Resultats de la cerca
Es mostren 5085 resultats
Charles François Gounod
Música
Compositor francès.
Orfe de pare, fou iniciat en la música per la seva mare Estudià amb Reicha, Halévy i Lesueur i fou premi de Roma 1839 amb la cantata Fernand A Roma conegué la música religiosa italiana i alemanya i féu amistat amb Mendelssohn Tornà a París, i l’amistat amb Lacordaire l’inclinà cap al sacerdoci, però el 1852 es casà amb Anne Zimmermann Per consell de Pauline Viardot compongué òperes, com Sapho 1851 i Le médecin malgré lui 1858, amb la qual inicià la relació amb els seus llibretistes habituals Jules Barbier i Michel Carré, autors del text de Faust 1859, que li valgué fama universal Escriví…
Pietro Mascagni
Música
Compositor italià.
Estudià a Milà, amb Ponchielli, però abandonà el conservatori i es dedicà a dirigir orquestres d’opereta Residí a Cerignola, com a director de l’orquestra local El 1889 compongué l’òpera Cavalleria rusticana , amb la qual guanyà un concurs de l’editorial Sonzogno de Milà Estrenada el 1890, esdevingué un èxit universal, i és considerada una obra mestra del verisme italià Posteriorment compongué, entre altres obres, L’amico Fritz 1891, Guglielmo Ratcliff 1895, Iris 1898, Amica 1905, que dirigí personalment en l’estrena a Barcelona, el 1907, Isabeau 1911, Parisina 1913, Lodoletta 1917, Il…
Federico Moreno Torroba
Música
Compositor castellà.
Les seves primeres composicions giren entorn del simfonisme La ajorca de oro , 1918 Interessat per la música de teatre, escriví partitures de sarsueles d’èxit, com ara La marchenera 1928, María la tempranica 1930, Luisa Fernanda 1932, una de les que assoliren més èxit, La Chulapona 1934 i María Manuela 1957 La seva darrera composició, l’òpera El poeta 1980, fou molt ben rebuda per la crítica Escriví també nombroses obres per a guitarra, entre d'altres, Fandanguillo, arado y danza o Concierto de Castilla Des del 1974 fou president de la Societat General d'Autors, i des del 1978, president…
Ellen Gulbranson
Música
Soprano sueca.
Estudià cant a París, on fou deixebla de M Marchesi Començà la seva carrera com a mezzosoprano, però decidí ampliar la seva formació i estudià el repertori de soprano Després d’haver interpretat papers com els d’Ortrud Lohengrin , aviat es destacà en els de soprano dramàtica, com el de Brunilde La valquíria , que representà amb gran èxit a Bayreuth el 1896 Fins el 1914 aparegué ininterrompudament al teatre d’aquesta ciutat alemanya amb els grans papers wagnerians, especialment el de Kundry Parsifal i Brunilde, personatge que també interpretà al Covent Garden de Londres 1900, on obtingué…
Maria Slatinaru
Música
Soprano romanesa.
Estudià música i cant a Bucarest, on debutà el 1969 en el paper d’Elisabetta Don Carlo Posteriorment, es presentà en diversos teatres operístics de Suïssa, Alemanya i França Ha interpretat amb gran èxit papers wagnerians com els de Senta L’holandès errant , Elisabeth Tannhäuser o Sieglinda La valquíria , a més dels papers dramàtics de G Verdi -Abigaille Nabucco o Leonora Il trovatore - La riquesa del seu registre mitjà li ha permès abordar igualment papers d’òperes veristes d’autors com P Mascagni, U Giordano o G Puccini, especialment el paper titular de Tosca Ha cantat amb èxit en…
The Allman Brothers’ Band
Música
Grup de rock del sud dels EUA.
Després de tocar en diverses bandes, l’any 1968 els germans Duane guitarra i Gregg Allman veu i teclats crearen, amb quatre músics professionals més, The Allman Brother’s Band, grup que va acabar essent clau en l’evolució del rock als EUA En tres anys enregistraren tres discos molt importants, que identificaren definitivament la figura d’un guitarrista brillant i creatiu com Duane -el qual va saber mesclar el seu country natal amb el rock - amb l’èxit del rock del sud dels EUA els anys setanta Per donar més contundència al seu so tocaven amb dues bateries Després de la mort de Duane 1971, el…
Edmondo De Amicis

Edmondo De Amicis
© Fototeca.cat
Literatura italiana
Escriptor italià.
Participà en la guerra del 1866 i, enviat després a Florència, escriví articles per a la revista Italia militare , reunits més tard a La vita militare 1868 Seguiren Novelle 1872 i Ricordi de 1870-71 1872 Dedicat a la literatura i animat per l’èxit, continuà publicant obres de caràcter moral i educatiu i llibres de viatges Spagna 1872, Marocco 1876, Costantinopoli 1874, etc Els seus llibres tenen to i estructura de diari Gli amici 1883, Sull’Oceano 1889, La carrozza di tutti 1898 potser el millor de tots Cuore 1886, d’objectius pedagògics, fou un èxit durant generacions Romanzo di un maestro…
Marius Petipa
Dansa i ball
Ballarí i coreògraf.
Debutà a Brusselles 1834 actuà a París amb CGrisi i hi debutà com a coreògraf Visità els EUA 1839-41 i estudià amb AVestris Actuà a Madrid —d’on hagué d’anar-se'n a causa d’un duel— i el 1847 a Peterburg l’èxit assolit l’induí a establir-s’hi fou mestre de ball de l’Escola Imperial de Dansa des del 1859 i esdevingué el coreògraf més cèlebre del seu temps les seves creacions de ballets de Čajkovskij El llac dels cignes, El trencanous, La bella dorment encara són emprades La seva filla Marie Petipa Peterburg 1857 — París 1930 i el seu germà Lucien Petipa Marsella 1815 — Versalles 1898 també…
Jostein Gaarder
Literatura noruega
Escriptor noruec.
Estudià filologia, història de les idees i història de la religió a la Universitat d’Oslo Com a escriptor assolí un èxit enorme amb el seu quart llibre, Sofies verden ‘El món de Sofia’, 1991, una novella sobre la història de la filosofia Abans havia publicat les històries aplegades a Noveller del andre del og de Diagnosen 1986, el llibre infantil Froskeslottet ‘El palau de les granotes’, 1988 i la novella Kabalmysteriet ‘El misteri del solitari’, 1990 Després del gran èxit d' El món de Sofia , la seva narrativa ha continuat, entre altres obres, a Hola Er el det noen la ‘Què hi ha algú', 1996…
Ricard Moragas
Dansa i ball
Teatre
Coreògraf, ballarí i escenògraf.
Estudià dansa a Barcelona amb Antoni Biosca Tingué èxits a París, Amèrica i Londres 1855 amb Manuela Perea, ‘La Nena’ Amb ella fou primer ballarí al Liceu 1859-60, amb gran èxit Actuà a Madrid i a Itàlia i assolí nous èxits al Liceu 1865, 1868-69 Retirat del ballet, fou escenògraf de les comèdies de màgia populars cap al 1870, com La redoma encantada i La pata de cabra , i coreògraf dels ballets d’òperes al Liceu, sovint en collaboració amb l’escenògraf Soler i Rovirosa El 1881 assolí un gran èxit amb el ballet Corinda , de NManent Fou director del cos de ball del Teatro Real, de Madrid, i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina