Resultats de la cerca
Es mostren 326 resultats
Torres del Bisbe
Poble
Poble de l’antic municipi de Torres del Bisbe i Jusseu (Ribagorça), actualment annexat al municipi aragonès de Graus.
És situat a la dreta del barranc de la Ribera L’església parroquial és dedicada a santa Maria El lloc pertangué a la jurisdicció del monestir de Sant Victorià d’Assan amb el nom de Torres de l’Abat de Sant Victorià i el 1571 fou incorporat a la del bisbat de Barbastre, creat aleshores, i rebé el nom actual
Colungo
Municipi
Municipi d’Aragó, a la província d’Osca, al Somontano de Barbastre.
El riu Vero el separa del terme d’Alquèssar La seva parròquia depengué del bisbat de Lleida fins el 1956
la Fova de Terrantona
Sector de Sobrarb a l’esquerra del Cinca que, juntament amb les valls de Gistau i de Bielsa, havia pertangut des del segle XI al comtat de Ribagorça i des del segle XIII al Principat de Catalunya.
Amb tot, a partir del 1310 restà exclosa del territori ribagorçà, bé que en la part que no depenia de l’abadia nullius de Sant Victorià d’Assan restà vinculat al bisbat de Lleida arxiprestat de la Fova fins a la creació del bisbat de Barbastre 1573 Des d’abans del 1970 la Fova cast La Fueva és el nom d’un nou municipi 218,9 km 2 626 h 1999
Primer judici civil per l’art de la Franja
Comença el primer judici civil per les obres d’art de la Franja que enfronta els bisbats de Lleida i Barbastre-Montsó De les 111 en disputa, el bisbat de Lleida en reclama com a pròpies 83 L’origen de la disputa es troba en el canvi de límits entre les dues diòcesis 1995 i en l’ordre del Vaticà 1998 que ordenava el retorn de les obres al seu lloc d’origen
Alcolea de Cinca
Municipi de la província d’Osca, Aragó, al Baix Cinca, a la dreta del Cinca.
El 1120 fou lliurada per l’alcaid musulmà de Lleida al comte Ramon Berenguer III de Barcelona, però la conquesta cristiana definitiva no fou feta fins el 1141 per Ramon Berenguer IV Des d’aleshores pertangué al bisbat de Lleida, i des del 1995 al de Montsó-Barbastre Les forces de Ferran d’Antequera derrotaren, el 1413, entre Alcolea i Castellflorit, el comte Jaume d’Urgell, quan aquest intentava de prendre la ciutat de Lleida
Manuel d’Entença
Història
Fill natural de Ponç Hug.
Armat cavaller 1345, acompanyà Pere III a Sardenya 1354, on obtingué el lloc de Pula i altres castells i llocs diversos Fou conseller reial i prengué part en la guerra de Castella A Sardenya, fou fet presoner pel jutge d’Arborea Marià IV 1369 alliberat, tornà a la cort, on fou promotor de negocis del rei A més d’alguns llocs aragonesos que li havia venut el rei 1381, fou senyor del castell de Barbastre, heretat dels seus nebots
Estada
Municipi
Poble i municipi de la zona actualment aragonesa (província d’Osca, Aragó) de l’antic comtat de Ribagorça, situat a la confluència de l’Éssera i del Cinca, dels quals queda a l’esquerra.
Una gran part del terme és accidentat per la serra d’Estada 1 026 m, extrem occidental de la serra de la Corrodella, límit septentrional de la plana de la Llitera La zona de conreu és una estreta franja limitada pel riu i pel canal d’Aragó i Catalunya La senyoria d’Estada fou unida des del s XIII a la baronia de Castre La seva parròquia Sant Pere passà el 1571 del bisbat de Lleida al nou bisbat de Barbastre
El Vaticà obliga el bisbat de Lleida a retornar les obres d’art de la Franja de Ponent
El nunci del Vaticà a Espanya, Lajos Kada, emet un decret que obliga el bisbat de Lleida a lliurar totes les obres d’art dels seus museus originàries de les parròquies de la Franja de Ponent a la diòcesi de Barbastre-Montsó, en virtut del canvi de diòcesi de 111 parròquies de la Franja El decret afecta unes 120 obres d’art, la majoria dipositades al Museu Diocesà de Lleida El bisbe de Lleida, Ramon Malla, fa saber que recorrerà el decret del nunci Kada
Alexandre II

Alexandre II
Vaticà
Cristianisme
Papa (1061-1073; Anselmo da Baggio).
Havia estat bisbe de Lucca abans de l’elecció papal Es voltà de bons consellers, com Pere Damià i Hildebrand, pensant en la reforma de l’Església, per a la qual envià diverses legacions arreu d’Europa Hagué d’enfrontar-se a l’antipapa Honori II Promogué les primeres croades —anomenades precroades— contra els àrabs a Sicília i en terres catalanes, per tal de prendre Barbastre 1064, aquesta sense gaire èxit, ja que la ciutat aragonesa tornà a mans de Mudàffar de Lleida l’any següent
Jerónimo García
Cristianisme
Trinitari calçat.
Ensenyà filosofia, teologia i escriptura en diversos indrets i ocupà càrrecs importants de l’orde Fundà els convents trinitaris de Barbastre 1560 i de Tarragona 1577 Felip II de Castella el nomenà bisbe de Bosa Sardenya el 1588, però morí ofegat quan hi anava a prendre'n possessió Deixà sermons i papers inèdits i publicà Reformatorium provinciae Aragoniae Ordinis Smae Trinitatis 1563 i Decreta Reformationis Fratrum Ordinis Smae Trinitatis et Redemptionis Captivorum Regularis observantiae Aragonensis Provincia iuxta statuta Tridentini Concilii et Regulam praefatae Religionis 1567
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina