Resultats de la cerca

És, però, en la música vocal on aquest terme té més tradició, ja que ha estat un recurs força emprat i valorat per compositors d’òperes d’estil italià, majoritàriament i cantants des del segle XVII fins al XIX Un exemple de l’ús de la coloratura es dona en la forma aria da capo , tipus de composició que tingué la seva màxima esplendor al segle XVIII, en la qual els intèrprets acostumaven a introduir ornaments en la repetició de la primera part de l’obra L’ aria di coloratura es caracteritza per la gran quantitat d’aquests passatges l’“ària de la Reina de la Nit”, de La flauta màgica de Mozart…

Estudià a Bayreuth amb JF Kleinknecht i completà la seva formació a Itàlia, becat pel duc de Hildburghausen, a qui servia com a mestre de capella El 1769, arran de la dissolució de la capella ducal, es convertí en director musical de la companyia itinerant d’òpera d’A Seyler El 1771 aquesta companyia acceptà d’establir-se a Weimar, on Schweitzer es feu càrrec de les representacions operístiques fins el 1774, any en què es traslladà a Gotha La importància d’aquest autor rau sobretot en el paper que desenvolupà en la creació d’una òpera nacional germànica En aquest sentit, el títol més…

JS Bach Suite IV per a violoncel sol en mi bemoll M , BWV 1010, bourrée II © Fototecacat/ Jesús Alises Documentada ja al segle XVI, la seva etimologia és controvertida Alguns musicòlegs pensen que fou introduïda a França pels boulgres o bulgares ‘búlgars’ D’altra banda, el verb bourrer designa l’acció de picar, batre, copejar, que podria estar relacionat amb el seu origen marcadament ritmat Possiblement introduïda a la cort de França per Margarida de Valois l’any 1555, ben aviat s’integrà a la suite instrumental M Praetorius, H Purcel, JS Bach i a l’òpera JB Lully, JPh Rameau Segons JJ…

Estudià amb N Fago i L Leo a Nàpols El 1752 era mestre de capella del príncep de Bisignano, i en 1753-57, director del Conservatori del Bon Pastor a Palerm Entre el 1747 i el 1757 compongué intermezzi i opere buffe per als petits teatres de Nàpols, Roma i Palerm Posteriorment treballà al nord d’Itàlia i escriví òperes més elaborades i ambicioses per als teatres de Pisa, Venècia, Milà i Bolonya Destacà també com a professor de cant i tingué entre els seus alumnes el cèlebre castrat G Aprile Les obres conservades de Sciroli mostren un compositor correcte en la forma i la tècnica, però sense…

La informació sobre la seva vida és escassa i sovint contradictòria o poc fidedigna Visqué i treballà principalment a Roma, on estrenà més de vint òperes entre el 1737 i el 1778 Com a compositor presentà la seva primera òpera el 1737, titulada Ciro riconosciuto , amb llibret de P Metastasio L’òpera satírica La commedia in commedia 1738 assolí un èxit tan clamorós al Teatro Valle de Roma, que després fou representada a Florència 1741, Londres 1748, Venècia 1749 i Munic 1749 La seva òpera més famosa fou Vologeso re de’ Parti 1739, i l' intermezzo La zingara 1753, també molt lloat, fou adaptat…

En 1665-66 fou organista a l’església de Sant Antoni, a Pàdua El 1667 arribà a ser vicemestre de capella a la cort de Dresden, on altres notables compositors italians, com V Albrici, GA Bontempi i MG Peranda, tenien càrrecs importants El 1674 era director musical de l’Hospital dels Incurables, a Venècia, posició que li permeté tenir un estret contacte amb l’escena operística veneciana El 1687 fou nomenat director de música de cambra i teatre a la cort del príncep elector Joan Jordi III de Saxònia, a Dresden Pallavicino fou el compositor d’òperes més important de Venècia durant la dècada del…

Formada al Conservatori de Música Peyrellade 1963 i al Conservatori Nacional 1965, a l’Havana, començà la carrera com a pianista Establerta a Nova York des del 1967, completà els estudis musicals a la universitat d’aquesta ciutat, particularment els de composició amb Ursula Mamlok Treballà com a pianista, directora i compositora amb el Dance Theatre of Harlem Ha dirigit diverses orquestres als EUA, Europa i Sud-àfrica i també manté una rica activitat docent Del 1988 al 1991 fou directora artística del Fòrum de compositors de Nova York El seu estil compositiu, influït pel gòspel i el jazz , ha…

Vida Fou una figura de primera magnitud de la música teatral i sacra francesa de la primera meitat del segle XVIII El 1674 ingressà a l’escolania de la catedral de Sant Salvador, a Ais de Provença, on al cap de tres anys inicià estudis eclesiàstics amb Guillaume Poitevin El 1681 es traslladà a Arle per a ocupar la plaça de mestre de capella de Sant Tròfim Allí romangué fins el 1683, any en què anà a Tolosa, on esdevingué mestre de música del cor de Sant Esteve Fou en aquesta ciutat que començà a ser reconegut com a compositor de música religiosa El 1694 guanyà la plaça de mestre de música de…

Membre de la família de músics Scarlatti, són molt dubtoses les notícies sobre la data de naixement sembla que morí a seixanta-cinc anys, però no està comprovat i la identitat del seu pare Alguns el presenten com a fill de Tommaso d, com un germà de Domenico Scarlatti no clarament identificat Després de realitzar els estudis musicals a Nàpols, Giuseppe Scarlatti s’estrenà com a compositor a Roma amb un oratori, l’any 1739 Més tard es traslladà a Florència i a Lucca, on es casà amb la cantant Barbara Stabili Junts anaren a Venècia i a Torí 1749 Durant els anys següents també viatjà a Espanya,…

Ja des del primer espectacle, Cavallet d’illusions 1980, eren presents els trets definitoris de la seva trajectòria una base constituïda per les formes clàssiques de la pantomima, elements del mim, el circ i el body art , un humor que parteix de la comicitat del món quotidià i una simplicitat deliberada Al llarg de la seva existència incorporà collaboradors segons els requeriments de cada obra entre d’altres, Andrzej Leparski, Pep Cruz i Toni Albà a la direcció Des del 1995 els membres estables de la companyia restaren reduïts a Faneca i Sagalés Realitzaren i produïren els espectacles Strip-…