Resultats de la cerca

Ha estat membre de l’Escola Gimnàstica Sant Miquel, del Centro Cultural de los Ejércitos, de la Sala d’Armes Montjuïc i del Club d’Esgrima Fides, destacant en la modalitat de floret Es proclamà campió d’Espanya per equips amb la Sala d’Armes Montjuïc en sis ocasions, tres vegades en categoria júnior 1977, 1978, 1979 i tres en categoria sènior 1977, 1978, 1979 Amb la selecció espanyola participà en quatre Campionats del Món, un en categoria sènior 1978, i tres en categoria júnior També fou internacional en una Universíada 1979 És àrbitre estatal d’espasa, floret i sabre

Membre de la Sala d’Esgrima Amposta, destacà en totes les categories inferiors en la modalitat d’espasa i fou campió del món i d’Europa cadet el 2007 El mateix any es proclamà campió d’Espanya júnior, en categoria individual i per equips Disputà cinc Campionats del Món i tres d’Europa júnior, i assolí una medalla de bronze mundial 2008 i dues victòries en la Copa del Món de la categoria 2007, 2009 El 2012 disputà el Campionat d’Europa absolut És àrbitre autonòmic d’espasa Els seus germans Marc i Gemma també han destacat en categories inferiors

És cinturó negre setè dan de taekwondo i cinquè dan d’hapkido El 1966 començà a practicar boxa, karate i judo al Gimnàs Judo Terrassa El 1977 obrí el Gimnàs Egarenc, a la mateixa localitat El 1985 aconseguí el títol d’àrbitre nacional de taekwondo i, dos anys després, el d’àrbitre internacional Abandonà l’alta competició i inicià la seva carrera com a tècnic Des del 1980 regentà el seu propi gimnàs a Igualada, el Taekwondo Gui Des del 1998 dirigí la selecció catalana de taekwondo i fou responsable de l’equip català en totes les categories Compaginà la seva faceta com a entrenador…

Tirador de l’Escola Gimnàstica Sant Miquel i de la Sala d’Armes Montjuïc SAM, destacà en categories inferiors en la modalitat de sabre i disputà els Campionats del Món júnior 1990 Es retirà l’any 1993 És àrbitre estatal d’espasa, floret i sabre, i com a tal participà com en els Jocs Paralímpics de Barcelona 1992 Fou tresorer del SAM 1994-2009

Fou un dels pioners del futbol a Catalunya Jugà en el FC Escocès i al novembre del 1900 fundà, amb altres compatriotes seus, l’Hispània Athletic Club Actuava de defensa i de porter i era el capità d’aquest equip, amb el qual guanyà la primera edició de la Copa Macaya 1901 La temporada 1904-05 jugà amb el FC Barcelona Des de bon principi alternà la seva condició de jugador amb la d’àrbitre, faceta en què adquirí gran prestigi Fou un dels promotors del Collegi d’Àrbitres, constituït el 1915 En fou el primer president i ocupà el càrrec fins el 1925

Després de jugar a les categories inferiors de diferents equips de Badalona CA Cultural, CP Sant Josep i Ademar de Badalona, la temporada 1987-88 s’incorporà al Collegi Català d’Àrbitres, primer com a anotador i posteriorment com a àrbitre Després de passar per diferents categories debutà a l’ACB el 1996 fins a la temporada 2011-12 havia arbitrat més de cinc-cents partits Internacional des de l’any 2001, ha dirigit diverses fases finals de la Copa del Rei i del play-off pel títol de Lliga ACB També és professor de regles de joc al Comitè d’Àrbitres de la federació catalana

Començà com a jugador en les categories de promoció del CE Júpiter S’inicià en l’arbitratge el 1978, i el 1986 passà a la màxima categoria de l’handbol espanyol, en la qual arbitrà fins el 2008 Debutà com a internacional el 1990 i arbitrà partits als Jocs Olímpics d’Atenes 2000 i de Pequín 2008 En la major part de la seva trajectòria formà parella amb l’àrbitre José Antonio Huelin Fou director i representant dels àrbitres a la Lliga Asobal i a la Federació Espanyola d’Handbol, director tècnic de la federació europea i professor de reglament de la federació internacional

Cinturó negre vuitè dan, fou un dels pioners del taekwondo a Catalunya Entrenador i àrbitre internacional, dirigí el club Wons del barri de Sants de Barcelona, impartí classes al Servei d’Esports de la Universitat de Barcelona 1991-2006 i fou seleccionador català 1987-99 Ocupà la presidència de la Federació d’Arts Marcials de Catalunya Fou guardonat amb el diploma al mèrit esportiu que li atorgà l’Ajuntament de Barcelona

Cinturó negre cinquè dan, el 1978 obrí el seu propi club especialitzat en l’ensenyament del taekwondo, el Won Farrés del Prat de Llobregat Exercí com a tècnic i formà taekwondistes com Nemesi Ferrera També coordinà diversos cursos per a preparadors Té el títol d’àrbitre internacional de la World Taekwondo Federation WTF Ocupà la vicepresidència de la Federació Catalana de Taekwondo a l’inici dels anys noranta

Obtingué el títol d’àrbitre nacional a vint-i-tres anys, i el 1982 aconseguí el títol d’internacional Ha arbitrat diversos Campionats de Catalunya i d’Espanya, a més d’eliminatòries de la Copa d’Europa per equips, i ha portat la direcció tècnica del Torneig de Barcelona, de la Copa del Món del 1989, del Torneig de Linares del 1990 i de la final del Campionat del Món de Nova York del 1990