Resultats de la cerca
Es mostren 206 resultats
bolfa
Història del dret
Ús, existent al segle XV, en virtut del qual l’encarregat, arrendatari o emfiteuta d’un molí fariner de destret baronial, ultra cobrar els drets corresponents a la molta, retenia una part de la farina produïda del gra que li portava el vassall del terme.
Persistí encara després de la sentència de Guadalupe 1486 en algunes localitats, com a Blanes, on era pagat pels habitants de la vila, però no pels forasters
Llorenç Espígol
Dret
Síndic remença.
Collaborà amb Francesc de Verntallat i altres en la preparació de la sentència de Guadalupe 1486, que ell homologà i per a l’aplicació de la qual treballà
Almonte
Riu
Riu d’Extremadura, afluent del Tajo per l’esquerra (160 km).
Neix a la serralada de Guadalupe, flueix en direcció E-W per una vall encaixada i desemboca prop de Garrovillas Recorre la província de Càceres Té un cabal irregular
tragina
Història
Dret català
Obligació de traginar amb un animal coses en benefici o utilitat d’un senyor o baró de castell termenat.
Com un mal ús fou exigida a vegades per senyors de masos o bordes als pagesos que hi eren fixats, mal ús que fou abolit per la sentència arbitral de Guadalupe el 1486
Canelones
Divisió administrativa
Capital del departament homònim, a l’Uruguai.
És el centre comercial d’una regió agrícola cereals, verdures, vinya i ramadera bestiar boví i oví amb indústria paperera Fundada el 1774, fou antigament anomenada Guadalupe En 1828-29 fou la seu del govern de l’Uruguai
monts de Toledo
Serralada
Sistema muntanyós, situat a la Submeseta meridional ibèrica.
S'estén d’E a W, des de La Mancha, Sierra de la Calderina 1208 m, fins a la serralada portuguesa de San Mamede 1025 m Assoleix la màxima altitud a Las Villuercas, de la serra de Guadalupe 1609m Hom sol distingir-hi dues seccions principals una d’oriental, que comprèn els monts de Toledo pròpiament dits —serralades de Calderina, Chorito, Yébenes, Rocigalpo 1448 m—, i una d’occidental —serralades d’Altomira 1443 m, Guadalupe, Montánchez, San Pedro i San Mamede— Formats per materials paleozoics sobre basament granític, constitueixen la divisòria d’aigües entre les conques del Tajo, al N, i del…
dret de cuixa
Història del dret
Designació popular moderna del suposat dret que hom digué que s’arrogaven alguns senyors territorials sobre la virginitat de la filla d’un remença el dia del seu casament (ius primae noctis).
Segons refereix la sentència arbitral de Guadalupe 1486, se simbolitzava passant per damunt de la dona quan era dins el llit la nit de noces A Catalunya fou una de les iniqües consuetuds abolides per l’esmentada sentència arbitral
alberga
Història del dret
Dret que tenia el sobirà o senyor d’allotjar-se (amb el seu acompanyament o seguici) a la casa d’un vassall, en un monestir, etc., per un nombre determinat de dies, o de cobrar l’import equivalent de les despeses que ocasionaria l’esmentat allotjament.
Fou conegut també com a freda, mansionaticum o parata Diversos monestirs catalans reberen privilegis reials d’exempció de l’alberga Quant als senyors territorials, aquest dret fou abolit al Principat per Ferran II per la sentència de Guadalupe, el 1486
cugucia
Història del dret
A partir del segle XIII, mal ús de dret privat, derivat de l’antiga institució de dret públic, a benefici dels senyors de masos o bordes, com a pena sobre el pagès de remença cuguç, encara que aquest no hagués consentit l’adulteri, sinó tan sols pel fet que hagués existit.
El senyor feia seva la tercera part dels béns mobles d’aquell quan l’adulteri havia estat comès sense el seu consentiment, el marit, o els seus hereus, la podien recuperar sobre els béns de la dona Fou abolida per la sentència de Guadalupe el 1486
Eugeni Badia i Lloret
Música
Compositor i pianista.
És autor d’una Sonata a l’antiga per a violoncel i orquestra, preludis per a piano, cançons i música d’església prop de 300 obres A més, compongué sardanes No em deixis sol i sarsueles La Virgen de Guadalupe i El guerrillero Fou director artístic de Ràdio Associació de Catalunya, de la Ràdio Catalana i de Ràdio Espanya de Barcelona