Resultats de la cerca

Vida i obra Senyor de Tormos, participà en la justa poètica de l’any 1474 amb la composició Alta sens par, santa verge Maria , i al certamen immaculista celebrat el mateix any amb Ans que la lum mostràs lo primer dia , totes dues en decasíllabs correctes i plens de fervor religiós Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX València, Institut de Literatura i Estudis Filològics / Institució Alfons el Magnànim / Diputació de València

És la síntesi més ambiciosa i moderna de la història de l’art català, des de la prehistòria fins al principi del s XX Hi collaboraren estudiosos destacats en cada etapa i aspecte J de C Serra i Ràfols, Joan Ferrando i Roig, Eduard Junyent, Josep Puig i Cadafalch, Frederic-Pau Verrié, Cèsar Martinell, Adolf Florensa, Agustí Duran i Sanpere, Joan Ainaud i de Lasarte, Rafael Benet, Maria-Aurora Casanovas, Josep Mainar, Joan Bergós, Josep Selva i Alexandre Cirici i Pellicer

El centre directiu romangué a Valls, on publicà El Tejedor Altres seccions importants, a més de Valls, foren la de Barcelona Centre Federal dels Teixidors a Mà, encapçalat per Antoni Guisart i la de Reus Societat de Mútua Protecció de Teixidors a Mà de la Vila de Reus, amb Marià Grases i Josep Ferrando Malgrat un cert moderantisme i prorepublicanisme, el 1872 hom acceptà la seva fusió amb Les Tres Classes de Vapor i el posterior ingrés en la Unió Manufacturera

Es conserva una resposta en tres estrofes i una tornada a una demanda de Bernat Fenollar a la qual respongué també Ausiàs Marc, una cançó d’amor De vui demà se’n va lo temps i una dansa contra els tòpics amorosos de l’època Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX València, Institut de Literatura i Estudis Filològics / Institució Alfons el Magnànim / Diputació de València Pagès, A 1914 Les obres d’Ausiàs March Vol II Barcelona, IEC

Vida i obra D’aquest “mestre d’escriure” únicament se sap que participà al certamen en “llaors de la Verge Maria” del 1474 amb l’obra Lo tan alt grau, pura Verge Maria Malgrat la repetició dels tòpics marians característics d’aquesta mena de composicions que presenta, els tres darrers versos de la tornada, de marcat to humorístic, constitueixen un tret ben singular E vostre Fill, qui és larch donador, /quem dól gipó, e fendre’l per esquena/ sim vendrà stret, que tinch grossa carena Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Vegeu bibliografia

Es constituïren set seccions d’estudi que s’establiren en diferents indrets Plantejaments i processos de normalització lingüística, coordinada per Aina Moll Lleida Mitjans de comunicació i noves tecnologies, coordinada per Francesc Vallverdú Perpinyà Sociologia de la llengua, coordinada per Modest Reixach Girona Llengua i dret, coordinada per Josep M Puig i Salelles Andorra Lingüística social, coordinada per Isidor Marí Illes Balears Ensenyament, coordinada per Joan Martí Castell Tarragona, i Història de la Llengua, coordinada per Antoni Ferrando València Hi hagué representants…

El seu veritable nom era Francí de Sitges Ciutadà de Barcelona, fou escrivent del mestre racional i reboster del rei 1458 Fou nomenat jutge per Joan Fogassot en el seu debat poètic amb Antoni Vallmanya entre el 1454 i el 1458 Fidel a Joan II, fou ennoblit després de la guerra i del 1473 al 1479 figurà com a promotor del consell del futur rei Ferran II Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX València, Institut de Literatura i Estudis Filològics / Institució Alfons el Magnànim / Diputació de València

Vida i obra És autor d’un àgil sirventès, Pus que bondat neç abtesa , escrit en forma de dansa, on palesa el desengany de la vida de cort, a la qual hom accedeix no pels mèrits propis sinó pel favor d’alguns poderosos El ritme i l’estrofisme d’aquesta composició segueixen ben a prop els goigs, esdevenint un agradable retaule de l’època Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX València, Institut de Literatura i Estudis Filològics / Institució Alfons el Magnànim / Diputació de València

El 1458 i des del monestir de Valldonzella de Barcelona organitzà una mena de certamen literari en signar una lletra i un Deseiximent contra lo Fals Amor , el segon en vers, a imitació de les lletres de batalla i dels cartells de deseiximents, al qual respongueren, en prosa, poetes i cavallers com ara Joan Francesc Boscà, Joan Almogàver, Pere Joan Ferrer i Francí Desvalls Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX València, Institut de Literatura i Estudis Filològics / Institució Alfons el Magnànim / Diputació de València

Vida i obra L’any 1491 fou nomenat successor de Joan Claver en la receptoria de comptes del tribunal de la Inquisició de València, càrrec que ocupà fins el febrer del 1492 De la seva activitat poètica únicament es coneix la poesia Ans que l’Etern nostra fràgil natura , que presentà al certamen poètic en honor de la Sacratíssima Concepció València 1486, composició formada per set estrofes, una tornada i una endreça, on, després de defensar la sagrada concepció amb arguments teològics, ofereix un seguit de sentides lloances marianes Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Vegeu…