Resultats de la cerca
Es mostren 68269 resultats
pedró
Cristianisme
Creu de ferro o de pedra posada sobre un pilar o una petita taula de pedra on els sacerdots anaven a beneir el terme amb la veracreu per la festa de la Santa Creu de Maig i la de Setembre, després de la missa matinal, per demanar la protecció celestial sobre les collites.
Hom en troba davant les esglésies o capelles i, sovint, als fossars
nata
Alimentació
Producte d’un color blanc groguenc, ric en greix, que hom separa de la llet per repòs (nata àcida) o per centrifugació en desnatadores (nata dolça).
Hom la higienitza, i pot ésser esterilitzada o homogeneïtzada Conté un 20-30% de greix, un 60-70% d’aigua, proteïnes, lactosa i minerals Hi poden ésser incorporats microorganismes de fermentació acidòfila i productors d’aromes Hom la consumeix directament, o bé barrejada en pastissos, gelats i formatges molt grassos També és emprada en l’elaboració de la mantega Hom la falsifica amb albúmina batuda, sacarat càlcic i espessidors En l’anàlisi és fonamental l’assaig sensorial, la quantitat i la qualitat de greix, l’acidesa i els additius La nata batuda és esponjosa i porta sucre La nata gelada…
bongos
Bongos
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Conjunt de dos tambors petits, d’una sola membrana i cos cilíndric o lleugerament troncocònic obert per la base, fixats permanentment l’un a l’altre.
En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió directa D’origen afrocubà, són molt utilitzats en la música de dansa llatinoamericana, i també gaudeixen d’una forta implantació entre els grups de música moderna i de rock Els tambors, de diferent diàmetre i afinació, formen un sol instrument, amb un nexe que uneix els dos cossos per tal que l’instrumentista pugui subjectar-los més fàcilment, generalment entre els genolls o els peus El cos de l’instrument acostuma a ser de llistons de fusta de colors contrastats, sovint d’om i arç La membrana, que actualment acostuma a ser de…
ball robat
Dansa i ball
Ball en què els espectadors o els balladors poden prendre la balladora de qualsevol company i ballar-hi sense que aquest pugui protestar.
Aquest ús ha tingut designada a vegades una tonada determinada, o també ha estat admès en el ball pla, el cerdà i la bolangera
algicida
Botànica
Química
Producte químic que hom afegeix a l’aigua (de peixeres, piscines, bassols, etc) per a destruir les algues o evitar-ne la proliferació.
Els principals algicides utilitzats són el sulfat de coure, algunes sals d’amonis quaternaris i el clor o els productes capaços d’alliberar-ne
connector
Electrònica i informàtica
Dispositiu emprat per a connectar dos circuits o sistemes elèctrics, format per dues peces amb una sèrie de contactes metàl·lics de manera que poden ésser encaixades l’una amb l’altra a fi d’establir la connexió entre els contactes corresponents.
Poden ésser de tipus molt diversos, segons la disposició de contactes en forma circular, rectangular, en línia, etc i són emprats en cables, aparells, circuits impresos, etc Els connectors per a circuits impresos són lineals amb una o dues sèries de contactes, segons que la placa en tingui per una cara o per totes dues, i correntment tenen una separació o pas entre contactes successius de 0,1 o 0,2 polzades 2,54 mm o 5,08 mm
idocrasa
Mineralogia i petrografia
Silicat de magnesi i calci, Ca1 0Mg2Al4(Si2O7)2(SiO4)5(OH)4
.
Mineral del grup dels sorosilicats que cristallitza en el sistema tetragonal És de color verdós o groc i amb esclat de vidre La seva duresa és de 7, i la densitat de 3,3-3,5
antiestreptolisina
Immunologia
Anticòs que s’oposa a l’acció de l’estreptolisina O, antigen hemolític produït per l’estreptococ β hemolític del grup A.
L’antiestreptolisina inhibeix els efectes hemolítics de l’estreptolisina però no determina immunització per a noves infeccions estreptocòcciques Un títol alt d’antiestreptolisines en el sèrum suggereix infeccions recents o repetides per estreptococs productors d’estreptolisines
emfiteusi
Dret civil
Contracte pel qual un senyor dóna a una altra persona (emfiteuta) el domini útil d’una cosa immoble, perpetualment o a llarg termini, per tal que sigui millorada, tot retenint-ne el domini directe.
A canvi de rebre un cànon, pensió o cens o altres prestacions de l’emfiteuta o senyor útil generalment, a l’acte d’establiment, l’emfiteuta paga una quantitat d'entrada Aquesta institució ja era d’ús a Grècia, pel cap baix des del segle V aC, on la concessió era sempre perpètua A la Roma republicana existí també aquest tipus d’establiment, qualificat com a arrendament a llarg termini, especialment aplicat als nous territoris conquerits hom entenia que el domini era del poble romà, però els terrenys eren lliurats als soldats victoriosos o als anteriors posseïdors amb l’obligació de pagar un…
lliri
Lliri
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les iridàcies, de rizoma sovint molt desenvolupat, de fulles allargades, generalment ensiformes, de flors amb el periant amb sis divisions, les tres externes esteses o reflexes i les tres internes dretes, i de fruits capsulars.
Hi ha espècies espontànies i de jardí El lliri blau Igermanica , també anomenat grejol o sort , de 40 a 80 cm i de flors d’un blau violaci, és molt comú en jardins El lliri de dol o franciscà Isusiana , de 30 a 50 cm i de flors de color gris moradenc amb taques negroses, és oriünd de Pèrsia El lliri de Florència o d’olor Iflorentina , de 40 a 80 cm i de flors blanques o blavisses, molt oloroses, és originari d’Aràbia El lliri groc o coltell groc I pseudacorus , de 40 a 100 cm i de flors grogues, es fa en marjals o a la vora de l’aigua, a tot Europa El lliri pudent Ifoetidissima , de…