Resultats de la cerca
Es mostren 268 resultats
L’Espill
Revista fundada el 1999 com a successora de la revista homònima creada el 1979 per Joan Fuster.
És dirigida per Antoni Furió i n'és secretari Gustau Muñoz Té una periodicitat quadrimestral i es caracteritza per ésser una revista de pensament crític contemporani vinculada a les ciències socials Cada número inclou documents, articles diversos de pensament, aportacions erudites, assaigs sobre la contemporaneïtat i crítica de llibres El seu consell de redacció és format per Xavier Antich, Juli Capella, Olga Dénia, Martí Domínguez, Ferran Garcia-Oliver, Juli Peretó, Vicent Olmos, Faust Ripoll i Pau Veciano
satanisme
Art
Literatura
Religió
Esoterisme
Actitud de rebel·lió contra Déu, gust per les coses prohibides o pecaminoses, mantinguda sobretot per escriptors romàntics, i que va des d’una inversió desafiant dels valors de la fe i de la moral fins al culte a Satanàs (missa negra).
Idealitzat en el bandit generós o en el delinqüent sublim portats a la perfecció per GGNByron i per PBShelley —la seva escola és coneguda per The Satanic School —, el satanisme derivà en blasfèmia i obscenitat en l’obra del marquès de Sade i d’alguns llibertins francesos s XVII-XVIII També apareix en l’obra de Dostojevskij i en André Gide N'existeix també un parallel artístic en el “canibalisme” o “dolorisme” d’EDelacroix, illustrador del Faust de Goethe i dels poemes satànics de Byron
Claude Autant-Lara
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic francès.
Decorador per a Marcel L’Herbier i Jean Renoir 1919-26 i ajudant de René Clair, es vinculà a la darrera avantguarda El seu art revulsiu, moral i eficaç, sabé alternar la dignitat amb la denúncia Entre les seves realitzacions destaquen Douce 1943, Le diable au corps 1946, Occupe-toi d’Amélie 1949, L’auberge rouge 1952, Le rouge et le noir 1954, Marguerite de la nuit 1955, adaptació del Faust, La traversée de Paris 1956, La Chartreuse de Parme 1969 i Lucien Leuwen 1974
son Vida
Antiga possessió del municipi de Palma (Mallorca), construïda al cim d’un contrafort nord-oriental de la serra de na Burguesa.
Al s XVII passà dels Vida als Truiols en 1900-05 el marquès de la Torre, Ferran Truyols i Despuig, transformà les velles edificacions en un castell Hi agrupà notables colleccions d’armes procedents, en gran part, del castell de Peralada, d’estris de cuina de coure de les possessions familiars a Mallorca, d’objectes de ferro forjat i d’antigues portes i una pinacoteca amb obres d’Auberman i Faust Morell, entre altres/> Ha estat residència de personalitats, i modernament ha estat transformada en un gran hotel de luxe
Associació de Catòlics
Entitat religiosa seglar creada a Palma, Mallorca, per tal de contrarestar els efectes de la revolució del 1868 i que perdurà fins el 1875.
Organitzada en una direcció provincial i en juntes parroquials, fou presidida per Faust Morell Els seus dirigents, membres de les classes rectores, propugnaren les doctrines del Concili Vaticà I i permeteren de desenvolupar una activitat cultural que confiaren a Josep M Quadrado i Tomàs Aguiló A més d’editar el setmanari “La Unidad Católica”, mantingué diverses escoles, organitzà conferències i una orquestra filharmònica En produir-se la Restauració, l’entitat, que havia deixat de tenir sentit, es dissolgué i traspassà, el 1877, els seus béns al Cercle d’Obrers Catòlics
Emma Calvé
Música
Nom amb què és coneguda la soprano francesa Rosa-Noémie Calvet de Roquer.
Estudià amb Jules Puget i, després d’un recital a Niça, es presentà a Brusselles el 1881, on interpretà la Margarida del Faust , de ChW Gounod El 1885 ingressà a la companyia de l’Òpera Còmica de París, on estrenà òperes i operetes de V de Joncières, J Massenet i R Hahn Cantà a Milà, Roma, Londres, Berlín i Nova York, i s’especialitzà en els papers protagonistes d’òperes com Carmen o Cavalleria Rusticana A partir del 1904 dirigí una escola de cant a Cabrières El 1940 publicà les seves memòries
Joan Ordinas i Tous
Música
Baix mallorquí.
Inicià els estudis de cant a Mallorca amb A Morei i Bonet Els amplià a Barcelona amb el mestre J Barrau i Esplugues L’any 1864 debutà al Gran Teatre del Liceu de Barcelona Desplegà una brillant carrera amb actuacions operístiques a moltes ciutats europees i també al continent amèrica, especialment a Nova York i Buenos Aires Destacà com a Mefistòfil en l’òpera Faust de Ch Gounod Fou professor honorari del Conservatori de Milà i exercí una labor didàctica a l’escola de cant que ell fundà a Barcelona
Ludwig Spohr
Ludwig Spohr
© Fototeca.cat
Música
Compositor alemany.
Es destacà com a violinista i director d’orquestra i d’òpera a Viena, en 1812-16, i a Frankfurt, en 1817-20 Recomanat per Weber, fou kapellmeister de la cort de Kassel d’ençà del 1822 Actuà com a director d’orquestra a Europa, i fou probablement el primer que emprà una batuta Com a compositor deixà deu simfonies, una quinzena de concerts de violí, música de cambra quartets, un conegut octet, un nonet i oratoris i òperes, com Faust 1816, molt temps cèlebre, i Jessonda 1823, la més coneguda Deixà una interessant autobiografia
Lleonard Balada i Ibáñez
Música
Compositor.
Estudià al Conservatori del Liceu de Barcelona, on es graduà 1954 Anà als EUA, on es graduà a la Julliard School of Music 1960 i al New York College of Music 1961-62 i fou deixeble, entre d’altres, d’A Copland Estudià també a la Instrumental Walden School de Nova York 1962-63 i fou cap del departament de Música de l’Escola Internacional de les Nacions Unides 1963-1970 Professor de composició a la Carnegie-Mellon University 1970, és membre de l’American Music Center i de la Hispanic American Society Entre les seves obres cal esmentar les òperes Botxí, botxí 1982, posada en escena al 2007,…
Feodor Čaljapin
Música
Baix rus.
Ingressà al teatre Panajev a disset anys El 1895 debutà al teatre Marjinskij de Sant Petersburg amb Faust , de Gounod La seva elevada estatura, la seva presència a l’escenari i la seva impressionant veu admiraren el públic La interpretació que féu de Borís Godunov Musorgskij marcà el seu temps, així com les creacions d' El príncep Igor Borodin, Una vida pel Tsar Glinka i Don Quichotte Massenet, que estrenà el 1910 El 1922 fixà la residència a França Cantà amb regularitat al Metropolitan Opera House de Nova York fins el 1929 Fou un dels pioners de la indústria discogràfica
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina