Resultats de la cerca

Doctor en química i farmàcia, exercí també com a músic Fou un dels fundadors de l’agrupació catalanista La Palmavera 1902, en la qual tingué una gran activitat com a escriptor i músic Musicà l’himne alguerès i popularitzà melodies com Desperta-te i O lluna vella dirigí les bandes musicals de l’Alguer, Sorso i Sàsser, i muntà una orquestra amb el personal de la presó de Castiadas, de la qual fou director farmacèutic 1912 Propugnà l’estudi de les normes gramaticals de la parla algueresa i de la grafia catalana és autor d’una Grammatica del dialetto moderno d’Alghero , escrita el…

Filla del pintor Manlio Masu, la seva formació fou autodidàctica i debutà el 1990 com a vocalista en un conjunt de jazz fins el 1995 El 1996, després d’un concert de Maria del Mar Bonet a l’Alguer, aprengué el català en la seva variant algueresa, en la qual començà a cantar a la seva ciutat L’any 2000 publicà el primer disc, El meu viatge , i actuà per primer cop a Catalunya al Festival de Música Viva de Vic Posteriorment ha fet concerts arreu dels Països Catalans L’any 2006, a Girona, estrenà l’espectacle musical Pregàries Àlbums posteriors són Alguímia 2003, antologia musicada…

Del 1957 al 1969 fou professional en les categories mosca i gall Fou campió d’Itàlia 1958-59, d’Europa 1961-1964 i del món 1965 del pes mosca, en vèncer per punts Pone Kingpetch Del 1968 fins que es retirà competí en el pes gall, en què també fou campió d'Europa

Fou un pagès dotat d’una gran memòria i facilitat de versificació En quedar-se cec, a cinquanta-un anys, es dedicà a captar i a compondre versos d’inspiració popular Era conegut per Txu Terrat

Estudià a l’Alguer, a Sàsser i a Càller Pròfug per motius polítics, es refugià a França, on exercí càrrecs públics importants Autor de Crisi politica dell’isola di Sardegna , obra reeditada per RCatardi el 1964, Il bombardamento di Cagliari 1964 i Mémoire pour Napoléon 1967

Germà d’ Antoni Cao Guanyador de diversos premis literaris, es donà a conèixer als Jocs Florals de l’Alguer 1961 amb el poema Les oracions Collaborà, en català i en italià, a La Nuova Sardegna , de Sàsser És autor, entre d’altres, del llibre de poemes Flors del camp 1969

Des del 1354, data de la repoblació catalana de l’Alguer, les manifestacions literàries que dominen són folklòriques cançons de joc infantil, de bressol i d’exorcisme, etc i religioses Lo senyal del Judici , El Cant de la Sibilla , Goigs , etc, així com la poesia epicolírica catalana Cobles de la conquesta dels francesos El 1720 agafà cos una poesia personalitzada, predominantment religiosa, bé que també lírica i satírica que, des d’Agustí Sire i Vitelli, Lluís Soffi, etc, fou continuada fins a les nadales de Salvador Serra, a mitjan segle XIX Ignasi Pillito, arxiver de Càller…

Fill d’un comandant del port de l’Alguer Estudià al collegi nobiliari de Càller i es doctorà en lleis Fou secretari, especialment per als afers sards, del virrei Carlo Felice Publicà 1825-27 a Torí la seva extensa Storia di Sardegna En casar-se 1833, el rei Carlo Alberto li concedí el títol de baró Fou repetidament president del senat contribuí a la recopilació de lleis i a la distensió del feudalisme Anuncià l’abdicació de Carlo Alberto i la suspensió de la guerra contra Àustria

Jesuïta, ensenyà filosofia i literatura al collegi de Sàsser Suprimida la Companyia el 1773, fou nomenat professor d’eloqüència a la Universitat de Càller Participà en la renovació literària de Sardenya de la mà dels models arcàdics italians i fomentà les acadèmies sardes Pertangué a l’Arcadia Sassaritana A més de composicions en llatí i italià, dedicà un sonet en català al nou arquebisbe d’Oristany Càller 1778, i el 1780 n’escriví un altre sobre el tema Mater dolorosa Bibliografia Manunta, F 1992 “El pare jesuïta Lluís Soffí i dos sonets en alguerès” L’Alguer , V/24, p 19-20

S'especialitzà en història de les institucions jurídiques de Sardenya publicà Tribunali ecclesiastici in Sardegna 1929 i Testi e documenti per la storia del diritto agrario in Sardegna 1938 Ordenà i catalogà l’arxiu municipal de l’Alguer i bona part de l’arxiu catedralici Des del 1935 fou catedràtic d’història del dret italià a la Universitat de Sàsser Participà en el V Congrés d’Història de la Corona d’Aragó a Saragossa el 1952 amb Storia della Sardegna durante il regno di Ferdinando II il Cattolico , i en el VI Congrés a Sardenya el 1957