Resultats de la cerca
Es mostren 214 resultats
Tronc encefàlic
Anatomia humana
El tronc encefàlic és la part del sistema nerviós que hi ha entre el cervell i la medulla espinal Les fibres que surten del cervell s’uneixen a dos troncs gruixuts, corresponents cadascun d’ells a un hemisferi, que constitueixen els peduncles cerebrals Els dos peduncles s’ajunten i formen la protuberància anular o pont de Varoli , una massa convexa, més ampla que llarga La protuberància es continua amb el bulb raquidi , zona de pas entre l’encèfal i la medulla espinal El tronc encefàlic es compon bàsicament de les fibres que pugen i baixen del cervell i el cerebel Una part important de les…
estricnina
Farmàcia
Alcaloide que hom troba, juntament amb la brucina, en les llavors de la Strychnos, Nux vomica i en altres espècies.
La seva acció principal té lloc sobre la medulla espinal i produeix, amb dosis mitjanes, un augment del to muscular rigidesa dels músculs de la nuca, amb increment de l’excitabilitat reflexa Amb dosis de 0,03 a 0,1 g apareix una tetània que afecta tota la musculatura esquelètica, i la mort s’esdevé per anòxia Ha estat emprat com a tònic, estimulant i raticida i per a matar gossos i guineus
Micció. Buidament de la bufeta
Fisiologia humana
L’orina transportada pels urèters s’acumula progressivament en la bufeta urinària A mesura que augmenta el volum d’orina acumulat en la bufeta, s’incrementa la pressió que exerceix sobre les parets de l’òrgan, la qual cosa és detectada pels receptors nerviosos que hi ha a les parets vesicals Quan s’ateny un determinat nivell de pressió, que sol correspondre a un contingut d’uns 200 cc d’orina en la bufeta, es desencadenen una sèrie d’impulsos nerviosos que originaran el reflex de micció El reflex de micció consisteix en la contracció involuntària de la musculatura de la bufeta urinària, com a…
Juan Agustín Ceán Bermúdez
Art
Historiografia
Historiador i crític d’art.
De jove, conreà el dibuix i la pintura al taller de Juan Espinal, a Sevilla, i amb Mengs a Madrid Animat per Jovellanos, es dedicà a la investigació Publicà el Diccionario de los más ilustres profesores de bellas artes en España 1800, un gran nombre d’estudis i monografies, i Noticias de los arquitectos y la arquitectura en España 1829, sobre les dades compilades per Eugenio Llaguno Hom en publicà pòstumament Sumario de las antigüedades romanas en España 1832
estimulació elèctrica transcutània dels nervis
Biologia
Tècnica d’electroteràpia amb finalitats analgèsiques.
Consisteix en l’estimulació de fibres nervioses de la pell amb corrents elèctrics de freqüència baixa amb la finalitat de modular la transmissió de la sensació de dolor a l’encèfal que té lloc a través de la medulla espinal Sol emprar-se com a mètode coadjuvant en diferents tractaments contra el dolor, principalment en malalts de càncer i en tècniques de part natural La seva eficàcia és controvertida en alguns sectors mèdics, però té l’avantatge de no presentar efectes secundaris
commoció
Patologia humana
Trastorn, d’origen traumàtic, de les funcions cel·lulars d’un òrgan, generalment amb repercussió en altres, allunyats o acostats a aquest, sense lesió anatòmica.
La commoció cerebral és una síndrome que apareix en els traumatismes cranials i que es caracteritza per una pèrdua poc o molt prolongada de la consciència, seguida d’una fase d’excitació En recobrar la consciència, el malalt pot sofrir una amnèsia retrògrada Hom parla també de commoció toràcica, commoció laberíntica, commoció medullar i commoció retinal, conseqüents a traumatismes del tòrax, de l’òrgan de l’oïda, de la medulla espinal o de l’ull, totes elles amb afectacions locals i sovint també generals
sistema parasimpàtic
Biologia
Zoologia
Part del sistema nerviós vegetatiu que, juntament amb el simpàtic, regula l’activitat automàtica dels aparells digestiu i circulatori, de tota la musculatura llisa, de les glàndules de secreció, de l’aparell uro-genital, del metabolisme, etc., no solament excitant o inhibint les distintes funcions implicades en ells, sinó també procurant la col·laboració harmònica dels diversos òrgans.
Les fibres nervioses perifèriques procedeixen dels nuclis del mesencèfal, del bulb raquidi i de la medulla espinal, dorsal i sacra La part cranial innerva l’esfínter pupillar, les glàndules salivals, la mucosa faríngia i, a través del nervi vague, el cor, els bronquis, l’estómac i el tub digestiu i altres vísceres abdominals La porció sacra innerva la bufeta, el recte i els òrgans genitals Així com el sistema simpàtic activa el cos, el parasimpàtic actua afavorint el restabliment i l’economia de les energies procura una digestió eficaç, el son profund, etc
Agrupació Courbet
Art
Grup artístic format el 1918 per Josep Llorens i Artigas i Josep Francesc Ràfols, entre els joves assidus al Cercle Artístic de Sant Lluc, amb Rafael Sala, Enric C. Ricard, Joan Miró i Francesc Domingo.
S'hi afegiren, més tard, Rafael Benet , Marià Espinal , Josep Obiols , Josep de Togores , Lluís Llimona i Joaquim Torres-Garcia Sense un estil homogeni, els unia un esperit de renovació precursor de l’avantguardisme català dels anys vint representaven l’ala jove del Noucentisme El nom de Gustave Courbet fou adoptat per identitat amb la seva actitud revolucionària més que no pas amb la seva estètica Dissolt pràcticament a la fi de l’any 1919, els membres barcelonins s’integraren de fet, a Les Arts i els Artistes
anticipació genètica
Biologia
Medicina
Fenomen genètic causat per l’expansió progressiva de grups de tres nucleòtids que es repeteixen un cert nombre de vegades de manera consecutiva i que es troben situats dins o a prop d’un gen.
Quan el nombre de repeticions de trinucleòtids assoleix un determinat llindar, és capaç de provocar la manifestació de diverses malalties hereditàries humanes, com per exemple la distròfia miotònica, el retard mental de l'X fràgil i l’atròfia muscular espinal i bulbar o malaltia de Kennedy Cada malaltia depèn d’una repetició de trinucleòtids concreta i afecta un gen determinat En general, un nombre baix de repeticions és innocu i normal, un nombre intermedi es considera portador de la malaltia però no la manifesta i un nombre alt en provoca la manifestació
Albrecht von Haller

Albrecht von Haller
© Fototeca.cat
Biologia
Botànica
Literatura
Medicina
Anatomista, fisiòleg, metge, botànic i poeta suís.
Estudià la sensibilitat dels nervis i la irritabilitat i contractilitat dels músculs i descobrí que tots els nervis van al cervell o a la medulla espinal Identificà el mecanisme de la respiració i l’automatisme del cor i demostrà que les artèries i els capillars transmeten el pols cardíac Com a botànic, escriví una crítica lliure de l’obra de Linné i donà les bases d’un sistema de classificació basat en el parentiu natural Com a poeta, és autor de diversos llibres de poesia lírica i descriptiva, ideològicament conservadora posteriorment escriví diverses novelles polítiques
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina