Resultats de la cerca

Professà al conservatori d’Hamburg, on conegué Mahler, al de Viena i en el període de 1919-31 al de Praga Deixà cinc simfonies i òperes, entre les quals Eva 1899 i Srdce ‘El cor’, 1923, quatre misses i música incidental i de cambra

Fill d’un organista i kantor de Jaromer, es traslladà a Praga, on el 1783 era violinista a Sant Adalbert Posteriorment fou organista a l’església de Pere i Pau de Vyšehrad i més tard exercí de mestre de cor a Sant Pere de Porici 1801-16 Formà part, com a violinista, d’algunes orquestres teatrals Di rigí l’estrena a Praga de La flauta màgica 1792, però fou conegut per la seva música de dansa escriví la música del ball de coronació de Leopold II, el 1791 Compongué nombrosos ballets i uns quants singspiele , com Die Maskerade im Serail 'La mascarada del serrall', 1792, a part de pantomimes i…

Estudià al Gymnasium Jesuïta de Praga i es graduà en filosofia a la universitat Feu de cantant i violinista i, posteriorment, d’organista Fou l’autor més prolífic d’obres per a orgue del segle XVIII, malgrat que cap de les seves composicions no li fou publicada en vida Demostrà una tècnica compositiva pròpia del darrer Barroc, amb una notable imaginació harmònica, àmplia expressivitat i gran dificultat Les seves obres sacres es caracteritzen per un estil contrapuntístic arcaic té quatre misses i nombroses peces menors motets, en gran part, algunes d’elles en forma fugada La producció per a…

Es formà amb GC Wagenseil, JA Stefan i L Koželuh, i de seguida despuntà com a pianista Fou amic de WA Mozart, de qui molt probablement rebé lliçons Durant els anys 1795 i 1796 realitzà dues gires concertístiques per Alemanya, després de les quals fou nomenat mestre de capella a la ciutat de Sant Petersburg per al període 1796-1802 Les primeres obres pianístiques que compongué mostren una clara influència mozartiana, però a mesura que anà evolucionant com a compositor tendí cap al Romanticisme, tal com evidencien les seves darreres obres En la seva època se’l comparà amb Beethoven La seva…

Fou un dels concertistes més coneguts internacionalment del seu temps Deixeble de WAMozart, com a compositor el seu estil se situa en la transició del classicisme al Romanticisme La seva obra més important és pianística Compongué, entre d’altres, cinc simfonies, sis sonates per a piano i cinc concerts per a piano i orquestra

Fill d’un fabricant d’instruments, estigué des de petit en contacte amb la música, tant popular com religiosa Estudià a Breslau en escoles religioses, primer als dominicans i després amb els jesuïtes, i pel que fa a la música fou bàsicament autodidacte, si bé tingué mestres ocasionals Amb una beca anà a Viena 1789-91 a estudiar medicina, però decidí dedicar-se completament a la música El 1792 acceptà fer-se càrrec del Teatre Alemany de L’viv, càrrec que ocupà fins el 1799 Allà fundà l’Acadèmia de Música i conegué el compositor Wojciech Boguslawski Amb ell anà a Varsòvia 1799, tot rebutjant…

Habita a les regions piloses de l’home, principalment al pubis, i és anomenat també poll del pubis

Fou fundat el 1951 sota el lideratge del violinista Josef Suk , que n’estigué al capdavant des d’aleshores El trio es completà amb un pianista i un violoncellista Els intèrprets de piano que hi collaboraren foren Jiří Hubička 1951-52, Josef Hála 1952-56, i des del 1979, František Maxián 1956-57 i Jan Panenka 1957-79, i els violoncellistes Saša Večtomov 1951-52, Josef Chuchro 1952-56, i des del 1960 i Miloš Sádlo 1957-60 Agrupació capdavantera en la interpretació del gran repertori clàssic i, sobretot, romàntic i postromàntic, feu nombrosos…

Jueu emigrat a França, Anglaterra, Holanda i els EUA, conreà molts gèneres literaris i les seves obres palesen un afany incansable de lluita per la llibertat, la tolerància i la justícia Entre les novelles cal destacar Josef sucht die Freiheit ‘Josef cerca la llibertat’, 1927, Glückliche Menschen ‘Homes feliços’, 1931, Ferdinand und Isabela 1936, König Philipp II 1938, aquestes dues sobre els Reis Catòlics i Felip II, Die Kinder von Gernika ‘Els fills de Guernica’, 1939 i Die Zeit der Narren ‘El temps dels necis’, 1966, sàtira punyent sobre la vida a l’Alemanya…