Resultats de la cerca

Catedràtic universitari Redactor del diari Tele-exprés  1972-76, en fou sotsdirector, com també del diari Avui Exercí de redactor en cap de Catalunya Exprés  1976-77 Fou cap de premsa de l’Ajuntament de Barcelona i director de la revista Annals del Periodisme Català Presidí la Societat Catalana de Comunicació 1991-97 És autor, entre altres obres, de La nova premsa catalana 1975, La premsa comarcal Un model català de periodisme popular 1983, Història de la premsa, la ràdio i la televisió a Catalunya 1994, Premsa, franquisme i autonomia 1996, Memòria de Just M Casero, 1946-1981…

Vida Actor professional des dels setze anys, ha treballat amb les companyies teatrals Tossal, Els Joglars Teledeum , 1983, o Los virtuosos de Fontaineblau , 1985 i el Centre Dramàtic de la Generalitat Bacil’s , 1997, o El rapto en el Serrallo , 2000, i en petits papers per al cinema, com La quinta del porro 1980, Francesc Bellmunt o Victòria 1981-83, Antoni Ribas S’inicià com a director de càsting amb El complot dels anells 1987-88, FBellmunt, activitat que ha portat a terme en altres àmbits teatre, muntatges de La Fura dels Baus, publicitat, cerimònies olímpiques i paralímpiques de…

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, treballà com a advocat i en diversos negocis immobiliaris Membre de l’Opus Dei, organització que abandonà l’any 1973, fou delegat d’Hisenda de l’Ajuntament de Barcelona 1970-74 Des del 1966 assumí les tasques d’editor del Grup Mundo, que controlava diverses publicacions obertes als sectors progressistes i antifranquistes de Barcelona els anys setanta, com el setmanari “Mundo” i els diaris d’informació general “Tele-exprés”, “Catalunya Exprés” i “Mundo Diario” També formaven part del grup el diari esportiu “4/2/4”, l’editorial…

Els anys quaranta s’inicià com a redactor a l’emissora Radio España Del 1966 al 1984 fou el principal guionista del programa Consultorio de Elena Francis , des del qual es donaven consells sentimentals o domèstics a oients que formulaven preguntes personals Les respostes, redactades per Soto Viñolo, eren emeses per la locutora Maruja Fernández Emès successivament per Ràdio Barcelona, Radio Peninsular i Radio Intercontinental, fou un dels programes radiofònics de més èxit durant el franquisme i tingué una audiència exclusivament femenina si més no, pel que fa a les participants Exercí la…

Vida i obra Conegut literàriament com a Toni Cucarella, començà publicant un recull de poemes, Concert en no major 1982, però s’ha dedicat després a la narrativa És autor de les novelles Cool fresc 1987 i Bogart & Bogart 1993, entre d’altres, i dels reculls de relats Crònica de fets gloriosos 1982, La lluna vista des de la Terra a través de la tele 1990 i L’última paraula 1998 Amb Els camps dels vençuts 2001, reconstrueix la vida de la seva generació sota el franquisme i amb Quina lenta agonia, la dels ametlers perduts 2003, premi Andròmina 2003 i Crítica dels Escriptors…

Estudià peritatge mercantil i econòmiques Després d’una breu incursió en el món editorial, s’inicià en el periodisme a Solidaridad Nacional i El Noticiero Universal Posteriorment escriví regularment, entre altres publicacions, a Destino ,  Tele-estel , ABC , Cavall Fort , Tele-exprés  i, sobretot, a  La Vanguardia , on collaborà durant molts anys amb articles fins a la seva mort i, del 1981 al 1993, com a director de la secció literària Inicià la trajectòria com a narrador en el gènere juvenil amb  Entre juliol i setembre 1967, premi Joaquim Ruyra 1966, la seva obra…

Redactor d’ El Correo Catalán 1963-1972, diari del qual arribà a ser redactor en cap,  Tele-exprés 1972-79,  Oriflama  —fou director del 1968 al 1971 però, el 1974, l’abandonà a causa de les seves desavinences amb Anton Cañellas, que n’era el propietari—,  Diari de Barcelona —en fou sotsdirector 1987-88—, La Vanguardia , Avui i Presència El 1966 fundà amb altres periodistes el Grup de Periodistes Democràtics, una plataforma que pretenia donar un tomb a la vida periodística catalana En aquells anys, es distingí pel seu tarannà crític amb la corrupció urbanística dels ajuntaments…

S'inicià professionalment  en el diari Tele-exprés l’any 1975, i posteriorment collaborà en el setmanari El Món i en El País L’any 1991 s’incorporà a La Vanguardia , diari del qual ha esdevingut un articulista destacat i del qual fou redactor en cap per als Jocs Olímpics del 1992 i corresponsal a Itàlia 1997-2000 Aquest any en fou nomenat subdirector, i posteriorment director adjunt i delegat a Madrid Amb Joan Josep López Burniol fou coautor de l’editorial publicat conjuntament per onze diaris catalans el 26 de novembre de 2009, després de la sentència del Tribunal…

Estudià a la Universitat de Navarra i s’inicià professionalment com a redactor l’any 1965 a El Noticiero de Zaragoza , d’on fou expulsat per haver participat en una manifestació antifranquista 1968 Posteriorment, passà a Tele/Express  1970-77, del qual l’any 1973 esdevingué cap de la secció internacional i el 1975 cap de cultura Director del setmanari Primera Plana 1977, i altres revistes entre les quals cal citar Barça  1971-76, en la qual tingué com a mentor Manuel Ibáñez Escofet, també collaborà en el butlletí oficial del FC Barcelona L’any 1982 s’incorporà a La Vanguardia ,…

Adoptà la marca comercial Vocente Té el seu origen l’any 1910 amb l’aparició del diari “El Pueblo Vasco”, que posteriorment es fusionà amb “El Correo” L’empresa anà adquirint diferents diaris, entre els quals el “Diario Vasco” el 1948 Amb l’adquisició del “Diario Montañés” 1984 inicià l’expansió fora del País Basc que emprà la societat Corporación de Medios de Comunicación Social COMECOSA per tal d’emparar-se successivament de capçaleres d’àmbit provincial “La Verdad”, “Hoy” i “Idealn 1988 “Sur” 1990 “La Rioja” 1993 “El Norte de Castilla” 1994 “El Comercio” 1995 i “Las Provincias” 2000 El…