Resultats de la cerca

Bòsnia i Hercegovina presenta la sollicitud formal d’adhesió a la UE, vint-i-un anys després de la fi de la guerra dels Balcans Si es descompta Kosovo, d’estatus encara incert, és el darrer dels estats sorgits de l’antiga Iugoslàvia a demanar l’adhesió, pas previ a la candidatura Les de Macedònia 2005, Montenegro 2010 i Sèrbia 2012 ja han estat acceptades

Drena aquest país d’W a E, i corre parallel entre la serralada dels Balcans, al N, i la dels Ròdope, al S Rega després la Tràcia, i constitueix la frontera entre Grècia on és anomenat Hebros i la Turquia europea Desemboca a l’Egea, vora Enez Passa per les ciutats de Plovdiv Bulgària i Edirne Turquia, on rep el seu afluent més important, el Tundža

Assolí el poder durant la revolta dels geníssers deposició de Mustafà IV i assassinat de Selim III Hagué d’acarar-se amb els russos, que s’annexaren Bessaràbia pau de Bucarest, 1812, i amb diverses insurreccions als Balcans independència de Grècia, el 1819, i de Sèrbia, el 1820 Enfrontat amb Ibrāhīm Paixà , que l’havia ajudat contra Grècia, hagué de cedir-li Síria i Adana Reorganitzà l’exèrcit i executà nombrosos geníssers dissidents

La busqueta vulgar H polyglotta té el dors gris verdós i el ventre groguenc, i és estesa per tota la península Ibèrica, França, i Itàlia La busqueta pàllida H pallida té el dors de color d’oliva o grisós i el ventre blanc ocraci a Europa nia als Balcans i al sud de la península Ibèrica, en matolls i palmeres La busqueta grossa H icterina és centreeuropea i és de pas als Països Catalans

Després de la primera novella publicada, The Wind Changes 1937, visqué la Segona Guerra Mundial a Romania i al nord d’Àfrica, circumstància que marcà la seva carrera novellística, inspirant-li l’anomenada Trilogia dels Balcans The Great Fortune 1960, The Spoilt City 1962 i Friends and Heroes 1965, així com la major part de la seva obra Sap combinar magistralment els elements personals amb les grans tragèdies collectives The Sum of Things 1980, és la seva darrera novella

És sinònim de Carpats Meridionals La seva direcció general, al llarg d’uns 120 km, és EW i forma dos colzes pronunciats que enllacen amb els Carpats per llevant i amb els Balcans per ponent L’altitud màxima és al Moldoveanu 2 543 m Massís cristallí compost principalment de granit i d’esquists Entre els passos més importants que permeten de travessar la serralada per ferrocarril hi ha el de Turnu Rosu ‘torre vermella’, que uneix Oltènia amb la regió de Transsilvània

Secundà la política d’Alfons el Magnànim de penetració catalana als Balcans, després de la caiguda de Constantinoble a les mans dels turcs 1453 restituí al cabdill albanès Simon Zenevissi el seu castell de Castrovilari, davant Corfú, després de recuperar-lo dels turcs El 1455 dugué a terme a Grècia una important i ràpida missió, i el 1456 fou nomenat virrei de l’Epir i de Morea el mateix any s’uní a l’armada papal organitzada en croada contra els turcs

S'alimenta d’avellanes, pinyons, nous, etc, i fora de l’època de cria és relativament sociable Habita als boscs, especialment de coníferes, a les regions muntanyoses de la Xina, el Japó, Sibèria i, a Europa, l’Escandinàvia meridional, el S de Finlàndia, els països bàltics, la Prússia oriental, Polònia, la Rússia occidental, els Carpats, els Balcans, els Alps, el Jura i els Vosges Alguns anys, d’octubre a desembre, grans quantitats de trencanous siberians envaeixen Europa i arriben al N d’Itàlia i als Pirineus

Per raons de clima i per motius socioeconòmics, efectuà diverses migracions vers el Danubi, els Balcans, la vall del Rin, l’altiplà de l’Iran i el nord de la península indostànica segle XIII aC, i també, posteriorment ~segle XI aC, vers el nord d’Alemanya, les Illes Britàniques, França, la península Ibèrica i Itàlia Coneixedors de la metallúrgia del bronze i de la del ferro, els indoeuropeus s’imposaren damunt els pobladors primitius de les diverses regions amb llurs costums i llur civilització

Des de temps antic alguns passatges són coneguts amb aquest nom la Porta d’Aquitània , a Tolosa, entre les Cevenes i els Pirineus, que comunica la Mediterrània amb l’Atlàntic les Portes de la Càspia o de Sirdāra , a l’altiplà de l’Iran les Portes de Cilícia , a les muntanyes d’Amanos, prop del golf d’Iskenderun Àsia anterior, ruta per on penetraren a Síria, entre d’altres, els croats les Portes de Ferro, entre els Alps transsilvànics i els Balcans, per on passa el Danubi, etc