Resultats de la cerca

Fidel al corrent didàctic del neoclassicisme, conreà el gènere de la faula, amb què es féu famós, com el seu coetani Iriarte Les seves Fábulas morales 1781 es basen en els models tradicionals Fedre, Isop, La Fontaine, etc Escrites en vers, el seu estil, bé que prosaic, no manca d’una certa gràcia descriptiva Cal recordar La cigarra y la hormiga, Las moscas, La lechera , etc Enemistat amb Iriarte, escriví contra ell l’opuscle Observaciones sobre las fábulas literarias

Deixeble de CSalviati, installà el seu taller a Venècia féu cartons per a mosaics Genealogia de la Mare de Déu , 1542, basílica de San Marco, participà en la decoració del gran saló de la Libreria Vecchia 1556 i pintà nombroses obres a les esglésies venecianes Daniel i Habacuc , a Santa Maria della Salute Crist amb quatre sants , a San Zaccaria, que mostren l’influx de les fórmules manieristes a través del seu mestre i dels pintors venecians coetanis

Estudià l’aristotelisme, dret civil i grec a Ferrara i a Roma Nomenat secretari per Lleó X 1513-27, bisbe de Carpentràs 1517 i cardenal 1536, exercí diverses funcions polítiques i eclesiàstiques, sobretot de conciliació amb els protestants Defensà la reforma a Trento Escriví poemes llatins elegants, sobretot De Laocoontis statua , 1506, bé que la fama li vingué del seu ciceronianisme, obres de filosofia, de pedagogia i de teologia El seu comentari In Pauli epistolam ad Romanos fou condemnat

S'inicià amb el seu pare com a recitadora de l’Alcorà Després d’haver debutat al Caire el 1920, hom creà expressament per acompanyar-la l’orquestra del conservatori 1926 Rebutjà la cançó lleugera i interpretà cants religiosos, sentimentals i, sobretot, nacionalistes poemes d’Aḥmad Śwqī i d’Aḥmad Rami Esporàdicament es dedicà també al cinema El seu enterrament constituí una gran manifestació de dol Fou una decidida nasserista, cosa que li valgué les crítiques de determinats sectors

Fou casada amb Sanç I, de la dinastia Ximena, i d’aquesta manera es fusionaren ambdues dinasties Fou mare de GarciaIII, que succeí el seu pare essent de menor edat Bé que l’efectiva potestat règia fou atribuïda a Ximèn Garcés, oncle de Garcia III, de fet fou Toda qui esdevingué la veritable regent des de l’any 926 Participà activament en els problemes successoris de Lleó, en defensa dels interessos del seu net Sanç I

En la tradició literària romana gaudí d’una gran popularitat el seu Sacrifici d’Ifigènia , considerada una obra mestra per l’admirable representació de les passions i, sobretot, per la magistral plasmació del dolor humà Hom li atribueix la pintura d’un Cíclop dormint obra lloada per Plini i també l' Occisió de Palamedes Així mateix, hom ha volgut veure una influència del seu estil en els frescs de la Casa del Poeta Tragico, a Pompeia

Fill de Nicodemus Tessin el Vell , viatjà per Itàlia i França, on es relacionà amb Gian Lorenzo Bernini i, sobretot, André Le Nôtre Nomenat arquitecte de la cort sueca al seu retorn, el 1682 passà a ésser-ho de la ciutat d’Estocolm Acabà el palau de Drottningholm, iniciat pel seu pare, i hi féu els jardins i els del palau d’Ubriksdal La seva obra més important fou la reconstrucció, des del 1697, del palau reial d’Estocolm

Vuitè marquès de Tamarit Passà al servei de Carles Maria dels Dolors de Borbó 1868 i intervingué en el seu nomenament com a pretendent carlí Assistí a les juntes carlines de Londres 1868 i Vevey 1870 i negocià crèdits per a finançar l’alçament carlí del 1872 i la guerra subsegüent, durant la qual fou comissari del pretendent a la zona de Tarragona i Lleida El seu nebot, Josep de Montserrat de Suelves i de Montagut

Filla del comte d’Aragó Galí III, aportà en dot el comtat d’Aragó al rei de Pamplona Garcia III i transmeté els seus drets al seu fill Sanç Garcés II El matrimoni fou dissolt, però reconeguda la legitimitat de la descendència Aragó restà vinculat a Navarra fins que el testament del besnet d’Andregot, Sanç III de Pamplona mort el 1035, li restiuí la independència, i el convertí en regne per al seu fill Ramir

Creà les condicions necessàries per a l’expansió assíria el segle IX a C, iniciada ja pel seu pare Ashurdan II Derrotà el reconstituït Khanigalbat amb seu a Nísibis, Nairi i Urartu, al nord, Kummani i Kutmukhi, al nord-oest, i els akhlamu arameus del curs mitjà de l’Eufrates Vencé també Babilònia en la persona de dos dels seus reis, Shamashmudammiq i Nabu-shum-ukin, amb l’últim dels quals signà un tractat favorable a Assíria