Resultats de la cerca
Es mostren 16139 resultats
Lluís Miracle Arola

Lluís Miracle Arola
MUSEU COLET
Handbol
Jugador d’handbol a onze.
S’inicià com a davanter al Collegi Alemany El 1945 passà a l’equip barceloní del Sindicato Español Universitario SEU i, posteriorment, jugà amb la UA Sant Gervasi 1950-53, el Júnior i el Centre d’Esports Sabadell Marxà a l’Argentina i fitxà pel River Plate 1954-56, amb el qual guanyà tres campionats El 1956 retornà al Sabadell i la temporada següent fitxà pel Futbol Club Barcelona 1957-63, on compaginà les tasques de jugador i entrenador Es proclamà campió de Catalunya 1948, 1950, 1953, 1954, 1958 i d’Espanya 1948, 1950, 1953 Fou set vegades internacional amb la selecció espanyola i disputà…
Joan Orpinell Queraltó
Hoquei sobre patins
Jugador d’hoquei sobre patins.
Es formà al Reus Deportiu, amb el primer equip del qual fou campió de Catalunya i d’Espanya de segona divisió 1947 i campió d’Espanya de la màxima categoria 1952, després de proclamar-se subcampió de la mateixa competició els dos anys anteriors El 1954 fitxà pel Futbol Club Barcelona, amb el qual fou dues vegades campió de Catalunya 1957, 1960 i una d’Espanya 1958 Acabà la carrera al Club Patí Vilanova, amb el qual jugà fins el 1965, un any després de guanyar els Campionats de Catalunya i d’Espanya com a jugador entrenador Amb la selecció espanyola aconseguí el primer títol mundial de la…
Pere Nadal Tortajada
Hoquei sobre patins
Porter i entrenador d’hoquei sobre patins.
S’inicià a l’Skating Club i després defensà la porteria del Club Patín i de la Unió Barcelona, club amb el qual fou campió d’Espanya 1945 Fitxà pel RCD Espanyol 1946-50 i guanyà quatre Campionats de Catalunya 1947-50 i tres d’Espanya 1947, 1948, 1949 El 1947 formà part de la primera selecció espanyola de la història, que fou tercera classificada en el Campionat del Món i d’Europa del mateix any, i el 1950 es proclamà subcampió del món abans de deixar l’equip estatal Finalitzà la seva etapa com a jugador en el FC Barcelona 1950-52, i es convertí en entrenador de l’equip blaugrana…
Carles Pena Cardenal
Altres esports nàutics
Navegant i dirigent esportiu.
Vinculat al Club Natació Barcelona, després de la Guerra Civil Espanyola fou clau en el reconeixement del patí de vela com a modalitat Ocupà el càrrec de president comodor de la International Patin Saling Association Fou campió d’Espanya en la classe MFI i subcampió en snipe Tingué diferents responsabilitats al CN Barcelona i a la Federació Espanyola de Vela i exercí de secretari de la classe finn Al marge de la vela, fou directiu del Reial Club Deportiu Espanyol i un dels fundadors del Saló Nàutic Internacional de Barcelona L’any 1982 publicà Cómo organizar una regata Collaborà en revistes…
Teresa Palacio Giral

Teresa Palacio Giral
FEDERACIÓ CATALANA D’ATLETISME
Atletisme
Atleta.
Fou una de les pioneres de la marxa atlètica a Catalunya, disciplina a la qual es reconvertí després d’haver començat a competir com a fondista en proves de 1500 i 3000 m Fou la primera campiona d’Espanya tant en pista 1981 com en ruta 1982, i la vencedora del segon Campionat de Catalunya de marxa de la història 1980 Desenvolupà tota la seva carrera, fins als quaranta anys, al Futbol Club Barcelona Acumulà set títols de campiona d’Espanya 1982, 1973 en ruta, 1981, 1982 en pista i 1987, 1990, 1993 en pista coberta i sis de campiona de Catalunya 1980, 1984 en ruta i 1981, 1983,…
Federació Espanyola de Boxa
Boxa
Organisme rector de la boxa a l’Estat espanyol.
Fou fundat al setembre del 1921 a Barcelona El seu precursor fou la Federació Espanyola d’Esports de Defensa, creada uns quants mesos abans, també a Barcelona El seu naixement sorgí d’una reunió al Barcelona Boxing Club i entre els seus promotors destacà el pioner de la boxa a Catalunya Ramon Larruy, qui ocupà el càrrec de president de la primera junta directiva de l’entitat i el 1923 n’esdevingué el secretari El gimnàs de l’Ateneu Enciclopèdic Popular fou la primera seu social Creà tres comitès regionals —Catalunya, Llevant i Castella—, per controlar, regular i promoure la boxa en aquests…
Nicolau d’Oliver i Fullana
Geografia
Història
Militar
Militar i geògraf.
Fill de Nicolau Fullana i Oliver, canvià els seus cognoms per qüestió d’herència Sergent major a Catalunya durant la guerra dels Segadors, vivia a Mallorca el 1650, any en què escriví un epigrama llatí dedicat a la Historia del Reyno de Mallorca de Vicenç Mut Més tard anà a Amsterdam, on es manifestà adepte del judaisme i adoptà el nom de Daniel Judà Coronel d’infanteria al servei d’Holanda contra França, posà de relleu les seves coneixences d’astronomia i de cosmografia en diverses obres, sobretot l' Atlas mayor o Cosmographia blaviana 1659-72, obra en deu volums que redactà en part Publicà…
Kostís Palamàs
Literatura
Poeta grec.
Orfe ben aviat, tingué una infantesa i una adolescència tristes Abandonà els estudis de dret per la literatura i el periodisme Es donà a conèixer amb Els cants de la meva pàtria 1886 Amb l' Himne a Atena 1889 mostrà la influència parnassiana i la seva adhesió als corrents literaris europeus Seguiren poemes d’orientació simbolista Els ulls de l’ànima , 1892 o d’evocació de mites antics, dels monuments d’Atenes, de la història, o de temes filosòfics Els Iambes i anapests 1897 constitueixen un dels moments més feliços de la seva creació, que excelleix també a Tomba epicedi pel fill…
Lluís Maria Pastor i Rodríguez
Economia
Economista i lliurecanvista polític.
Advocat, exercí la professió a Buitrago i a Madrid en aquesta ciutat estudià economia i collaborà a El Corresponsal , diari que dirigia el seu amic Aribau En 1841-46 dirigí la companyia concessionària del monopoli de la sal Fou elegit diverses vegades diputat, des del 1847, any que fou nomenat director general del deute públic El 1853 ocupà, durant tres mesos, el ministeri d’hisenda establí el deute fluctuant i el 1856 tornà a ocupar la direcció general del deute públic Ingressà a la Sociedad Libre de Economía Política de Madrid, i contribuí a la fundació de l’Asociación para la Reforma de…
Ivan Petrovič Pavlov
Biologia
Fisiòleg rus.
Estudià història natural i medicina a Peterburg Després d’una temporada de pràctiques a l’estranger sota la direcció de Heidenhain i Ludwig, guanyà una càtedra de fisiologia al seu país i ja no deixà mai d’investigar dins el camp de la vida regulació nerviosa de la circulació, fisiologia de la digestió, reflexos condicionats i conducta, etc La característica dels seus treballs, inspirats en gran part pel seu compatriota Sečenov, fou un esforç per arribar a comprendre el psiquisme, tant l’animal com l’humà, a través dels mètodes materialistes emprats en la investigació fisiològica Això li…