Resultats de la cerca
Es mostren 476 resultats
borda
Transports
Vorada superior del costat d’un vaixell o de qualsevol embarcació.
Prohibició a València de carregar mercaderies a bord de vaixells forasters en cas d'existència de vaixells valencians amb la mateixa ruta
Prohibició decretada a València de carregar mercaderies a bord de vaixells forasters mentre n’hi hagués de valencians disposats a fer el mateix viatge
rossinyol bastard
Rossinyol bastard
Agustín Povedano (CC BY-NC 2.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels sílvids, de 14 cm, que és semblant al rossinyol, però amb les parts superiors més fosques i les inferiors més blanquinoses.
Habita en maleses prop de rius i aiguamolls, a tota la península Ibèrica, a l’Europa mediterrània, Romania, Bulgària i al nord-est d’Àfrica És comú als Països Catalans
morritort salvatge
Morritort salvatge
dwest (cc-by-nc-4.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les crucíferes, alta de 50 a 130 cm, de fulles basals ovals, grosses, i fulles superiors lanceolades o bracteïformes, de flors blanques disposades en panícula i de fruits siliculosos.
Creix vora l’aigua o en herbeis humits
fràngula
Botànica
Arbust alt, caducifoli, de la família de les ramnàcies, de fulles ovades i esparses, flors verdoses i axil·lars i fruits arrodonits i negres a la maturitat.
Centreeuropeu, es fa en llocs humits de la muntanya mitjana La seva escorça té propietats purgants
donzell arbustiu
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les compostes, de tija llenyosa, alta de 50 a 100 cm, dreta, ramificada, amb fulles bipinnatisectes de segments linears i amb capítols globulosos.
Creix en roquissars del litoral
fredolic metzinós
Fredolic metzinós
David Rust (CC BY-SA 3.0)
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de més de 7 cm d’alt i un barret de color gris de fins a 20 cm en exemplars madurs.
Provoca intoxicacions greus, però rarament mortals, caracteritzades per trastorns gastrointestinals, amb vòmits i diarrea, que es presenten al cap de poca estona d’haver consumit els bolets Es pot confondre amb el fredolic Tricholoma terreum aquest és més petit i propi de la terra baixa, mentre que el fredolic metzinós és més gran i es dóna en boscos de bastant altitud A més, el Tricholoma pardinum té la superfície del barret amb escames més grans que les del fredolic, i la seva carn té olor farinosa, mentre que la del fredolic desprèn un olor suau, no farinós
coronil·la
Botànica
Gènere de plantes anuals o perennes, de la família de les papilionàcies, sovint arbustives, de fulles compostes imparipinnades, flors grogues agrupades en ramells de forma de corona i fruits en loment.
La coronilla boscana C emerus té les flors grosses i el fruit llarg 50-110 mm és submediterrània i viu a la muntanya mitjana La coronilla escorpioide dita tamé banya de cabra C scorpioides , herba anual, fa fruits corbs 20-60 mm i té, excepcionalment, les fulles simples o trifoliades creix sobretot en terres de conreu La coronilla glauca C glauca , de fruits curts 10-40 mm, és un arbust baix, d’un verd blavenc, sovint conreat com a ornamental La coronilla júncia C juncea , poc fullosa i de branques amb aspecte de jonc, fa fruits mitjans 10-50 mm viu a la terra baixa, en brolles…
Múria en flor
Múria en flor
© MC
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les escrofulariàcies, tomentosa, alta de 50 a 150 cm, de fulles basals sinuades i de flors grogues disposades en una grossa panícula.
Es fa en llocs incultes de la regió mediterrània
gerdell
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, de 20 a 60 cm d’alçària, de fulles reduïdes a un circell, però amb un parell d’estípules foliïformes hastades, de flors solitàries de color groc i de fruit en llegum.
Es fa sobretot en els camps de cereals