Resultats de la cerca
Es mostren 7545 resultats
esmaixada
Esport
En alguns jocs, com el bàdminton i el tennis, acció de copejar de dalt a baix amb força el volant o la pilota alts i enviar-los lluny de l’abast de l’adversari.
meteorització
Mineralogia i petrografia
Alteració i esmicolament de les roques de l’escorça terrestre per l’acció mecànica i química dels agents erosius atmosfèrics, entre els quals cal esmentar l’aigua, el vent i els canvis de temperatura.
També les plantes, en introduir les arrels entre les esquerdes de les roques, collaboren eficaçment en llur esmicolament
batalla de Caporetto
Militar
Acció militar esdevinguda a l’entorn del poble fronterer de Caporetto (nom italià de Kobarid, actualment Eslovènia), en l’anomenat front de l’Isonzo, entre forces italianes i austríaques durant la Primera Guerra Mundial.
Ocupat Caporetto pels italians, el 1917 les tropes italianes dirigides pel general Cadorna foren derrotades per l’ofensiva austríaca i alemanya de Von Below i s’hagueren de retirar desordenadament fins al Piave novembre del 1917
electroendosmosi
Química
Tècnica analítica separativa basada en la difusió d’un líquid per una sèrie de porus capil·lars, o bé al llarg de les parets d’una superfície sòlida, per l’acció d’un gradient elèctric.
Aquest procés és utilitzat per a separar partícules colloidals i per a separar macromolècules electroosmosi
correcció
Disseny i arts gràfiques
Acció de corregir un escrit o un imprès substituint-ne les lletres, les paraules, etc, en què hi ha errors materials o que per altres raons hom vulgui canviar, per altres lletres, paraules, etc.
frenada
Tecnologia
Acció de frenar un sistema mecànic en moviment per transformació, parcial o total, de l’energia cinètica en un altre tipus d’energia (generalment calorífica) que pugui ésser eliminada o, en alguns casos, emmagatzemada.
alteració
Geologia
Transformació de les roques pròximes a la superfície, per l’acció d’agents exteriors, meteòrics (variacions tèrmiques, precipitacions, glaçades, etc.) i d’altres (fauna i flora, microorganismes, etc.), que prepara l’erosió pròpiament dita.
El mot és usat sovint per a designar les modificacions químiques, bé que, en rigor, l’alteració pot ésser tant d’ordre físic disgregació com d’ordre químic En el segon cas pot anar acompanyada de dissolució o esdevenir-se, en menor grau, mitjançant processos químics en estat sòlid L’alteració química depèn de factors interns dels minerals constituents de les roques estructura, estabilitat dels políedres de coordinació, abundància relativa de políedres inestables, etc i de factors externs clima, presència d’oxigen, de diòxid de carboni, d’àcids segregats pels bacteris, les arrels dels vegetals…
reacció de desviació del complement
Biologia
Mètode de diagnosi serològica basat en la demostració de la presència d’un anticòs per addició al sèrum estudiat —desproveït de complement per acció de la calor— de l’antigen corresponent i de complement.
estil
Música
Forma característica en la qual un individu o un grup d’individus realitzen una acció de manera que es distingeixi, en major o menor grau, de la forma en què ho fa algú altre.
El concepte s’aplica a tots els àmbits de la vida i de l’art La paraula prové del llatí stilus , nom que rebia el punxó amb què es gravaven les taules de cera per a escriure-hi al damunt La metonímia que es produeix en anomenar la forma personal en què un escriu amb l’objecte que fa servir per a fer-ho no és irrellevant en el llenguatge parlat i escrit pot fer-se la comunament acceptada separació entre significat i significant, distingint-se la idea que es vol expressar, de les paraules o del tipus de construcció gramatical utilitzada amb aquesta finalitat Però aquesta separació és difícil…
bisbat de Vic
Mapa del bisbat de Vic
© Fototeca.cat
Cristianisme
Bisbat
Història
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de Vic.
En l’actualitat comprèn íntegrament la comarca d’Osona, el Moianès i el Lluçanès, la major part de les del Ripollès, el Bages i Anoia i part de les de la Selva, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental, el Berguedà i la Garrotxa Els primers límits del bisbat foren fixats en una butlla del papa Benet VII del 978 i en l’acta de consagració de la catedral de Vic del 1038 en tots dos documents els límits resten imprecisos en arribar a l’Anoia segons el segon arriben fins al Segre, on faltava encara de reorganitzar la part de la Segarra i de l’Urgell Vers el 1150 arribà a la plena extensió per…