Resultats de la cerca

Passà als Pròixida, comtes d’Almenara, als Gurrea, barons de Gurrea, als Bardaixí, barons de Pertusa i marquesos de Cañizar, als Rebolledo de Palafox, marquesos de Lazán, als Mencos i als Álvarez de Toledo, comtes de Villapaterna

L’antic lloc de Filella, situat a llevant de Bellcaire d’Urgell, té el seu origen en una almúnia fortificada d’origen islàmic La primera referència es troba el 1091, com a límit del terme de la torre de Bellcaire La repoblació i la construcció del castell i domini, com també el del veí indret d’Avingozar , foren encomanats pel comte Ermengol IV a Arnau d’Almenara El 24 de març de 1120 el cedí en feu a Berenguer de Filella, nebot de Ramon Arnau Berenguer de Filella deixà en testament el castell i l’alou de Filella 1186 al seu fill, Berenguer d’Almenara Versemblantment fou d’…

Fou posat sota el patrocini de sant Jordi i la regla de sant Agustí, en temps del mestre Guillem Castelló El rei havia donat el desert d'Alfama Baix Ebre a Joan d’Almenara i a Martí Vidal perquè hi edifiquessin un hospital, convent, casa d’oració i misericòrdia a honra de Déu i sant Jordi per lloar-los i servir de fre a les invasions marítimes Creà unes ordinacions de 30 capítols Els primers cavallers edificaren un castell per a la defensa de la marina castell de Sant Jordi d'Alfama Els reis li donaren béns a València, on fou creat un priorat, les Balears i Sardenya En temps de…

La primera notícia històrica sobre aquest castell és de l’any 1061, en fer testament Pere Miró de Ponts, senyor o castlà de Puigverd Pere Miró determinà que, un cop morta la seva muller Sicarda, aquest castell passés a llur fill Arnau, juntament amb els de Ponts, Solsona, Agramunt, Almenara i Oliola En el cas que Arnau morís sense fills legítims aquests castells passarien al seu altre fill Bernat Si tant Bernat com Arnau morien sense fills legítims, després de la mort de la seva dona Sicarda, els castells es repartirien de la manera següent el seu germà Ramon es quedaria els…

N’és l’estirp coneguda Giovanni da Procida casat amb Matilde d’Anglano Ambdós foren avis de Giovanni da Procida, conegut també com a Joan I de Pròixida , que rebé importants feus al Regne de València, on restà establerta la seva descendència El seu fill gran, Francesc de Pròixida mort el 1327/28, tractà el matrimoni 1291 d’una cunyada seva, filla d’en Carròs, amb el seu germà Tomàs de Pròixida i li prometé d’heretar llurs fills si ell no en tenia El 1292 el rei li vengué la senyoria d’Almenara i el feu alcaid de Llíria, el 1293 li empenyorà Tàrbena, per raó d’un préstec, i el…

Durant la guerra de les Germanies 1521 lluità al servei del mestre de Montesa Bernat Despuig i Rocafull per a reduir els agermanats de Benicarló, Peníscola i Sant Mateu del Maestrat, com a capità general del Maestrat Tingué, posteriorment, una participació important en la batalla d'Almenara

Baró de San Petrillo S'especialitzà en investigacions relacionades amb la genealogia i l’heràldica valencianes — Los malteses en Valencia 1911, Cosas añejas 1919, Los Próxitas y el Estado de Almenara 1932, Los Cruïlles y sus alianzas 1946— Publicà també la sèrie d’estudis Filiación histórica de los primitivos valencianos 1932-41, sobre pintura medieval

Pertangué al s XIV a Antoine le Flamenc, que hi fundà l’església de Sant Jordi, i després a Pere de Puigpardines, casat amb Escarlata, dita Carolina, amb la qual tingué Galceran de Puigpardines, que el succeí a Karditsa, Francesc de Puigpardines, senyor de Calandri i de Talandi o Atalandi, i Francesca de Puigpardines, muller de Guillem d’Almenara, castellà i veguer de Levàdia

Teòricament, l’ofici era triennal Hi hagué tres vegueries, amb molt poques notícies de llurs titulars Atenes Guillem Sesplanes, 1321 Galceran de Peralta, 1370/71-74 i 1377-79 Bernat de Vic, 1374-77, Tebes Guillem de Puig, 1331 Joan de Lloria, 1359 Albert de Bonacolsis, 1366-69 Nicolau d’Ardonyo, 1369-72 i 1375-78 i Levàdia Guillem d’Almenara, 1366 i 1373-79 Guillem Frederic d’Aragó, 1366 Gilbert Vidal, 1374

Cavaller de l’orde de l’Alcàntara Fill del regent del Consell d’Aragó Jeroni Roís de Corella i de Mendoza Succeí el seu germà Gastó en el comtat de Cocentaina i guanyà per plet al duc de Pastrana el marquesat d’Almenara, a Castella Serví el rei a Flandes Publicà a Anvers el 1614 la seva única obra coneguda, Teatro y descripción del mundo y del tiempo Es casà amb Jerónima Dávila y Manrique, marquesa de Las Navas