Resultats de la cerca
Es mostren 1022 resultats
Maule
Riu
Riu de Xile, a la regió homònima (282 km).
Neix als Andes llacuna de Maule i desemboca al Pacífic a Constitución, després de travessar la Serralada de la Costa Forma una de les conques més importants de Xile
Els peixos continentals invasors
Percentatge d’espècies de peixos introduïdes a les diferents conques ibèriques en tres dates recents el 1991, el 1995 i el 2001 Clavero i García-Berthou, 2006 Elvira i Almodóvar, 2001 L’impacte ecològic i econòmic de les espècies invasores és un problema ambiental que creix a escala mundial Recentment, no solament ha augmentat el nombre relativament reduït d’espècies que fins ara havia estat capaç d’escampar-se per tot el planeta més enllà de les seves àrees biogeogràfiques originals cosa que comporta el que s’anomena homogeneïtzació biòtica , sinó també l’abundància d’exemplars…
transtensió
Geologia
Tipus de deformació consistent en una combinació de cisalla simple transcorrent i extensió perpendicular a la zona de cisalla.
Pot donar-se a escala regional o a escala local, com per exemple en inflexions o zones de relleu amb falles i zones de cisalla La transtensió sol generar conques sedimentàries
les Garrigues
Comarca del Llenguadoc, Occitània, als departaments francesos d’Erau i de Gard, al SE de les Cevenes.
Constituïda per baixos altiplans calcaris, és drenada per l’Erau i per afluents del Roine Pel que fa a l’agrícultura és una comarca pobra, només hi són conreades petites conques fèrtils fruiters i vinya
corrent equatorial
Geografia
Corrent superficial situat a prop de l’equador que va d’E a W.
A les diferents conques oceàniques, a prop de l’equador i lleugerament desplaçats cap al N, es poden observar dos corrents que van d’E a W, el corrent equatorial nord i el corrent equatorial sud
Petita Polònia
Divisió administrativa
Regió històrica de Polònia, situada al sector sud-est del país, en la part alta i central del riu Vístula.
Inclou gran part dels Carpats polonesos, les conques de Sandomierz i Oswiecim i la meseta de la Petita Polònia, que forma la regió de roca calcària del Jura de Cracòvia-Częstochowa Cracòvia és la ciutat principal
serra de Queralt
Serra
Alineació muntanyosa (851 m alt. al turó del castell de Queralt) d’Anoia, orientada E-W, dins la Serralada Prelitoral Catalana, al límit amb la Depressió Central, entre les plataformes tubulars del bloc de Gaià, al S, i l’alta Segarra.
Juntament amb la serra de Brufaganya separa les conques del Llobregat i l’Anoia rieres de Tous i Miralles i del Gaià riera de Bellprat i barranc de Sant Magí Al seu cim s’aixeca el castell de Queralt
conca de Dellà
Conca de Dellà amb els pobles de Gavet de la Conca (dreta) i Fontsagrada (esquerra)
© Fototeca.cat
Sector de la conca de Tremp
, a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, que rep aquest nom per contraposició a la conca de Deçà
, on hi ha el cap de la comarca, Tremp.
El centre d’aquest sector és la vila d’Isona, al municipi de la qual anomenat oficialment Isona i Conca de Dellà foren agregats el 1970 els de Conques, Benavent de la Conca, Figuerola d’Orcau i Sant Romà d’Abella
Spessart
Regió
Regió d’Alemanya que comprèn la part de Baviera i de Hessen que s’estén entre el Main (a l’est, sud i oest) i el Kinzig (al nord).
Montuosa i boscosa, té una zona de 900 km 2 que ha estat declarada parc natural, i es converteix com més va més en zona de vacances dels grans centres de població de les conques del Rin i del Main
Selva de Bohèmia
Massís
Sistema muntanyós situat entre Baviera i Bohèmia i que constitueix un dels quatre massissos que voregen el quadrilàter de Bohèmia.
D’uns 250 km de longitud i amb una altitud màxima de 1457 m a l’Arber, i coberta per un dels boscs més espessos d’Europa, és la partió d’aigües entre les conques del Danubi i de l’Elba