Resultats de la cerca
Es mostren 886 resultats
faringitis catarral
Patologia humana
Faringitis acompanyada de dolor i sequedat de gola i seguida de secreció i congestió de la mucosa.
Sol ésser causada per virus o per estreptococs
pedra de les Goges
Monument megalític del municipi de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró (Baix Empordà) situat a la part muntanyosa del N del terme.
Sant Miquel de Valldàries
Església
Església del municipi de Vilanova de l’Aguda (Noguera), aturonada damunt la vall del torrent de Sant Miquel de Valldàries (o de Valldàries), al N del terme, al costat del castell de l'Aguda .
tabaquisme
Patologia humana
Intoxicació aguda o crònica produïda pel tabac.
La intoxicació aguda per la nicotina, en forma d’alcaloide pur, és molt rara per contra, la intoxicació aguda pel tabac, deguda a un consum abusiu en persones no habituades o com a conseqüència de la utilització industrial, és més freqüent La intoxicació crònica , deguda al consum del tabac en qualsevol de les seves formes, es caracteritza per la predisposició a diversos trastorns respiratoris laringitis, bronquitis, etc, digestius gastritis amb hiperclorhídria, cardiocirculatoris arterioesclerosi i angina de pit i per la capacitat cancerígena pulmó, laringe, etc La…
soprano
Música
La tessitura més aguda.
Aplicat a una família d’instruments, nom que rep el membre familiar d’aquesta tessitura -flauta soprano, saxòfon soprano- En certes famílies, però, de vegades pot existir un membre encara més agut, que s’anomena sopranino Aplicat a les veus humanes, nom que rep la més aguda S’usa també per a designar la part d’una composició que té aquesta mateixa tessitura
orquitis
Patologia humana
Inflamació, aguda o crònica, d’un testicle.
Pot ésser imputable a gonorrea, sífilis, filariosi o a altres processos infecciosos, però també pot ésser idiopàtica Entre les formes agudes cal destacar-ne, per llur relativa freqüència, les secundàries a les galteres parotiditis aguda
soprano
Música
En un conjunt de parts o veus, la més aguda.
La denominació ’soprano’ aparegué al segle XVII i coexistí, fins a imposar-se com a denominació preferent a partir del segle XVIII, amb termes que també indicaven la veu més aguda, com el català tible o tiple, el castellà tiple , l’anglès treble tots tres derivats de l’antic triplum o el francès dessus Abans del segle XVII, la veu més aguda es denominà, segons les èpoques, triplum , quadruplum , discantus , cantus o superius Des d’aquest segle, la soprano és la part més important des del punt de vista melòdic