Resultats de la cerca

El castell de Belianes, ara desaparegut, ha donat nom a un carrer del poble de Belianes, el carrer del Castellot No se’n té cap referència fins el 1227, any en què es documenta el castrum de Belianas El 1273 Jaume I va comprar, entre altres possessions, els delmes del terme de Belianes al cavaller Berenguer de Llacera, procuradorde Gonzalbo Ibáñez, senyor d’Aguilar Els termes de Belianes i Castellsalvà estigueren sempre estretament relacionats L’infant Joan, el 1381, va vendre a carta de gràcia la jurisdicció de Belianes juntament amb Castellsalvà a Jaume de Pallars El…

El primer senyor conegut d’aquesta fortalesa és l’arxilevita Randulf que era senyor del castell de Rocafort, al Bages, i va comprar el domini alodial de Vilageriu al comte Ramon Borrell el 1022 Randulf traspassà la fortalesa a la seva muller Trasegòncia i al seu fill Sunyer Randulf El domini de Vilageriu es mantingué en la família Rocafort fins que passà successivament a les famílies Oló, Castell i Santa Eugènia El 1300 Guillem de Castell cedí la domus i les terres de Vilageriu per fundar un benefici a l’església de Sant Pere del Castell de Muntanyola el 1336 el benefici es…

Llicenciat i doctorat en història per la Universitat Autònoma de Barcelona, des del 1986 és professor titular de la Universitat de Vic, adscrit a la facultat d'Empresa i Comunicació, de la qual fou degà entre el 1995 i el 2002 Ha estat també regidor i tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Vic en representació del PSC, partit del qual el 2012 es desvinculà Ha publicat El estado del bienestar y sus detractores A propósito de los orígenes y la encrucijada del modelo social europeo en tiempos de crisis 2013 i El futur ja no és el que era Reflexions d'urgència en temps d'incerteses 2013 El 2013…

El lloc de Favara fou conquerit pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV al voltant del 1157 Després de la seva conquesta fou donat a Ximèn d’Artussella i d’aquest passà a la seva filla Elvira, casada amb Guillem de Cervelló Vers el 1255 l’orde de Calatrava va comprar la vila de Favara als esmentats senyors L’església parroquial de Favara ja és mencionada al final del segle XII i també apareix en les dècimes papals dels anys 1279-80 L’actual església, dedicada a sant Joan Baptista, presideix el poble És un edifici d’estil gòtic El temple fou fortificat i conserva encara algun…

L’any 1920 el Nàstic, que no tenia un camp de futbol propi, decidí comprar 18000 2 de terreny en l’anomenat Camí de l’Àngel El camp de futbol es construí en dos anys, amb una capacitat per a 9000 persones, i s’inaugurà el 20 d’agost de 1922 amb un partit entre el Barcelona i l’Espanya que guanyà l’equip blaugrana 3-0 El 28 d’octubre de 1945 s’estrenà una important remodelació del camp, amb la disputa del partit de Lliga de segona divisió entre el Nàstic i el Granada 3-3 A partir del 1960, el camp disposà d’illuminació artificial L’any 1966 el club es vengué les installacions de l…

Era fill del comte Guifré II , que féu la simonia de comprar-li l’arquebisbat de Narbona, quan només tenia 10 anys, per cent mil sous El 1041 comprà per al seu germà Guillem el bisbat d’Urgell, també per cent mil sous, a Sança d’Aragó, vídua del comte Ermengol III d’Urgell Més tard, el 1051, un altre germà seu, Berenguer Guifré, fou bisbe de Girona És famosa la seva oposició al vescomte Berenguer I de Narbona, parent seu, que l’acusà més tard, en un concili d’Arle, de les seves continuades pràctiques simoníaques, cosa que li valgué l’oposició de Roma, i fou…

El 1618 fou nomenat mestre de música del príncep Carles, i més tard, quan aquest accedí al poder, esdevingué mestre de música del rei Des d’aquest càrrec dugué a terme alguns serveis molt allunyats de la tasca de compositor Així, per exemple, entre el 1625 i el 1628 anà a Itàlia enviat per Carles I, gran aficionat a la pintura, amb l’encàrrec de comprar quadres per a la seva collecció Lanier sobresurt com a autor de cançons i, principalment, pel fet de ser un dels primers compositors que utilitzaren l’estil declamatori italià Escriví la música de diverses mascarades amb textos de…

Tingué com a objectiu oferir al jovent una formació cultural i artística alternativa Estructurada en diverses seccions, l’Aula de Cinema tingué com a responsables Pere Balañà i Jordi Cadena, amb els quals collaboraren Tomàs Pladevall, Josep Maria Forn, Josep Anton Pérez i Giner, Ricard Albiñana, Domènec Font, Joan Lorente o Alfons Garcia i Seguí Produïren alguns curts malgrat l’alt nombre d’alumnes matriculats i l’elevat cost del material que calia comprar o llogar També s’hi impartiren seminaris, hi assistiren cineastes que presentaven els seus films i s’hi reté un homenatge a Luis G…