Resultats de la cerca

Hom l’ha considerat un dels principals del seu temps a València És autor del baiard de plata de Sant Vicent Màrtir, fet en collaboració amb Josep Esteve i Bonet catedral de València

Documentat des del 1396 Entre el 1425 i el 1450 treballà associat amb Jaume Cirera

Se li coneixen tres ambaixades, dues a l’Egipte 1263 i 1279 i una de molt important a Tilimsen el 1276, que portà el renovellament del tractat d’amistat del 1277 entre la corona catalanoaragonesa i el regne marroquí i la continuació del pagament del tribut anyal de 200 diners d’or fixat en temps de Jaume I

Ambaixador del rei Jaume I davant el papa, fou elegit bisbe per la major part del capítol barceloní 1285 contradit, no fou confirmat, però, fins el 1288 pel menoret Nicolau IV, que coneixia personalment Barcelona Prosseguí la tasca de renovació moral, religiosa i litúrgica del clergat i del poble, empresa quaranta anys abans, prenent per base les reunions sinodals, principalment la constitutiva del 1291, la participació en els concilis provincials del 1291 i del 1293, la devoció als sants locals Maria de Cervelló o del Socors, Eulàlia, Oleguer i Sever, i la collaboració dels ordes religiosos…

Inicià les seves actuacions amb la intervenció en un plet entre els monestirs de Cuixà i d’Arles sobre la possessió de Sant Pere de Torrelles 1114 El mateix any aprovà la unió del monestir del Canigó i el de la Grassa Consagrà algunes esglésies, com Sant Esteve de Salses 1114, Sant Nazari de Torderes 1116, Sant Sadurní de Montesquiu i el monestir de Sant Andreu de Sureda 1121 i assistí a la consagració de Sant Quirze de Colera 1123 El 1126 anà a Terra Santa i al seu retorn cedí la vila i l’església de Marcèvol als canonges del Sant Sepulcre, on aquests fundaren un priorat Finalment assistí a…

Deixeble d’Antoni Llabrés En les seves obres sobresurten les estàtues de Santa Catalina Tomàs Sóller, església de Jesús i del B Nicolau Palma, les Òrfenes

Residí a Barcelona Publicà Pronòstic natural i discurs del cometa 1618 i Ordre breu i regiment per a preservar i curar de pesta 1625

La seva poesia nasqué arran de la Segona Guerra Mundial i la visió de les ruïnes d’Alemanya n'és el tema més colpidor La desarticulació de la imatge el portà a obres molt originals Odes, Accidents , 1955 Gesta , 1972 En prosa és autor de Lo gojat de Novémer 1964 i La pluja 1976

Monjo de Santes Creus És autor d’una història de Catalunya, inèdita, referent al segle XIII i d’un Compendi de les coses del monestir de Santes Creus Es destacà per les llegendes que creà i divulgà, en especial la de Galceran de Pinós segle XVI Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel