Resultats de la cerca

Essent director de l’institut de terapèutica experimental de Berlín, indicà un procediment per a diagnosticar la sífilis mitjançant l’aplicació del mètode inventat per Bordet i anomenat fixació del complement Fou molt utilitzat, i actualment és conegut com a reacció de Wassermann

Estudià les llengües vod, mokzamordvina, khantí i mansí, i recollí cançons i rondalles a Carèlia i a Íngria Amb el pseudònim d' Oksanen escriví poesies romàntiques i patriòtiques

Pastor protestant Fou membre de la Lliga Gòtica collaborà a la revista Iduna , òrgan d’expressió del moviment de revitalització de la cultura autòctona Recollí un gran nombre de cançons i de melodies populars Entre altres reculls publicà, en collaboració amb Geijer, els Svenska folkvisor frånfrontiden ‘Cants populars suecs’, 1814-16

Professor i pastor protestant a Halle, fou una de les figures més venerades del pietisme Obrí, a casa seva, una escola i un orfenat Escriví Praelectiones hermeneuticae 1712 i Monita pastoralia theologica 1713

Estudià a les universitats de Zuric 1866-71, Viena 1872 i Lausana 1872, i fou professor de psiquiatria a Zuric Féu investigacions sobre les estructures nervioses del cervell i formulà el concepte d’unitats funcionals cerebrals Introduí la higiene en la sexualitat Dissenyà el primer micròtom Les seves obres principals són Der Hypnotismus 1889, Die sexuelle Frage 1905 i Das Sinnesleben der Insekten 1910

Conseller 1967-71 per a les esglésies de la Reforma al secretariat romà per a la unitat dels cristians, bon coneixedor de Luter, es dedicà després a l’estudi del concili I del Vaticà El 1977 publicà Pius IX 1846-1878 Päpstliche Unfehlbarkeit und I Vatikanisches Konzil Dogmatisierung und Durchsetzung einer Ideologie ‘Pius IX, 1846-1878 La infallibilitat papal i el concili I del Vaticà Dogmatització i imposició d’una ideologia’, que rebé una dura rèplica del Vaticà

Ha estat una de les màximes figures de la geografia botànica Bon coneixedor de les flores europea i americana, ja que recorregué pràcticament la totalitat d’ambdós continents, tractà d’establir una classificació de la vegetació segons una base climàtica en l’obra Die Vegetation der Erde ~1872

Desenvolupà l’estudi de la classificació sistemàtica de les plantes fou el primer a tractar, el 1875, les angiospermes i les gimnospermes com a categories primàries i coordinades

Professor de filosofia a Leipzig 1774-50 Influït per les seves conviccions pietistes i oposat al racionalisme de ChWolff i GLeibniz, desenvolupà una concepció propera a l’empirisme, que tingué una certa influència en Kant

Treballà amb Wilhelm Ostwald a Riga, amb Ludwig Boltzmann a Graz, amb Friedrich Kohlrausch a Würzburg i amb Jacobus H van't Hoff a Amsterdam Tornà a Suècia el 1891 Fou rector de la Universitat d’Estocolm, d’ençà del 1905, i director de l’institut de química física de la fundació Nobel A partir del 1883 anà establint la teoria de la dissociació iònica dels electròlits en solució diluïda, que publicà el 1887 i per la qual rebé el premi Nobel de Química del 1903 La seva teoria, ja intuïda per Berthollet, dóna una explicació dels fenòmens de la conductivitat elèctrica de les solucions diluïdes d’…