Resultats de la cerca

Fou mestre del seu orde a la província de Provença 1357 i provincial d’Aragó 1363-67, preceptor i predicador de l’infant Joan, futur Joan I, i inquisidor del regne de Mallorca 1357 i dels comtats de Rosselló i Cerdanya Per encàrrec de Pere III, el 1360 començà a redactar una crònica universal o Compendi historial , principalment a base del Speculum historiale de Vincent de Beauvais que fou continuada després de la seva mort per Antoni Ginebreda , de la qual es perdé una part al segle XIX Escrita en un català molt llatinitzat, constitueix el primer exemple d’aquesta mena de prosa, que continuà…

Vida i obra És conegut pel pseudònim Domènec de Bellmunt Estudià dret Fou un dels fundadors de la revista El Fuet , publicada a París redactor de La Veu de Catalunya i La Publicitat , i director de La Rambla de Catalunya , La Campana de Gràcia , Foc Nou  1944-47 i Canigó També collaborà a La Ciutat , D’Ací i d’Allà , Mirador , La Nau , L’Opinió , Recull , i més tard, a l’ Avui , La Mañana  i Diari de Lleida Del 1930 al 1939 exercí l’advocacia i càrrecs diversos, com el de secretari de Lluís Nicolau d’Olwer S’exilià a París durant la dictadura de Primo de Rivera i a Tolosa de Llenguadoc…

Viatjant de draps, deixà la professió per l’escena Debutà al teatre Ateneu de Sabadell i el 1911 intervingué en el film Mala raça , de FGelabert més tard dirigí i interpretà per a la Studio Films de Barcelona la sèrie de curts Cuentos baturros 1914-15 i també Passa l’ideal 1915 i El dubte 1916 més tard rodà La raó social Castro i Ferrant, Un exemple, Humanitat ~1917, Regeneració , etc Intervingué també a La boja del monestir de Montserrat i L’herència del diable El 1922 actuà al teatre Espanyol de Barcelona Emprà el nom artístic Domingo Ceret

Pèire de Marca el féu detenir setembre del 1649 i tancar al castell de Perpinyà, infringint les constitucions catalanes, pel fet d’haver declarat que si les tropes de Felip IV arribaven a Barcelona era millor pactar-hi que resistir Pel juliol del 1650 fou dut novament a Barcelona, i Pèire de Marca obligà els jutges a condemnar-lo a mort, malgrat la manca de proves

Fill de Joan Pere Cavaillé i Maria Francesca Coll, aprengué l’ofici del seu pare Uní els cognoms dels seus progenitors, amb els quals foren coneguts des d’aleshores els membres d’aquella família Amb l’esclat de la Revolució Francesa s’installà amb la seva família a Catalunya A disset anys s’encarregà dels orgues de Puigcerdà i de Sant Joan de les Abadesses Amb el seu pare, treballà a Santa Maria del Mar i a l’església de la Mercè, a Barcelona 1797 Havent acabat el de Castelló d’Empúries 1805, marxà a Montpeller, on restaurà el de Saint-Pierre 1807, i més tard reparà el de la seu de Carcassona…

Adscrit al Collegi Català d’Àrbitres des de l’any 1926, després d’una etapa arbitrant partits de la segona categoria catalana, debutà a primera divisió el 1936, on arbitrà un total de cinc partits fins la temporada 1940-41, que es retirà També arbitrà el partit de la Copa de Campions del 1940 entre l’Espanyol i l’Atlético Aviación Fou també destacat atleta, especialista en els 100 metres, i jugà com a davanter amb el FC Barcelona 1910-13, equip amb el qual guanyà una Copa Pirineus 1911 i dos Campionats de Catalunya 1910, 1911

Migcampista del Futbol Club Internacional, debutà a la Lliga catalana la temporada 1919-20 Posteriorment jugà al Centre d’Esports de Sants 1920-22 i al Futbol Club Barcelona 1922-30 Fou un dels jugadors clau de l’edat d’or del club blaugrana i es retirà havent jugat 267 partits i havent marcat 9 gols Guanyà sis Campionats de Catalunya 1924-28, 1930, tres Copes del Rei 1925, 1926, 1928 i una Lliga espanyola 1929 Jugà en dues ocasions amb la selecció espanyola

S’inicià amb la Penya Ciclista Maricel com a infantil, i fou campió de Catalunya La seva trajectòria esportiva es perllongà fins el 1988, després de competir pel Club Ciclista Rubí i la Unió Ciclista Tona i als equips Venta Catálogo i Cesaden Del 1994 al 1998 fou president de la PC Maricel La temporada 2003-04 participà en la creació de la secció de ciclisme del FC Barcelona, i fou el director de l’equip sub-23 del club fins el 2006 La temporada següent creà l’equip ECP, amb estructures de carretera i BTT

Fitxà pel Reial Club Depotiu Espanyol de Barcelona 1928-30 Com a davanter fou campió de Catalunya i d’Espanya el 1929 Posteriorment passà al Castelló 1930-31 i al Terrassa la temporada següent