Resultats de la cerca

Patge del príncep Francesc II Rákóczi, emigrà el 1711 en acabar la guerra d’alliberament dirigida per aquest contra els Habsburg Acompanyant el príncep exiliat, visqué i morí lluny de la pàtria Seguint models de la literatura francesa contemporània, entre el 1717 i el 1758 escriví més de dues-centes cartes fictícies Törökországi levelek, 'Cartes de Turquia’, 1794, de temàtica variada i de to jovial Aquestes cartes són les primeres manifestacions del gènere epistolar dins les lletres hongareses

Bisbe de Chieti, de Bríndisi i de Nàpols, era partidari de la reforma i ajudà Gaietà de Thiene en la fundació dels teatins Contrari als Habsburg, deixà la direcció política de la Santa Seu en mans del seu nebot, Carlo Carafa, que el portà a l’enfrontament amb Felip II, les tropes del qual envaïren els Estats Pontificis i estigueren a punt d’ocupar novament Roma 1556 Durant el seu pontificat fou publicat per primera vegada l' Índex de llibres prohibits

Malgrat les pressions del nunci GAleandro, hi fou escoltat Luter, ja excomunicat, el qual reconegué les seves obres i es negà rotundament a la retractació que l’emperador li exigia en conseqüència fou publicat contra ell el bannum proscriptionis , que fou mal acollit i no aplicat Carles V hi obtingué l’ajut dels prínceps contra Francesc I, i hi fou nomenat un consell de regència, presidit pel germà de Carles, Ferran, arxiduc d’Àustria, a qui foren assignats els dominis hereditaris dels Habsburg

Fou ambaixador de Felip III de Castella a Venècia i contribuí a desenvolupar-hi una política de concòrdia per tal de neutralitzar la política francesa a Itàlia Posteriorment, com a ambaixador a París 1609, s’atragué hàbilment la confiança de Maria de Mèdici i s’oposà amb èxit a la política contrària als Habsburg d’Enric IV Fou decisiva la seva participació en les negociacions dels matrimonis de Felip IV de Castella amb Isabel de Borbó, i de Lluís XIII amb Anna d’Àustria

Fill del duc Leopold I de Lorena Casat amb l’arxiduquessa Maria Teresa d’Àustria 1736, filla i hereva de l’emperador Carles VI, fou nomenat corregent el 1740 i coronat emperador a Frankfurt 1745, en morir Carles VI fou l’iniciador de la dinastia dels Habsburg-Lorena Tot i que la seva actuació política fou de poca importància, cal remarcar-ne l’interès que demostrà pels afers econòmics i la creixent impopularitat deguda a les successives desfetes militars que sofrí contra els turcs

Fou metge de la cort de Viena i professor de castellà de Maria Cristina d’Habsburg, futura reina d’Espanya Més tard anà a Leipzig, on fundà un institut de traduccions i fou intèrpret jurat dels tribunals Fou corresponsal d' El Imparcial de Madrid a Alemanya El 1912 tornà a Barcelona, i, com a expert en diversos idiomes, passà a l’Institut d’Estudis Catalans 1914 Deixà obres de tema mèdic, com Leyes dióptricas y catóptricas del oftalmóscopo 1878 i Compendio de hidrología médica 1884, i un mètode taquigràfic català i castellà, sovint reeditat

Fou el principal cap de la revolució democraticoburgesa del 1848 a Hongria Primer ministre, abolí el feudalisme i proclamà la independència de la república hongaresa 1849, de la qual fou l’únic president Bé que féu proclamar per la Dieta la deposició dels Habsburg abril del 1849, les tropes austrorusses derrotaren l’exèrcit hongarès Kossuth s’exilià a Turquia i després a Itàlia, on establí contactes amb Mazzini i Garibaldi, amb l’esperança de promoure alhora la independència d’Itàlia, Polònia i Hongria Des de l’exili s’oposà categòricament al compromís austrohongarès del 1867

Diversos membres foren prínceps de Transsilvània Cal destacar-ne Esteve I de Polònia 1533-86, príncep de Transsilvània 1571, que fou elegit rei de Polònia 1575 El seu nebot, Segimon I de Transsilvània 1572-1613, príncep de Transsilvània, practicà una política de balanceig entre Àustria i Turquia A Elisabet Báthory 1560-1614, neboda del rei Esteve I de Polònia, foren atribuïts crims de vampirisme Els seus còmplices foren cremats vius, i ella fou condemnada a presó perpètua

Fill de Venceslau I de Bohèmia, fou elegit duc d’Àustria el 1251 Dirigí una croada 1254 contra els pagans de l’antiga Prússia oriental i una altra contra els lituans 1266-67 Conquerí Estíria als hongaresos 1260, i el 1269 prengué possessió de Caríntia, Carniola i Ístria i esdevingué el príncep més poderós del Sacre Imperi Rodolf d’Habsburg el forçà a renunciar a tots els seus territoris, excepte Bohèmia i Moràvia tractat de Viena, 1276 Dos anys més tard, en un intent de recobrar els seus drets, fou vençut i mort a la batalla de Dürnkrut

De fet, aquesta qüestió, iniciada amb la decadència de l’imperi Otomà i amb el creixement parallel de les ambicions orientals de l’imperi dels Habsburg i del rus, acabà amb la penetració d’una altra potència a la zona la Gran Bretanya, la qual, per tal d’aconseguir la seguretat de la ruta de l’Índia, mantingué l’hegemonia a la Mediterrània Actualment, substituïda la Gran Bretanya pels EUA, l’aparició d’una poderosa flota soviètica a la Mediterrània i els diversos conflictes entre Israel i els estats àrabs han tornat a fer d’aquest conjunt territorial una zona altament conflictiva