Resultats de la cerca
Es mostren 275 resultats
marcòlic groc

Marcòlic groc
© Francesc Boada
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les liliàcies, de tiges fulloses altes de 40 a 80 cm, de fulles lanceolades i de flors grosses, nuoses i grogues.
Endèmica dels Pirineus, creix en prats, relleixos i vores de bosc subalpins, entre 1500 i 2200 m d’altitud És d’olor desagradable
Joaquim Maluquer i Nicolau

D’esquerra a dreta, Sebastià Sorribas, Joaquim Maluquer i Francesc Boada
© Fototeca.cat
Zoologia
Zoòleg.
Fill de Joan Maluquer i Viladot Fou secretari de la Institució Catalana d’Història Natural 1912, 1915-16, 1918-19 Especialista en rèptils i amfibis, publicà els estudis Les serps de Catalunya 1917 i Les tortugues de Catalunya 1919 D’una altra temàtica, és autor de Resum de fundició de ferro 1918 i Soldadura elèctrica 1918 Fou president honorari de la Societat Catalana d’Herpetologia El 1918, juntament amb els seus germans Salvador i Josep publicà la revista Physis
Palau-sator

Aspecte del carrer Major a Palau-sator (Baix Empordà)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà estès a la plana al·luvial empordanesa, a la dreta del Daró, prop de la costa.
Situació i presentació Limita al N amb Fontanilles, a l’E amb Pals, al S amb Torrent i a l’W amb Vulpellac i Ullastret Comprèn, a més del poble de Palau-sator, cap de municipi, altres pobles i llocs que, almenys des del l632, formaren una batllia reial Sant Feliu de Boada, Fontclara, Pantaleu i Sant Julià de Boada Travessa el terme d’W a E la carretera local que uneix la Bisbal d’Empordà amb la carretera local de Pals a Torroella de Montgrí Hi ha altres carreteres que uneixen els diversos nuclis de població La població i l’economia El fogatjament de vers el 1370 dóna…
Rafael Palau i March
Música
Organista i compositor català.
A deu anys ingressà en l’Escolania de Montserrat, on fou deixeble de Jacint Boada i Benet Brell N’hagué de sortir l’any següent en dissoldre’s la institució durant el Trienni Constitucional i hi retornà quan es reprengué l’activitat el 1824 Monjo des del 1826, al febrer del 1835 fou nomenat mestre de l’Escolania en substitució de Benet Brell Al cap de pocs mesos, dissolta la comunitat i tancat el monestir arran de la situació política, passà a França Obtingué, per oposició, el càrrec d’organista de la catedral de Montpeller, on destacà com a bon improvisador a l’orgue Restaurada…
Torrentí
Poble
Poble del municipi de Torrent (Baix Empordà), al sector nord del terme.
L’església de Sant Fèlix depèn de la de Sant Feliu de Boada
Pau Piferrer i Fàbregas comença a escriure els primers volums de Recuerdos y Bellezas de España, dedicats a Catalunya i Mallorca
Pau Piferrer i Fàbregas comença a escriure els primers volums de l’obra Recuerdos y Bellezas de España, dedicats a Catalunya i Mallorca, amb illustracions de Francesc Xavier Parcerisa i Boada
Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació
Centre de recerca de la Universitat de Barcelona de caràcter interdepartamental que aplega professors i investigadors interessats en la recerca, la formació i la docència sociolingüística.
Formalment constituït el 1998 sota la direcció d’Albert Bastardas i Boada El 2007 es passà a denominar-se internament Observatori Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació, i des del 2010 el director és F Xavier Vila i Moreno
la Baronia de la Vansa
Antic terme municipal de la Noguera, situat a la conca de Meià i drenat pel riu Boix i pel riu de Seguers.
Comprenia els pobles de Lluçars, que n'era el centre administratiu, de Gàrzola, de Tòrrec, de Boada i d’Argentera Donà nom al municipi una antiga jurisdicció senyorial que tenia com a centre la casa de la Vansa Fou agregat abans del 1930 al municipi de Vilanova de Meià Noguera
Sant Pau de Fontclara
Monestir
Monestir benedictí i actual església parroquial de Fontclara, al municipi de Palau-sator (Baix Empordà); fou fundat per l’abat Saborell poc abans del 889.
Aquest any obtingué un precepte del rei Odó que el posava sota la seva protecció i li confirmava propietats a Boada i Morella Baix Empordà i les esglésies de Santa Reparada i Sant Mateu Ja no existia a la fi del segle X sembla que fou refós a la Grassa
Rubió d’Agramunt

Castell de Rubió
© Fototeca.cat
Poble
Poble i antic municipi del municipi de Foradada (Noguera), entre la serra del Munt i el terme d’Alòs de Balaguer, a l’esquerra del Segre.
És format per tres nuclis Rubió de Dalt i Rubió del Mig , damunt un contrafort oriental de la serra de Boada, i Rubió de Sòls , 2 km al N, vora el Segre L’església parroquial és dedicada a sant Miquel El castell de Rubió , que domina Rubió de Dalt, és esmentat el 1018
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina