Resultats de la cerca

Fill de Leopold I, prosseguí la guerra de successió a les corones hispàniques a favor del seu germà, l’arxiduc Carles Carles VI Així mateix, per evitar que els suecs es posessin al costat de França, signà un acord amb Carles XII de Suècia a favor dels protestants Era casat amb Guillemina Amàlia de Brunsvic

Filla d’Ernest August IV de Hannover, duc regnant de Brunsvic i de Lüneburg, i de Victòria Lluïsa de Prússia, filla de l’emperador alemany Guillem II Es casà el 1938 amb el príncep Pau després rei Pau I de Grècia El 1967 hagué d’exiliar-se, juntament amb el seu fill, Constantí II de Grècia  Era mare de  Sofia , reina d’Espanya

Fill cabaler de l’emperador Frederic I Fou bisbe de Würzburg 1190, però renuncià l’estat eclesiàstic Elegit rei pels gibellins, es trobà en oposició amb Otó IV de Brunsvic, cosa que provocà una guerra civil El 1201 Innocenci III reconegué Otó IV i excomunicà Felip aquest, però, guanyada la guerra 1208, fou reconegut rei pel papa Fou assassinat la vigília d’ésser coronat emperador

Estudià a la Universitat de Brunsvic, i treballà a les de Landswehr i Würzburg, a la d’Oxford i al laboratori de recerca francoalemany de Grenoble Evidencià l' efecte Hall quàntic , per la qual cosa li fou concedit el premi Nobel de física del 1985 D’ençà del gener del 1985 és un dels directors del departament de física dels sòlids de l’Institut Max Planck de Stuttgart

Fou professor a l’escola superior de Brunsvic 1928-33 i, després del 1938, a la Universitat d’Århus S'interessà per la macrosociologia, en relació amb la sociologia del coneixement i l’estratificació social Escriví Die Masse und ihre Aktion ‘La massa i la seva acció’, 1926, Die Soziale Schichtung des deutschen Volkes ‘L’estratificació social del poble alemany’, 1932 i Die Klassengesellschaft im Schmeltztiegel ‘La societat de classes en el gresol’, 1949

Morta aquesta, Agripina , la madrastra, la concedí en matrimoni a Neró 53, al qual assegurà d’aquesta manera un títol per a la successió El 62 Neró la repudià adduint que era estèril però, davant la simpatia del poble envers ella, l’acusà d’adulteri i, després de relegar-la a l’illa Pandatària, la feu occir Figura tràgica, inspirà diverses obres literàries entre altres, les d’Alfieri i del duc de Brunsvic

La seva obra denota una certa relació amb l’art flamenc i una gran predilecció pel retrat i la temàtica mitològica, tractats ambdós gèneres amb una certa ampullositat arquitectònica retrat d' Anna Rorup Foren també pintors el seu germà Ludger Tom Ring , el Jove Münster 1522 — Brunsvic 1584, d’una gran sensibilitat en el tractament del retrat Mette von Munchhausen , i el seu fill Hermann Tom Ring Münster 1512 — 1596, que seguí la línia de Hans Holbein

Establert a Múrcia, acusà la influència de Ribera, Espinosa, Orrente i Mayno És autor de la sèrie Vida de la Mare de Déu 1651 Museo del Prado, Madrid, dels frescs de la capella del Roser del convent de Santo Domingo, a Múrcia 1663-66, de l' Anunciació als pastors museu de Brunsvic, del Sopar d’Emmaús Museo de Santa Cruz, Toledo, de l' Adoració dels pastors Universitat de Barcelona i de la Mare de Déu amb l’infant coll particular, Sevilla

Debutà en el cinema el 1963 i tres anys després aconseguí triomfar amb Mash de RAltman Consolidà la seva trajectòria amb Klute 1971 d’APakula, Novecento 1975-76 de BBertolucci, Casanova 1976 de FFellini, Invasion of the Body Snatchers 1978 de PhKaufman i Ordinary People 1980 de RRedford Posteriorment ha actuat a Eye of the Needle 1981, de R Marquand, Crackers 1984, de L Malle The Rosary Murders 1987, de F Walton Lost Angels 1989, de H Hudson A Dry White Season 1989, d’E Palcy Eminent Domain 1991 de J Irvin Rakuyô 1992, de R Tomono Six Degrees of Separation 1993, de F Schepisi Younger and…

Estudià a Bolonya i a Magúncia i fou nomenat bisbe el 1185 Participà en la quarta croada i fou amic i partidari de Frederic I Barba-roja i després de Frederic II, que acollí a Cremona 1212 i que defensà contra Otó IV de Brunsvic És autor d’una Chronica universalis 1213, molt interessant pels fets de la seva època, d’una Summa canonum 1179-81, seguida d’una Apologia Sichardi , contra els seus detractors, i d’un Mitrale en 9 llibres, obra important sobre litúrgia