Resultats de la cerca

Com a conseqüència de la desfeta de Balaguer que avortà la revolta nobiliària contra el rei, l’any 1280 Guillem de Bellera lliurà aquest castell a Pere II, de mans del qual el recuperaria un any després, amb la prestació prèvia d’homenatge feudal En el fogatjament del 1381 consta amb quatre focs com a domini de Joan de Bellera

El lloc de Larén fou de jurisdicció de la baronia de Bellera fins al segle XIX La seva església, ara dedicada a la Nativitat de la Mare de Déu, tenia com a titular Santa Maria, segons consta en la relació d’esglésies parroquials de l’ardiaconat de Tremp visitades pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona l’any 1314, on figura com Santa Maria d’ Alereny L’any 1904 consta com a sufragània de la Bastida de Bellera En l’actualitat és inclosa dins la demarcació parroquial de la Pobleta de Bellvei

En la venda de la vila de Sensui al monestir de Sant Genís de Bellera, datada l’any 840, la vila de Vilanova apareix com a límit, a tramuntana, de la vila de Sensui Referència que és repeteix en un altre document vinculat també a Sant Genís de Bellera del 923 Hom desconeix l’advocació que tenia l’església d’aquesta vila, que s’identifica amb l’actual mas de Vilanova, i que podria ésser l’antecedent de l’actual església de Sant Joaquim, construïda amb posterioritat a aquestes dates

El castell d’Arestui, avui desaparegut, era situat a la vall de Baiasca i té una història molt semblant a la d’altres castells propers La seva primera notícia documental és força tardana Els castells i les viles de Biuse, Arestui, Tírvia, Glorieta i Farrera foren empenyorats l’any 1296 per la comtessa vídua Blanca de Bellera al comte Roger Bernat III de Foix per 53 000 sous melgoresos Inclosa dins la baronia de Rialb, la jurisdicció d’Arestui passà l’any 1435 dels Bellera als comtes de Foix i vescomtes de Castellbò

Del castell que donà nom al poble de Castellestaó, conegut popularment com “el castell”, no hi ha referències anteriors al 1300 Els orígens de l’indret semblen ser molt antics, si considerem la valle Stacione vall d’Estaó com la denominació medieval de la Vall Fosca En aquest sentit, el “castell d’Estaó” podria haver estat el primitiu centre de la vall, d’on va prendre el nom Castellestaó consta en el fogatjament del 1381 com un feu de Joan de Bellera Al segle XVII encara depenia dels Bellera i l’any 1831 n’era titular el marquès de la Manresana

El primer esment del lloc de Farrera és de l’any 908, en una permuta realitzada entre l’abat de Gerri i el comte de Pallars Al segle XI Farrera, Burg i Baén foren tinguts en feu del comte de Pallars Jussà successivament pel vescomte Isarn, el seu fill Guitard de Vallferrera i el seu net Tedball L’any 1120 el fill d’aquest darrer, anomenat també Tedball, heretà la Vall Ferrera en qualitat de feudatari de l’església d’Urgell, a la qual el seu pare l’havia llegat en alou Al primer terç del segle XII el domini eminent de Farrera ja havia passat als comtes de Pallars Sobirà, però en endavant s’hi…

El castell de Torena s’alçava a 1 699 m d’altitud, en un tossal situat a 2 km de Llessui en direcció nord Al començament del segle XV ja estava enderrocat, i avui només en subsisteix el topònim Des de la mort del comte Sunyer l’any 1011, i en el decurs del segle XI, el castell de Torena és debat entre les dues branques comtals del Pallars que semblen detenir-lo en règim de condomini Entre el 1011 i el 1035 el comte Ramon IV de Pallars Jussà ven al seu germà Guillem II de Pallars Sobirà el castell de Torena i tota la Vall d’Àssua —cal entendre una part dels drets que hi deté— L’any 1069 el…

La Vall Ferrera apareix com una zona de feudalització tardana, on les comunitats vilatanes lliures, aliades amb l’església d’Urgell, resisteixen als intents d’imposició de la senyoria protagonitzats per la família de feudataris del comte, els descendents de Guitard de Vallferrera Ficapal, Tedball… Aquest intent d’imposició de lligams feudals té un símbol el castell de Tírvia —conegut significativament amb el nom de Trencavies—, alçat contra la voluntat popular en un nus de comunicació de primera magnitud i en un centre d’intercanvis que uneix tres valls Entre el 1095 i el 1122 els homes de…

La història del castell de la Torre es vincula al conjunt de la Vall d’Àssua, que a la mort del comte Sunyer l’any 1011 és debat entre les dues branques de comtes rivals i que finalment, al segle XI, restarà definitivament en mans dels comtes de Pallars Sobirà Efectivament, el castell de la Torre consta entre la resta de castells de la vall en la venda feta entre el 1011 i el 1035 pel comte Ramon IV de Pallars Jussà al seu germà Guillem II de Pallars Sobirà Però vers el 1088 el comte Ramon V de Pallars Jussà l’infeudà a Guit Ató d’Àssua, el qual es comprometia a reconèixer el domini eminent…

Desconeixem l’indret on era edificada aquesta església, que apareix esmentada al principi del segle XI, en un document datat entre el 1010 i el 1033, en què es restituí al bisbe Ermengol de la Seu d’Urgell el monestir de Senterada i el seu patrimoni, que havia estat usurpat pel jutge Miró de Bellera El comte Bernat de Pallars li feu donació de les esglésies del terme de Petra Bruna et de Velbezing , de Sant Vicenç i Sant Joan i Sant Esteve, i la tercera part d’aquesta parròquia —de Perabruna— L’any 1082, en la donació que Artau II feu de diverses esglésies al monestir de Gerri,…