en la final contra el Real Madrid Disputà 26 partits a la Lliga i marcà 8 gols Retornà breument al CE Sabadell, on es retirà 1931 Jugà dos partits amb la selecció de Catalunya

Després de practicar gimnàstica rítmica, el 2009 s’inicià en el body form Competí representant el Club Esportiu Altis d’Artesa de Segre Ha estat campiona del món de fisioculturisme 2010, i tercera 2010 i subcampiona del món en la categoria de body form 2011 en els Campionats d’Europa 2010 També guanyà el Campionat de Catalunya 2010 i en fou subcampiona 2011 en la categoria de body form Igualment, fou campiona 2011 i subcampiona 2010 de l’Obert de Catalunya en aquesta mateixa categoria Forma part de la selecció catalana de fisioculturisme

Competí pel Club Natació Barcelona, el Club Esportiu Universitari i el Futbol Club Barcelona Guanyà cinc cops el Campionat d’Espanya 1961, 1963, 1964, 1965, 1968 i vuit el de Catalunya 1963-66, 1968-71 dels 110 m tanques També fou campió d’Espanya dels 55 m tanques 1965 i de Catalunya dels 50 m tanques 1968 en pista coberta Establí els rècords catalans i estatals dels 110 i els 200 m tanques a l’aire lliure i dels 50 i els 55 m tanques en pista coberta

S’inicià a l’Sporting Boxing Club a través del mànager Pepe Comas i formà part del Catalunya Atlètic Club Es proclamà campió de Catalunya 1923, 1924 i d’Espanya 1924 de boxa amateur en la categoria de pes mosca Participà en els Jocs Olímpics de París 1924 El 1925 passà al camp del professionalisme i competí en les categories de pes gall i ploma El 1934 abandonà l’alta competició, però continuà participant en exhibicions fins que amb l’esclat de la Guerra Civil s’exilià a França

Soci del Centre Excursionista de Catalunya i membre del Groupe Pyrénéiste de Haute Montagne i el Groupe de Haute Montagne Presidí el Centre Acadèmic d’Escalada 1982-83 i fou vicepresident de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya 1997-2000 Escalà la cara sud del Chacraraju 6112 m, als Andes peruans tot sol Rebé el Piolet d’Or de la Federació Espanyola d’Esports de Muntanya i Escalada per l’obertura d’una via a la paret nord del Thamserku 6623 m, a l’Himàlaia el 1999 Realitzà el documental Hielo Vertical

Fou campiona de Catalunya de 200 m 1975, 400 m 1974, 400 m tanques 1977 i 400 m en pista coberta 1973, 1975, 1977, 1978 Tingué els rècords d’Espanya de 200 m 1975, 400 m tanques 1977 i 300 m en pista coberta 1974, així com el de relleus de 4 × 400 m També feu diverses vegades els rècords de Catalunya de 300 m, 400 m, 600 m, 4 × 100 m i 4 × 400 m Fou 15 vegades internacional amb la selecció espanyola Es retirà als 22 anys

Afincat a Catalunya, la temporada 1949-50 s’incorporà al Futbol Club Barcelona, on destacà com a migfondista Fou dos cops segon en Campionats d’Espanya de 1500 m al principi de la dècada de 1960 Fou campió de Catalunya de 800 m 1961 i de 1500 m 1963, i quatre vegades internacional amb la selecció espanyola Fou campió d’Europa de cros en la categoria de clubs Retirat de la competició el 1967, inicià una etapa de més de 45 anys com a entrenador del FC Barcelona