Estudià a Milà, amb Ponchielli, però abandonà el conservatori i es dedicà a dirigir orquestres d’opereta. Residí a Cerignola, com a director de l’orquestra local. El 1889 compongué l’òpera Cavalleria rusticana, amb la qual guanyà un concurs de l’editorial Sonzogno de Milà. Estrenada el 1890, esdevingué un èxit universal, i és considerada una obra mestra del verisme italià. Posteriorment compongué, entre altres obres, L’amico Fritz (1891), Guglielmo Ratcliff (1895), Iris (1898), Amica (1905), que dirigí personalment en l’estrena a Barcelona, el 1907, Isabeau (1911), Parisina (1913), Lodoletta (1917), Il piccolo Marat (1921) i Nerone (1935), cap de les quals no assolí tant d’èxit. Simpatitzant del feixisme, els darrers anys estigué molt desprestigiat.