Resultats de la cerca

Debutà l’any 1993 i competí representant el Club Boxa Gallego Prada de l’Hospitalet de Llobregat Es proclamà campió d’Espanya de boxa en la categoria de pes ploma 1992 També guanyà el títol català en la categoria de pes gall 1991 i pes lleuger 1993 Fou dues vegades campió d’Europa de boxa 1997, 1999 i assolí el títol de campió intercontinental llatí 1998 Formà part de la selecció catalana de boxa Es retirà l’any 2000

Actuava de defensa esquerra i jugà al Futbol Club Barcelona Disputà 128 partits i guanyà una Lliga 1945, una Copa 1942 i una Copa d’Or 1945 Prèviament havia jugat amb el Rayo Vallecano, el Nacional de Madrid i el Cartagena Participà una vegada amb la selecció catalana Com a entrenador, dirigí, entre d’altres, el Club Gimnàstic de Tarragona, el Manresa, l’Europa, el Badalona i el Sant Andreu

Després de jugar a les categories inferiors de diferents equips de Badalona CA Cultural, CP Sant Josep i Ademar de Badalona, la temporada 1987-88 s’incorporà al Collegi Català d’Àrbitres, primer com a anotador i posteriorment com a àrbitre Després de passar per diferents categories debutà a l’ACB el 1996 fins a la temporada 2011-12 havia arbitrat més de cinc-cents partits Internacional des de l’any 2001, ha dirigit diverses fases finals de la Copa del Rei i del play-off pel títol de Lliga ACB També és professor de regles de joc al Comitè d’Àrbitres de la federació catalana

Fou campió d’Espanya juvenil 1992, júnior 1994 i absolut 2000 En categoría absoluta aconseguí dos títols estatals de cavall amb arcs 1999, 2005 Formà part de l’equip espanyol durant més d’una dècada, durant la qual disputà set Campionats del Món 1997, 1999, 2001, 2002, 2003, 2005, 2006 i cinc Campionats d’Europa 1998, 2000, 2002, 2004, 2005 absoluts Participà en els Jocs Olímpics de Sydney 2000 i Atenes 2004 En els Jocs Mediterranis fou campió individual 2001 i campió en cavall amb arcs i per equips 2005 Fou entrenador de gimnàstica artística al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat i primer…

Membre dels Esquiadors i Escaladors de Viella, es formà com a esquiador a Suïssa Els anys setanta i vuitanta del segle XX, junt amb un grup d’esquiadors, recuperà les competicions de salt d’esquí a Catalunya Fou un dels primers a inaugurar el trampolí de la Molina, de 70 m de longitud, el 1979 Guanyador del Campionat de Catalunya de Salts d’Esquí 1981, participà en diverses competicions internacionals i formà part de la selecció espanyola

Competí en la modalitat de lluita lliure amb el Club de Lluita Baró de Viver de Barcelona Assolí onze títols de campió de Catalunya 1989-96, 1998-2000 i tretze d’Espanya en diferents categories de pes, set en 74 kg 1987, 1989-93, 1996, dos en 82 kg 1994, 1995 i quatre en 85 kg 1998-2001 El 2001 abandonà l’alta competició i exercí d’entrenador al Club de Lluita Baró de Viver

Formà part de l’equip del Futbol Club Barcelona que guanyà la Lliga i la Copa el 1959 Disputà un partit amb la selecció espanyola absoluta i dos més amb la júnior

L’any 2010 arribà al lloc més alt del rànquing català individual i per parelles Ha estat campiona del Màster Pàdel de Catalunya 2008 i campiona de Catalunya 2009

Practica diferents tipus de caceres, tant de caça major com de caça menor Pertany a les Societats de Caçadors de Capmany i del barri del Sant Crist, a la qual representa en els campionats territorials de la modalitat de Sant Hubert Fou campió de la territorial de Barcelona 2008 i campió de Catalunya 2009

Entre el 1909 i el 1911 cursà les assignatures científiques d’accés a la carrera d’arquitectura i el 1915 collaborà amb Torres-García en un article en la revista Arte y Decoración Juntament amb Josep de Togores i Manuel Fontanals, formà un grup artístic al qual s’afegia, puntualment, Esteve Monegal Provinents de l’Acadèmia Galí, compartien estudi Tots eren, en aquells anys, uns apassionats de l’art d’avantguarda Cano també fou amic d’Ismael Smith i de Josep Mompou L’any 1918 exposà a les Galeries Laietanes i el 1920, a les Galeries Dalmau Els anys vint i trenta s’integrà en la…