Resultats de la cerca

Eclesiàstic, dirigí el collegi, després seminari menor, de Prada a partir del 1815 i el de Ceret entre el 1829 i el 1831 més endavant ensenyà en altres centres i exercí el ministeri pastoral, fins que, el 1855, tornà al seu poble natal Bon coneixedor de la prosòdia catalana i de recursos i temes poètics universals, que adaptà als seus objectius apologètics, pastorals i litúrgics, publicà a Avinyó i a Puigcerdà una Nova collecció de càntics espirituals sobre les principals veritats catòliques, dedicats als pàrrocos i missionistes 1841 Consta d’un preludi i de trenta-vuit cants religiosos de…

Vida i obra És conegut pel pseudònim Domènec de Bellmunt Estudià dret Fou un dels fundadors de la revista El Fuet , publicada a París redactor de La Veu de Catalunya i La Publicitat , i director de La Rambla de Catalunya , La Campana de Gràcia , Foc Nou  1944-47 i Canigó També collaborà a La Ciutat , D’Ací i d’Allà , Mirador , La Nau , L’Opinió , Recull , i més tard, a l’ Avui , La Mañana  i Diari de Lleida Del 1930 al 1939 exercí l’advocacia i càrrecs diversos, com el de secretari de Lluís Nicolau d’Olwer S’exilià a París durant la dictadura de Primo de Rivera i a Tolosa de Llenguadoc…

Viatjant de draps, deixà la professió per l’escena Debutà al teatre Ateneu de Sabadell i el 1911 intervingué en el film Mala raça , de FGelabert més tard dirigí i interpretà per a la Studio Films de Barcelona la sèrie de curts Cuentos baturros 1914-15 i també Passa l’ideal 1915 i El dubte 1916 més tard rodà La raó social Castro i Ferrant, Un exemple, Humanitat ~1917, Regeneració , etc Intervingué també a La boja del monestir de Montserrat i L’herència del diable El 1922 actuà al teatre Espanyol de Barcelona Emprà el nom artístic Domingo Ceret

Fill de Joan Pere Cavaillé i Maria Francesca Coll, aprengué l’ofici del seu pare Uní els cognoms dels seus progenitors, amb els quals foren coneguts des d’aleshores els membres d’aquella família Amb l’esclat de la Revolució Francesa s’installà amb la seva família a Catalunya A disset anys s’encarregà dels orgues de Puigcerdà i de Sant Joan de les Abadesses Amb el seu pare, treballà a Santa Maria del Mar i a l’església de la Mercè, a Barcelona 1797 Havent acabat el de Castelló d’Empúries 1805, marxà a Montpeller, on restaurà el de Saint-Pierre 1807, i més tard reparà el de la seu de Carcassona…

Extrem dret, començà al Club Atlètic Poble Nou, i després jugà a la Unió Esportiva Sants 1927-28 i al València 1928-35 Disputà 231 partits amb l’equip valencianista i marcà 55 gols La temporada 1935-36 fitxà pel Futbol Club Barcelona, amb el qual disputà 10 partits i marcà 7 gols, i guanyà el Campionat de Catalunya 1936 Amb la Guerra Civil marxà al Girondins de Bordeus Jugà una vegada amb la selecció catalana

Adscrit al Collegi Català d’Àrbitres des de l’any 1926, després d’una etapa arbitrant partits de la segona categoria catalana, debutà a primera divisió el 1936, on arbitrà un total de cinc partits fins la temporada 1940-41, que es retirà També arbitrà el partit de la Copa de Campions del 1940 entre l’Espanyol i l’Atlético Aviación Fou també destacat atleta, especialista en els 100 metres, i jugà com a davanter amb el FC Barcelona 1910-13, equip amb el qual guanyà una Copa Pirineus 1911 i dos Campionats de Catalunya 1910, 1911

Començà com a redactor al diari Dicen 1971-74 i arribà a ser-ne el director 1976-77 També exercí de redactor de l’agència EFE a Barcelona 1972-74 Posteriorment fou redactor en cap de La Vanguardia 1974-80 Va collaborar en la revista Don Balón 1975-76 Entre les seves publicacions cal destacar el llibre Barça Campió Fou cap de premsa del Barça en època de Núñez

Jugant en la posició de tres quarts, formà part del Club Natació Barcelona, que conquerí el Campionat d’Espanya 1924 Posteriorment passà a les files del Futbol Club Barcelona, amb el qual aconseguí cinc Campionats de Catalunya i d’Espanya entre els anys 1925 i 1930 El 1925 jugà dos partits amb la selecció catalana També fou un atleta especialista en les proves de velocitat Guanyà dos Campionats de Catalunya de relleus 4 × 100 m 1925, 1926 i formà part de la selecció catalana que l’any 1926 superà el rècord català de la prova amb 46,80 s També aconseguí la tercera posició en els 110 m tanques…

Defensa, fou un dels puntals del FC Terrassa 1920-28, amb el qual es proclamà campió de la Copa Catalunya 1926 Jugà algun partit amb l’Athletic de Sabadell, l’Espanyol i l’Avenç del Sport, i es retirà el 1930 a la UE de Sants Jugà 9 partits amb la selecció catalana, que guanyà la Copa Príncep d’Astúries 1924 Entre 1927 i 1929 jugà amb el FC Barcelona amistosos