Resultats de la cerca

S'inicià a televisió l’any 1977, per a la qual realitzà El túnel i Mala racha , i més tard Total 1985 En cinema ha dirigit Pares y nones 1982, El bosque animado 1987, premi Fantasporto i menció d'honor al Festival de Sant Sebastià, Amanece, que no es poco 1988, que es convertí en un clàssic del surrealisme cinematogràfic, La viuda del capitán Estrada 1991, La Marrana 1992, Tocando fondo 1993, Así en el cielo como en la tierra 1995, La lengua de las mariposas 1999, Goya al millor guió adpatat i premi Ondas la millor director, el curt  Primer amor 2000, La Educación de las hadas…

Competí representant el JACSAE, gimnàs barceloní propietat del promotor pugilístic Goya, i el Club Central Es proclamà dues vegades campió de Catalunya amateur , una en la categoria de pes mitjà a la sala Price de Barcelona en derrotar Antonio Asensio 1957, i la segona en la categoria de pes semipesant 1959

Fill del compositor Marià Mayral i Doz Saragossa 1878 — Barcelona 1962 Estudià al conservatori del Liceu El 1931 debutà a Barcelona Fou solista de l’Orfeó Goya, de Barcelona, i esdevingué molt popular com a tenor d’opereta i de sarsuela els anys 1935-50 Posteriorment dirigí grups corals Enregistrà alguns discs

Ambaixador a Bèlgica, Portugal, Rússia, Itàlia i el Vaticà Fou gran d’Espanya des del 1910 Publicà la documentada monografia Goya, su tiempo, su vida, sus obras 1887, on ja s’inicià la tasca de catalogació de l’obra del pintor Publicà també unes Adiciones al Diccionario de don J A Ceán Bermúdez 1889

Llicenciat el 1975 a l’Escola Oficial de Periodistes de Barcelona, el 1976 començà a treballar per a la revista Interviú El 1984 entrà a Televisió de Catalunya , on fou un dels principals reporters del programa 30 minuts i guanyà el premi Ondas Internacional pel documental  Txecoslovàquia el cor de la revolta 1990 A partir d’un reportatge del 1994 sobre famílies cubanes que preparaven la seva marxa de l’illa dirigí, juntament amb Josep Maria Domènech, el documental Balseros 2002, que fou nominat als Goya i als Oscar, i que rebé importants guardons, com ara el Premi Nacional de cinematografia…

Vida El 1976 començà de meritòria a les ordres dels muntadors Ramon Quadreny i Carme Fàbregas L’any següent entrà a formar part de TVE a Barcelona, on edità documentals i llargs preenregistrats També empalmà cintes com ara Asesinato en el Comité Central 1981 i Fanny "Pelopaja" 1983, totes dues de Vicente Aranda, amb qui mantingué des de llavors una continuada relació professional i amb el qual es casà El 1988 demanà l’excedència a TVE i s’installà a Madrid amb el seu marit Muntà la sèrie d’Aranda, Los jinetes del alba 1990, i començà una carrera ascendent que la portà a treballar amb…

El 1895 anà a París, el 1898 a Cuba, on fou corresponsal gràfic de la guerra contra Espanya, i el 1905 a la península Ibèrica, on conegué l’obra de Goya i de Velázquez, i novament a París Influït per EManet i ARenoir Chez Mouquin , 1905 Chicago Art Institute, fou un dels membres principals de l' Ash Can School

Competí representant el Club de Boxa Sabadell Fou campió d’Espanya amateur en la categoria de pes wèlter 1979 i de pes mitjà lleuger 1984, i de Catalunya de wèlter 1979 i de pes superlleuger 1978 El 1985 disputà el títol europeu de pes mitjà lleuger S’entrenà amb Alfons Goya i formà part de la selecció catalana amateur

Ha sofert diverses reorganitzacions Consta de 48 membres numeraris i un nombre variat de corresponents L’edifici on té la seu, construït per Josep Bernat de Xoriguera, conté un important museu de pintura amb obres de Goya Los disciplinantes, La Inquisición, La casa de los locos , Zurbarán La visión del beato Alonso Rodríguez , Murillo, Alonso Cano, etc, i una gran collecció de dibuixos

Format a l’acadèmia de Viena, d’on després fou professor Influït per Giambattista Pittoni, pintà dins un estil rococó caracteritzat per un sfumato vibrant que dóna un aire eteri a les seves grans composicions La seva llibertat de concepte anuncia Goya Bàsicament muralista, treballà a Àustria, Bohèmia, Moràvia i Hongria, en grans decoracions, normalment encara avui in situ El Barockmuseum de Viena conserva esbossos seus