Resultats de la cerca

Fou el primer governador de la colònia francesa de la Guinea 1890-1904 En abandonar la seva activitat administrativa començà a herboritzar per Provença, Còrsega, Andorra i Creta Juntament amb Michel Gandoger publicà una Florule de la République d’Andorre 1913

Fill i successor 959 de Constantí VII, abandonà el govern i els afers de l’estat a la seva dona, Teòfan, i al primer ministre Durant el seu regnat, el general Nicèfor Focas futur emperador Nicèfor II obtingué la submissió de Creta al domini bizantí

Deixeble de G Beloch, tingué la càtedra d’història antiga a Torí i a Roma, de la qual fou desposseït pel règim feixista 1931 Excavà a Creta i a la Cirenaica Escriví una Storia della Repubblica Ateniese 1898 i una Storia dei Romani 1907

Derrotat per l’emir al-Ḥakam I, fugí a Alexandria i es dedicà a la pirateria fins que fou expulsat pels abbàssides Passà aleshores a Creta, en foragità els bizantins 827 i hi construí la fortalesa d’al-Handaq, d’on procedeix l’actual ciutat de Càndia

Creat per a acompanyar les nou “odes” o càntics de l’ofici, acabà per substituir-les el gènere, a més, passà a altres moments i actes litúrgics En foren grans conreadors Andreu de Creta, Joan Damascé, Cosme de Màinma, Teodor Estudita, etc El cànon suplantà l’antic kontàkion

Reclòs, juntament amb el seu pare, en el laberint de Creta, aconseguí de fugir-ne gràcies a les ales de cera que aquell li fabricà Però, havent-se acostat massa al Sol, se li fongueren i caigué, prop de Samos, a la mar anomenada, en record seu, mar d’Icària

Fou elegit després d’Eugeni I, sota la pressió de l’exarca bizantí Defensà els seus drets contra l’arquebisbe de Ravenna i el bisbe de Creta Fou molt important la seva actuació per a implantar la jerarquia catòlica a Anglaterra La seva festa se celebra el 27 de gener

Hom pot ballar-lo sol o en grup, formant rotllana

Se'n conserven inscripcions, la més famosa de les quals conté les lleis de Gortina segle V aC

Fou general de Creta 1920-32 Durant la Segona Guerra Mundial fou un dels caps de la resistència grega Cap del partit populista, esdevingué president del govern 1946-47 i ministre d’afers estrangers 1946-50 Lluità pel retorn de la monarquia Amb la pujada al govern del mariscal Papagós, passà a l’oposició