Resultats de la cerca
Es mostren 127 resultats
el Peix Austral
Astronomia
Constel·lació austral situada entre les de la Balena, l’Escultor, la Grua, el Microscopi i Capricorni.
És una constellació pobra en estels brillants, puix que dels 43 visibles a ull nu que conté, només un és de primera magnitud, i els altres són de quarta i de cinquena L’astre principal, α Piscis Austrini , és anomenat també Fomalhaut
salt de pont

El salt de pont es popularitzà com a esport d’aventura
ISTOCK
Esports d’aventura
Esport d’aventura consistent a llançar-se des d’un pont subjectat per un arnès a una corda lleugerament elàstica, que deixa el saltador suspès en l’aire.
L’origen prové de l’illa de Pentecosta, Vanuatu, al Pacífic Sud Com a ritual per convertir-se en homes adults, els joves feien salts des d’unes plataformes de fusta amb una liana lligada als peus David Attenborough fou el primer que en parlà en un documental escrit l’any 1960 El primer europeu que feu un salt de pont fou l’escalador Helmut Kiene, que el 1973 es llançà des d’un pont del riu Cailles lligat a un altre pont a 50 m de distància i aconseguí un gran moviment de pèndol Més endavant, l’any 1979, un grup de membres de l’Oxford Dangerous Sport Club es llançaren des del pont de Clifton…
vagó

Vagó
© Fototeca.cat-Corel
Transports
Vehicle per al transport de passatgers i d’equipatges o de mercaderies per via fèrria.
Els vagons destinats al transport de passatgers, anomenats preferentment cotxes , solen ésser actualment de construcció metàllica i de formes aerodinàmiques, especialment importants, en els trens ràpids, en la unió d’uns vagons amb els altres El cotxes moderns, que solen pesar entre 35 i 50t, consten d’una caixa, de costellam semblant al d’una embarcació revestit interiorment i exteriorment amb una xapa metàllica, solidària amb un bastiment muntat sobre bogis, en el qual són fixats també els dispositius de frenada, de la calefacció i del condicionament de l’aire, les bateries d’acumuladors,…
principat de Castelbianco
Història
Jurisdicció senyorial siciliana obtinguda el 1685 per Josefa de La Grua-Talamanca en commutar-la pel principat de Montereale.
l’Indi
Astronomia
Constel·lació austral situada entre les del Telescopi, el Microscopi, la Grua, el Tucà, l’Octant i el Gall Dindi.
Conté molt pocs estels visibles a ull nu L’astre principal, α- Indi , té una magnitud visual de 3,21 i és situat a una distància de 102 anys llum
ducat de Villarreale
Història
Títol concedit el 1641 al regne de Nàpols a Cèsar de La Grua-Talamanca-Tocco, segon príncep de Carini.
Continua en la mateixa família
el Tucà
Astronomia
Constel·lació austral situada entre les de la Grua, el Fènix, l’Hidra mascle, l’Octant, el Gall Dindi i l’Indi.
Conté 44 estels visibles a ull nu, el més brillant dels quals, α Tucanae , és de magnitud 2,91, pertany al tipus espectral K5 i és situat a una distància de 142 anys llum La constellació conté també el Petit Núvol de Magalhães núvols de Magalhães i el cúmul globular 47 Tucanae , NGC104 Aquest cúmul és de tercera magnitud i, per tant, és un dels pocs objectes d’aquest tipus visibles a ull nu és situat a molt poca distància del Petit Núvol de Magalhães, en direcció NE no té l’aspecte d’un estel, sinó que abasta una extensió del firmament de 23° de diàmetre
principat de Carini
Història
Títol amb jurisdicció senyorial concedit el 1621 a Vicenç de la Grua-Talamanca i Tocco sobre la seva baronia de Carini (Sicília); infeudada per Roger I de Sicília als Bonelli, passà als Abate (1283), als Montcada, comtes d’Agosta (1392), i a Humbert la Grua (1397).
principat de Montereale
Història
Títol concedit a Nàpols a Josefa La Grua-Talamanca el 1685 en permuta pel principat de Castelbianco, que passà a la corona.
Fou donat de nou, vitalíciament, a Pere de Montcada i La Rocca, però el 1744 aquest el permutà amb la corona pel principat de Montecateno
escenografia
Escenografia de Fabià Puigserver per a l’obra Kean de J.P. Sartre (Teatre Romea, Barcelona, 1985)
© Fototeca.cat
Teatre
Conjunt d’elements que s’afegeixen a un espai teatral per reproduir un ambient o crear un clima; inclou les decoracions, els figurins, l’attrezzo, el mobiliari i la luminotècnia.
En podem fixar l’origen a Grècia segle V aC Hom considera Agatharcus de Samos inventor de les decoracions teatrals, pintades ja en perspectiva sobre telons collocats entre dues torres Les decoracions gregues representaven palaus o temples, amb pòrtic alt, columnes, pedestals i frontispici, per a les tragèdies, i habitacions de dos pisos amb annexos a cada banda, per a les comèdies Les decoracions romanes primitives eren de tres classes tràgica, còmica i satírica, i hi figuraven temples, palaus, tombes, roques i altars Els canvis, poc freqüents, eren fets mitjançant uns prismes triangulars,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina