Resultats de la cerca

Especialitzat en pesca de mar-costa Formà part de l’equip Kali Test des del 2004 Obtingué un or al Campionat d’Espanya de clubs 2005 i un bronze al Mundial de clubs 2006 competint amb la Societat Esportiva de Pescadors de Granollers

S’inicià al P&P Sant Cebrià i poc després ingressà a l’escola de golf Handicap 1 Fou subcampió de Catalunya júnior 2002 i campió de Catalunya absolut 2002 Amb l’equip del P&P Handicap 1 guanyà el Campionat de Catalunya per equips 2004, 2006 També formà part de la selecció catalana de pitch-and-putt en partits internacionals Membre del Club de Golf Vallromanes, en categoria júnior fou subcampió d’Espanya de golf 2005 i guanyà el Campionat Internacional d’Espanya del 2006, any en què es professionalitzà Ha guanyat el circuit català de professionals 2010 i, entre altres torneigs,…

Ingressà a la congregació fundada per santa Joaquima Vedruna el 1856 Hi tingué càrrecs importants i fou elegida tercera superiora general el 1891 S'esforçà a augmentar la congregació i fundà diverses cases noves Morí amb fama de santedat, i el 1940 s’introduí a Roma la seva causa de beatificació

Estudià filosofia i teologia als seminaris de Girona i Barcelona, a la Universitat de Cervera i lleis a la de Barcelona Entre el 1847 i el 1851 ensenyà dret canònic a la Universitat de Barcelona i fou fiscal del tribunal eclesiàstic rector del seminari de Barcelona 1850-58 fins que esdevingué canonge doctoral Nomenat bisbe de Girona el 1877, regí la diòcesi fins a la seva mort Deixà els seus béns a pobres i per a la construcció d’un asil que porta el seu nom, ara habilitat per a facultat universitària És autor d’obres jurídiques i apologètiques, i fou acadèmic de l’Acadèmia de Jurisprudència…

Exercí a Barcelona Tingué correspondència amb alguns botànics notables, especialment amb Jacques Barrelier Posà els fonaments del Museu Salvador —impulsat anys més tard pel seu fill Jaume Salvador i Pedrol i els seus nets Joan i Josep, part del qual ha arribat als nostres dies i es conserva a l’Institut Botànic de Barcelona

Es distingí lluitant contra els carlins, a Navarra 1872 El 1884 ja era coronel Aquest any fou mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona Més tard fou traslladat a Saragossa i ascendit a general Escriví un gran nombre d’obres de tema militar, històric i geogràfic, una Historia Universal 1872-79, La masonería en España y en Ultramar 1897, etc Emprà el pseudònim Cruz de la Espada

Feu de periodista a La Veu de Catalunya i a La Vanguardia Visqué anys a la Guinea Equatorial Publicà llibres de divulgació social i econòmica i l’útil Els primers moviments socials a Catalunya 1935, les narracions Basea 1900 1954, les novelles d’ambient social i polític dels anys vint La ciutat malalta 1957 i El poder feia vacances 1964, i l’assaig Política social 1973

Féu estudis a l’Escola de Pilots de Barcelona Es traslladà, amb els seus pares i el seu germà, a Cuba i aviat s’establí a Matanzas, on es dedicaren al comerç Exercí de regidor síndic de l’ajuntament de la ciutat El 1816 l’ajuntament li encarregà la redacció d’un pla d’ordenances municipals, que s’aplicà amb èxit, i més tard fou nomenat inspector de les escoles Juntament amb el pare Félix Valera i Leonardo Santos-Suárez, fou elegit diputat a les Corts Constituents de Cadis 1822-1823 per Cuba L’11 de juny de 1823, en votar la destitució de Ferran VII i a favor de la regència, fou perseguit, li…

Rector de la Pinya En iniciar-se la guerra civil de 1936-39 fou assassinat Deixà moltes obres teatrals, sovint musicades per autors catalans, com Asprors de joventut 1911, Guspires socials 1912, Enigmes tràgics 1914, L’estrella de la felicitat 1925, Rostos avall 1926, etc

Treballador de l’empresa SAFA a Blanes, i militant del PSUC  des del 1963, ingressà a Comissions Obreres 1966 i n’esdevingué un destacat dirigent El 1981 fou elegit secretari general del partit amb el suport dels “prosoviètics”, per bé que aviat impulsà el retorn del PSUC a la línia eurocomunista i d’entesa amb el PCE cessà en el càrrec el 1982 Traslladat a Madrid, s’incorporà al comitè central del Partido Comunista de España  PCE i el 1988 fou nomenat secretari d’organització del partit, ja sota la direcció de Julio Anguita El desembre del 1998 succeí Anguita com a secretari general del PCE…