Resultats de la cerca
Es mostren 22399 resultats
Nashville-Davidson
Capital de l’estat de Tennessee, EUA, situada vora el riu Cumberland.
Construccions aeronàutiques i indústria alimentària, del calçat i del paper Aeroport Universitat El 1864 els nordistes hi derrotaren les tropes confederades del general Hood Fou anomenada Nashville fins el 1963, que, en fusionar-se amb el comtat de Davidson, rebé el nom actual
Vilardanó
Masia
Antic terme i masia del municipi de la Parròquia de Ripoll (actualment unit al de Ripoll, Ripollès), prop del Ter, al sector meridional del terme.
És esmentada des del 890, que els seus delmes foren adjudicats a Sant Pere de Ripoll Rebé el nom del terratinent i jutge Daniel, molt vinculat al comte Guifré I, que actuà per les valls ripolleses entre el 879 i el 885
Brienne-le-Château
Localitat
Localitat del departament d’Aube, a la Xampanya, França.
D’aquesta localitat prengué el nom la família comtal, després ducal, dels Brienne Al s XVIII hom hi establí una escola militar, on s’educà Napoleó I 1779-84 Prop d’aquesta localitat Napoleó vencé els aliats durant la campanya de França 1814
Banda Oriental
Regió
Denominació que hom donà, fins a l’època de les lluites per la independència al Riu de la Plata, al territori situat a la riba esquerra del riu Uruguai; al nord, la seva frontera varià segons les vicissituds de l’empenta portuguesa.
Després de formar part de les Províncies Unides del Riu de la Plata com a Província Oriental i d’haver estat annexada successivament per Portugal i el Brasil amb el nom de Província Cisplatina, constituí la República Oriental de l'Uruguai 1828
Alt Xúquer
Departament de la divisió administrativa d’Espanya projectada per Juan Antonio Llorente durant l’ocupació napoleònica.
Tenia la capital a Conca Comprenia un sector de Castella i la Vall de Cofrents, a la zona de llengua castellana del País Valencià El 1810 fou acceptada per Josep I i li fou canviat el nom pel de prefectura de Conca
anapaïta

Anapaïta
© Fototeca.cat - J. Vidal
Mineralogia i petrografia
Fosfat hidratat de calci i ferro, Ca2Fe2+(PO4)2·4H2O.
Mineral de color groc a verd que cristallitza en el sistema triclínic, d’origen sedimentari, lluïssor vítria, transparent, que normalment forma geodes en roques lutítiques o margoses o dins de closques fossilitzades Es descobrí a Anapa Crimea, d’on prové el seu nom
fusió sensorial
Tecnologia
En robòtica, tècnica que permet l’ús simultani de més d’un sensor en un robot per a mesurar el mateix paràmetre.
S'anomena fusió sensorial homogènia quan els sensors que actuen simultàniament són del mateix tipus, i rep el nom de fusió sensorial heterogènia quan combina sensors de tipus diferent per a mesurar el mateix paràmetre a partir de diversos punts de vista
Fennoscàndia
Regió
Regió fisiogràfica del nord d’Europa que comprèn l’escut bàltic, estès per Suècia, Finlàndia, Carèlia i la península de Kola, a Rússia, i la major part de Noruega, afectada pel cicle orogènic del Caledonià.
Hi predominen els materials cristallins del Precambrià, no alterats des del Cambrià, coberts només per llacs d’origen glacial i, a la regió d’Escània Suècia, per materials sedimentaris El nom de Fennoscàndia li fou donat pel geòleg finlandès W Ramsay, el 1898
reguer del Cap
Rec de la comarca del Segrià que travessa els sectors NW i NE dels municipis de Lleida i d’Alcarràs, respectivament.
És la continuació de la séquia Tercera quan aquesta surt a la superfície després del soterrament sota l’autovia A2 Ja dins del terme d’Alcarràs, canvia el nom pel de séquia dels Reguers en el sector proper al llogaret de Montagut
Kronstadt
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Leningrad, Rússia.
Situada a l’illa de Kotlin, al golf de Finlàndia Fundada per Pere I de Rússia el 1703, amb el nom de Kronshlot, fou un centre comercial i militar a la Bàltica i una de les bases de la revolució bolxevic 1917