Resultats de la cerca
Es mostren 740 resultats
Jaume Bach i Núñez

Jaume Bach i Núñez (esquerra) i el seu fill Eugeni
© Bach Arquitectos
Arquitectura
Arquitecte, germà del poeta Josep Ramon Bach .
Format a l' Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona Escola d’Arquitectura de Barcelona 1969, de la qual és professor titular des del 1970 i on es doctorà el 1991, també ha estat professor visitant a Hannover, Dublín i Torí És autor de la casa Olèrdola, a Barcelona 1975-81, premi FAD Del 1976 al 1998 treballà associat amb Gabriel Móra i Gramunt , amb qui realitzà uns blocs d’apartaments a Cerler i l’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya a la Universitat Autònoma de Barcelona 1984 Pel remodelatge de les estacions dels Ferrocarrils de la Generalitat rebé el premi…
La ràbia
Cinematografia
Pel·lícula del 1972-1977; ficció de 98 min., dirigida per Eugeni Anglada i Arboix.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Teide Josep Maria Forn, Barcelona ARGUMENT I GUIÓ EAnglada, Miquel Porter, Josep Maria Hernan FOTOGRAFIA EAnglada i Tomàs Pladevall blanc i negre i Eastmancolor, panoràmica MUNTATGE Manolo Guizancos MÚSICA Lluís Vidal, Jordi Ballester SO José Fiestas INTERPRETACIÓ Darius Anglada Ferran, Mariàngels Codina Rosa, Marta May mestra, Maria Assumpció Sancho mare de Ferran, Alfred Lucchetti mestre segon, Francesc Jarque-Zurbano professor, Ramon Corominas el cacic, Carme Casanovas Montse, Patrici Anglada Josep ESTRENA Barcelona, 14091978 Sinopsi Retrat de l’evolució de…
Teresa
Literatura catalana
Protagonista de La Ben Plantada, novel·la publicada el 1911 per Eugeni d’Ors i signada amb el pseudònim Xènius.
Desenvolupament enciclopèdic És el personatge més emblemàtic de tota la literatura noucentista S’hi sintetitzen els principals trets, tant estètics com ideològics, que propugnava aquest moviment cultural Va néixer al Paraguai Asunción a l’entorn de l’any 1890, filla de pare català Té dues germanes una de més gran Eugènia i una altra de més petita Sara Va arribar a Catalunya el 1909 i de seguida parlà un català melodiós, «pur i escaient» Fa metro vuitanta, el seu cos és «generós i del tot hellènic», amb un bust «ple de dignitat» i «en espera de les maternals abundàncies» Vesteix «a la manera…
Glosari
Periodisme
Conjunt dels articles que Eugeni d’Ors, signant Xènius, publicà diàriament a La Veu de Catalunya (1906-20) i a El Día Gráfico (també en català), part del 1920 i del 1921.
Amb un estil retòric molt propi, durant més de quinze anys, l’autor hi recollia les “palpitacions del temps”, bo i comentant-hi tota mena de temes relacionats amb la cultura o la política Fou el màxim exponent del concepte glosador, un periodista d’idees que se serveix de la plataforma periodística per, en una clara voluntat programàtica i en el marc d’un projecte literari complet, formular conceptes que es concreten en uns mots clau A través d’aquesta secció diària l’autor anà formulant el seu pensament i el convertí en el fonament bàsic de l’ideari noucentista És especialment entre els…
,
Biblioteca Univers
Col·lecció d’obres en prosa editada a Barcelona per la Llibreria Catalònia i dirigida per Carles Soldevila, de la qual aparegueren 46 volums entre el 1928 i el 1936.
Procurà la publicació dels grans escriptors estrangers dels ss XVIII i XIX, amb predilecció pels russos hi aparegueren obres de Voltaire, Tolstoj, Wells, Dickens, De Maistre, Andrejev, Daudet, Eugeni d’Ors, Twain, JKJerome, etc També va reeditar obres catalanes Fanny i Eva , de Carles Soldevila, Jo Memòries d’un metge filòsof , de Prudenci Bertrana, Gualba la de mil veus i La Ben Plantada , d’Eugeni d’Ors Representà una mena de continuació de la “Biblioteca Literària”
Eucort
Automobilisme
Marca de cotxes creada el 1945 a Barcelona per Eugeni Cortés.
La seva participació esportiva fou esporàdica, però el 1948 es presentà un model bicilíndric a les curses que es feren a Montjuïc i al cap d’un any es preparà un model especial per a participar en la Pujada a l’Arrabassada També tingué presència en altres proves catalanes, però sense resultats destacables La marca es mantingué activa fins el 1953
Joan Casanova
Cristianisme
Cardenal.
Dominicà, fou mestre del Sacre Collegi sota Martí V Bisbe de Bossano Sardenya el 1424, d’Elna 1425-26, de Vic, si més no nominalment 1426-31, i de Girona 1431-36 Investit cardenal 1431, prengué una posició favorable al papa Eugeni IV en el conflicte entre aquest i el concili de Basilea Sembla confirmar-se l’atribució a ell de les obres De potestate papae et concilii , en dues versions, llarga i abreujada, un Sermo ad Chorum pro dominica 3ª Adventus , pronunciat davant la cort papal el 1432, i una Memoria , a Eugeni IV les dues darreres obres, inèdites
Enric Catà i Catà
Arquitectura
Arquitecte.
Estudià a l’Escola Superior d’Arquitectura 1903, d’on fou catedràtic de geometria descriptiva des del 1918 Collaborà amb Lluís Domènech i Montaner Entre els seus edificis més representatius hi ha el Teatre Principal de Terrassa 1911, amb Francesc Guàrdia, el Casino Espanya de Portbou 1923, la Casa de Correus i Telègrafs 1916-20, amb Eugeni Bona i el Teatre Albèniz 1922-23 de Girona, el Grup Escolar d’Arenys de Munt 1937, el Casal del Metge de Barcelona 1930 i , sobretot, l’edifici emblemàtic de l’Exposició Internacional de l’any 1929 el Palau Nacional de Montjuïc 1927-29, amb Eugeni P Cendoya
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina