Resultats de la cerca
Es mostren 347 resultats
Antestèries
Festa de les ànimes o de les flors, celebrada antigament a Atenes.
D’origen molt antic i desconegut, durant l’època arcaica grega fou assimilada als cultes de Dionís Se celebrava al principi de la primavera i durava tres dies
modalisme
Cristianisme
Doctrina cristiana, coneguda també com a monarquianisme i patripassianisme, segons la qual Déu és una sola i única persona, anomenada Pare, Fill o Esperit Sant només en relació amb la seva i diversa triple manifestació envers el món.
Estès durant els s II i III, Sabelli en fou el màxim representant Combatut per Hipòlit de Roma, Tertullià i Dionís d’Alexandria, fou condemnat pel papa Calixt I
Henri Bellechose
Pintura
Pintor.
Treballà al servei de Joan Sense Por, duc de Borgonya El Martiri de Sant Dionís Musée du Louvre, pintura començada per Jean Malouel, és la seva obra més important
Príap
Mitologia
Divinitat grega, símbol de l’instint sexual i de la força generativa masculina i també de la fecunditat de la natura.
Considerat com a fill de Dionís i d’Afrodita, el seu culte, originari probablement de la Tròade, es difongué per l’Hellespont i per Itàlia a l’època hellenística i romana
Nonnos
Literatura
Poeta grec.
És autor de les Dionisíaques Διοννσιακά, un poema en 48 cants, en hexàmetres, sobre l’expedició de Dionís a l’Índia Se li atribueix també una paràfrasi poètica del quart evangeli
ordre angèlic
Cristianisme
Cadascun dels nou graus de la jerarquia angèlica.
Establerta pel Pseudo-Dionís s VI a partir d’unes categories bíbliques, la jerarquia és dividida en tres cors, en aquest ordre serafins, querubins i trons, dominacions, virtuts i potestats, principats, arcàngels i àngels
Ariadna
Mitologia
Personatge de la mitologia grega, filla de Minos, rei de Creta.
Utilitzant un fil com a guia, ajudà Teseu a sortir del Laberint després que aquest hagué mort el Minotaure Abandonada per Teseu a l’illa de Naxos, fou rescatada per Dionís, amb el qual es casà
Orfeu
Mitologia
Personatge de la mitologia grega, de suposat origen traci, fill d’Eagre i d’una de les muses (Polímnia o Cal·líope).
Cantor, amb les seves melodies encisava els animals i tota la natura El seu nom presenta problemes d’etimologia, així com també el seu tractament mític, que es presenta desdoblat D’una banda, la seva figura va lligada a la davallada als inferns, a la recerca d' Eurídice , el rescat de la qual aconseguí després d’haver persuadit amb el seu cant les divinitats infernals De l’altra, participa també del mite del trossejament per part de les mènades En aquest punt, la seva mort es vincula amb Dionís Zagreu orfisme És difícil de fixar l’antiguitat del mite i destriar-ne els elements…
baronia de Prullans
Història
Jurisdicció senyorial concedida el 1309 a Joan Cadell.
Passà al s XVI als Descatllar, senyors d’Avià, al s XVII als Linyau o Llinau, cognomenats des d’aleshores Descatllar, i al s XVIII als Camprodon, marquesos de Sant Dionís, i finalment als Escrivà de Romaní, barons de Beniparrell
Rui de Pina
Cronologia
Història
Cronista portuguès.
Historiador àulic, reflectí la vida portuguesa del s XV amb un estil que anticipa la concepció renaixentista de la història Compongué les cròniques de Sanç I, Alfons II, Sanç II, Dionís I, Alfons IV, Duarte I, Alfons V i Joan II
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina