Resultats de la cerca
Es mostren 68650 resultats
catxa
En els jocs d’atzar, fet d’envidar com si hom tingués bon joc per tal de provocar l’abstenció o la retirada dels contraris.
estat termodinàmic crític
Física
Estat d’una substància pura a una pressió i temperatures tals que les fases gasosa i líquida no poden existir ja com a fases separades.
mannan
Química
Nom genèric dels polisacàrids, polímers de mannosa [(C6H1 0O5)n], que actuen com a materials de reserva en els vegetals.
Un dels primers que hom estudià fou el del salep, la hidròlisi del qual demostrà que la d -mannosa és l’únic constituent d’aquest polisacàrid Els mannans entren en la composició de la fusta de les coníferes, juntament amb la cellulosa, i en el mannà
deutoplasma
Biologia
Conjunt de substàncies de reserva, com ara els glúcids, les proteïnes, els greixos, etc, que hom troba disperses en forma de granulacions dins el citoplasma.
Reben també el nom de vitellus i, segons la quantitat que en posseix, un ou pot ésser alecític, centrolecític, heterolecític, oligolecític i telolecític De la classe d’ou depèn la forma de segmentació En els ous dels vertebrats l’excés de deutoplasma resta a la part ventral de l’embrió i dóna lloc al sac vitellí
carota
Figura de cartó, generalment grotesca, amb què hom es cobreix el rostre per disfressar-se o que hom penja a la paret com a ornament.
deducció natural
Lògica
Mètode de lògica proposat per Gerhard Gentzen el 1934, consistent en unes regles d’inferència, vàlides tant en la lògica sentencial com en la quantificacional.
inflat | inflada
Alimentació
Dit del gra de cereal que s’ha desorganitzat, com si s’hagués girat del revés, per evaporació brusca del seu contingut mitjançant l’escalfor.
Hom sol sotmetre el blat de moro a aquest procés rosetes
improperis
Cristianisme
Texts cantats el Divendres Sant en el ritu llatí, però amb paral·lels en altres tradicions, que són com uns retrets de Déu al seu poble.
Basada en texts bíblics, una forma molt semblant d’improperis apareix en l’homilia pasqual de Melitó de Sardes s II
felip
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’argent dels reis Felip com a ducs de Milà, d’un pes de 27,7 grams, també coneguda amb el nom d’escut
.
exemple
Cas que s’ha esdevingut en altre temps considerat com a terme de comparació amb allò que s’esdevé o pot esdevenir-se de semblant.