Resultats de la cerca

El 1761 anà a Santa Fe com a metge del virrei Exponent de la investigació científica a l’Amèrica Llatina en l’època colonial, dirigí la famosa Expedició Botànica i reuní un gran herbari i un meravellós tresor iconogràfic, base de la monumental Flora de la Real Expedición Botánica del Nuevo Reino de Granada És autor d' El arcano de la quina i d’altres importants treballs

Elegit diputat, collaborà en la redacció de la Constitució del 1869 Participà en el gabinet presidit per Prim 1870 i en el primer govern d’Amadeu I 1871 El 1882 ingressà a Izquierda Dinástica, i el 1883 fou nomenat ministre de la governació Des del 1885 formà part del Partido Liberal, on collaborà amb Sagasta del 1886 al 1902 fou sis vegades ministre En morir aquest 1903, no aconseguí la direcció del partit Després de la dimissió d' EMontero Ríos , a causa de l’incident del Cu-cut , ocupà la presidència del govern 1905-06 i féu aprovar la llei de Jurisdiccions per satisfer els…

S'inicià en el cinema a Barcelona en una companyia folklòrica Es traslladà a París, on treballà a la Gaumont 1927-30 S'introduí en les tècniques cinematogràfiques de la mà d’Albert Gasset i Nicolau Viatjà a Cuba, i de retorn fundà a Barcelona la collecció literària popular La Novella d’Ara 1923 Com a mànager de Teresina Boronat muntà espectacles a París, Londres, Los Angeles, Nova York, Tòquio, etc Publicà articles de cinematografia a “Imparcial Films” de Buenos Aires, “Pour-Vous” de París, “Film Kurier” i “Der Film” de Berlín, així com a “El Diluvio”, “El Día Gráfico”, “Films…

Afiliat a la Unión Liberal, participà en la revolució del 1868 Ministre de finances 1872, 1874, 1881-83 i 1885-86 fou partidari de sanejar a ultrança l’economia estatal convertí el deute exterior en deute perpetu al 4% Intentà de prescindir d’imposts antiquats sobre la sal, ponts, barques, etc i d’augmentar-los en el ram industrial, cosa que provocà sorolloses protestes a Barcelona 1882 Dimití arran de l’oposició al seu projecte de vendre els boscs públics El 1885 organitzà les economies de les províncies i la Inspección General de Hacienda els intents, per part seva, d’equilibrar el…

Viatjà per Europa, i seguí la carrera militar Morí durant el setge de Gibraltar Exemple de transició entre el neoclassicisme Sancho García , 1771 Ocios de mi juventud , 1773 i el preromanticisme a la manera del poeta anglès Edward Young Noches lúgubres , 1790, expressà la seva mentalitat europeïtzant en l’obra satírica Los eruditos a la violeta 1772, on ridiculitzà la pedanteria de determinats cercles socials Aquest aspecte crític li inspirà Cartas marruecas aparegudes en forma de llibre el 1793, la seva obra més important, d’estil acurat i incisiu, basada en Les lettres persanes de…

Autor de composicions de tema paisatgístic Poesía de la Sierra, 1908 Poesías del mar, 1909 Poemas del pinar , 1912 i de sarsueles La Revoltosa , 1897, en collaboració amb José López Silva i Chapí i del llibret de La vida breve 1913, de Falla

Estudià amb la seva mare, de família catalana, i amb Enric Broca Més tard amplià els estudis de piano amb Josep Tragó i els de composició amb Felip Pedrell Del 1907 al 1914 residí a París, on entrà en contacte amb Debussy, Albéniz, Ravel, Stravinskij i Diaghilev De retorn, s’establí a Granada fins l’any 1939, que s’embarcà cap a l’Argentina La seva producció pot dividir-se en dos períodes en el primer s’adscriví al nacionalisme musical iniciat per Pedrell i emprà elements populars estilitzats estèticament s’aproximà a l’impressionisme francès en el camp harmònic i en la instrumentació D’…

De família jueva, es dedicà als negocis des de jove Després del Trienni Constitucional 1823 s’exilià a Londres, des d’on finançà l’expedició que enderrocà la monarquia absoluta a Portugal Tornà a Espanya 1835, i fou nomenat ministre d’hisenda i, poc després, cap de govern Tornà a ésser ministre d’hisenda 1836, 1837 i 1843 Destacada figura del partit progressista, promogué un seguit de reformes, entre les quals es destacaren, d’una banda, l’allistament general de l’exèrcit servei que podia ésser defugit mitjançant el pagament d’una indemnització, i, de l’altra, la supressió de la major part d’…

Religiós franciscà, es traslladà a Mèxic, on estigué actiu a la província de Michoacán Allà escriví i publicà un volum amb les passions, les lamentacions i l’oració de Jeremies per a la Setmana Santa en cant pla Liber in quo quatuor Passiones Christi Domini continetur octo Lamentationes Oratioque Hieremiae Prophetae Mèxic, 1604

Estudià al Conservatori de Madrid, i posteriorment ho feu a París Després de realitzar diverses gires de concerts arreu d’Europa, tornà a Espanya A partir del 1916 exercí com a docent al Conservatori de Madrid, centre del qual més tard fou director, i enregistrà diversos discos amb obres d’autors espanyols clàssics i contemporanis, especialment d’I Albéniz, E Granados, J Turina i M de Falla, de qui el 1916 estrenà Noches en los jardines de España En el terreny de la música de cambra acompanyà sovint Jacques Thibaud i Gaspar Cassadó